Diuen que l'edat només és un número, que l'important és com s'arriba i com s'enfronta cada moment de la vida. Però això són idees que fan més referència a l'aspecte mental o social, ja que el cos sí que detecta que envellim i això implica que no funciona d'igual manera.
Per això, un estudi de la Universitat Stanford, a Califòrnia, ha determinat quines són les edats en què l'ésser humà envelleix més de pressa. Es tracta d'una recerca publicada a la revista Nature Aging que ha estudiat el metabolisme de centenars de persones fixant-se en 135.000 paràmetres moleculars.
L'estudi determina que en els 44 i 60 anys el cos accelera el seu envelliment. En el primer cas, els canvis a pitjor estan relacionats amb les malalties cardiovasculars i la capacitat per metabolitzar substàncies com els greixos i l'alcohol. En el cas dels 60 anys, l'empitjorament es produeix en el funcionament dels ronyons, el metabolisme dels carbohidrats i també el sistema immunitari.
Els mateixos investigadors també han determinat que la majoria dels paràmetres el cos humà no envelleixen lineament. Només hi ha un 7% que ho fa de manera regular, però més d'un 80% ho fan de manera més accelerada en determinats moments i edats. Ara els experts es posen l'objectiu d'analitzar si l'estil de vida afecta o no en l'acceleració de l'envelliment.
L'edat a la qual el cervell comença a envellir
D'altra banda, també hi ha estudis que determinen l'edat a partir de la qual comença a envellir el cervell. Un informe publicat a la mateixa revista, Nature Aging, i a càrrec d'investigadors xinesos, marca l'inici de l'envelliment del cervell a 57 anys. Posteriorment, hi ha dos punts claus on el cervell també es deteriora notablement. Els 70 i els 78 anys. En aquestes edats es poden fer associacions fàcilment amb trastorns neurodegeneratius, com per exemple Alzheimer.
Per saber quina era l'edat en què començava l'envelliment, els investigadors van analitzar mostres humanes de plasma sanguini del Biobanc del Regne Unit. D'aquestes, en van seleccionar 13 proteïnes relacionades amb l'envelliment del cervell. A més, aquestes proteïnes reflecteixen la inflamació, la regeneració cel·lular i l'estrès lligat a l'envelliment, entre altres paràmetres.
El cas és que les proteïnes amb més activitat als cervells de les persones de 57 anys estan associades amb la immunitat adaptativa, com el recompte de limfòcits, i amb el metabolisme. Dos aspectes possiblement subjacents de l'inici de l'envelliment cerebral. Tot i això, els investigadors van observar que els canvis del cervell tampoc eren lineals amb l'augment de l'edat. Aquí és on tornen a aparèixer les tres edats. Canvis metabòlics a 57 anys; pèrdues cognitives i de moviment als 70, i fragilitat neuronal al voltant dels 78.
L'edat en què realment som vells
Finalment, un altre estudi de la Universitat Stanford ha trobat l'edat en què oficialment es pot considerar que una persona és vella: a partir dels 78 anys. És en aquesta edat, segons la investigació publicada a la revista científica Nature Medicine, quan els nivells de proteïnes en el plasma sanguini pateixen canvis dràstics. Això implica un envelliment accelerat, segons els autors de l'estudi, que han analitzat el plasma de 4.000 persones en edats compreses entre els 18 i els 95 anys. Arran dels resultats, van interpretar que hi ha tres etapes en el procés d'envelliment.
En primer lloc, hi hauria una primera edat adulta entre els 34 i els 60 anys en què els canvis biològics són més aviat lleus. Després vindria la maduresa tardana, entre els 60 i els 78 anys, en què ja apareixen signes d'envelliment en el cos. Per últim, s'entraria en l'etapa dels 78 anys en què l'envelliment físic i mental ja es fa evident.
