En el darrer baròmetre del CIS, un 65% dels enquestats reconeix que no sap qui és Carlos Cuerpo. Darrere seu, només set ministres són menys coneguts. Ministre d'Economia, Comerç i Empresa des de fa un any i mig, va agafar el relleu de tota una autoritat a la Moncloa: Nadia Calviño, que va fer el salt a Europa com a presidenta del Banc Europeu d'Inversions. Ha passat de ser un ministre sense pràcticament focus a saltar a la primera fila per la resposta a la guerra comercial amb els Estats Units o l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. Un moviment que pot fer trontollar el sector bancari i polític i que, ara mateix, està a les seves mans.

Fill d'emigrants, va traslladar-se de la seva Extremadura natal fins a Suïssa amb 9 anys. Per als seus pares, que són mestres, era una obsessió poder garantir que els seus fills tinguessin un futur amb més oportunitats. I en ells va pensar quan va agafar la cartera d'Economia. "No ens podem permetre fallar, ho dec a la meva família que m'ha donat les oportunitats que ells no van tenir. I ho dec a la gent gran, que ens heu portat fins aquí", va dir el ministre, que va recordar que el seu avi es va posar a treballar amb 9 anys a la mina i no va poder estudiar.  

I Cuerpo ha aprofitat l'oportunitat. Llicenciat en Economia a la Universitat d’Extremadura, va cursar un màster a la London School of Economics i és doctor en Economia. Des del 2008, és funcionari del cos superior de tècnics comercials i economistes de l'Estat i va entrar al ministeri el 2020. Des de llavors, la seva influència -sobretot a nivell internacional- no ha deixat de créixer. Abans que ministre, ha estat secretari general del Tresor i de Finançament Internacional i això l’ha dut a les cites econòmiques mundials més importants.  Desconegut per al ciutadà de peu, però mà dreta de Calviño, l’acompanyava a reunions internacionals com l'Ecofin -reunions periòdiques dels ministres d’Economia i Finances europeus-, el G-20 o les assemblees del FMI.

Prova d’això és que, enmig de la guerra comercial amb els Estats Units, va ser dels primers en reunir-se amb el secretari del Tresor de Donald Trump, Scott Bessent, per intentar buscar una sortida. Els seus col·laboradors més propers es mostren fascinats pels seus contactes. "Pensàvem que seria molt difícil substituir Calviño i ara, qui se’n recorda d'ella?", reconeixen en privat.

El ministre en sabatilles

Va ser molt comentada la seva elecció per anar a jurar el càrrec de ministre davant del rei Felip VI, el gener de 2024. Es va presentar amb unes sabatilles de pell i cordons molt informals -tipus sneakers- i va repetir-les en el primer consell de ministres. Una elecció que s’ha convertit en una espècie de marca personal que el mateix ministeri ha explotat. De fet, va publicar un vídeo que arrencava amb un pla curt dels peus de Cuerpo, amb aquestes sabatilles, donar pas al repàs de titulars sobre les bonances de l'economia espanyola. 

Aficionat a córrer i despreocupat dels codis encotillats del món de les finances, acostumava a compareix sense corbata o amb barba. I destaca d'ell que mai apuja el to. Ni entra en les declaracions o contradeclaracions més mitineres, habituals en camp de batalla en què s’ha convertit la política espanyola. Tampoc és dels que reprodueix per sistema l'argumentari que envia la Moncloa i amb el qual tots els ministres esmorzen cada matí. De fet, no és militant del PSOE, està al marge de la batalla política i té un perfil tècnic que li permeten centrar-se en les dades econòmiques.

Els que el coneixen i el tracten, destaquen d’ell que és igual en públic i en privat, i que no defensa res que no cregui o que prèviament hagi treballat a fons. "És un ministre que es deixa aconsellar", diuen els del seu equip. Dijous, després de convalidar el pla antiaranzels, el primer que va fer en sortir de l’hemicicle va ser abraçar-se a la seva cap de comunicació.

Sense estridències

Cuerpo presumeix però sense estridències ni sobreactuació sobre la bona marxa de l’economia espanyola en un context internacional de dificultats. Un tarannà que dista d’altres perfils que l’han precedit, començant per la mateixa Calviño o, especialment, de ministres d’Economia del PP com Luis de Guindos. Tot i el context internacional i la reculada de l’economia europea, les previsions econòmiques espanyoles continuen marcant un creixement del PIB. Un de cada tres llocs de feina de l'eurozona es creen a l'Estat i la inflació continua baixant. "No se li reconeix tot el que es mereix", li va dir un periodista de la CNN durant una entrevista.

Potser és per això que el PP només li ha dedicat una única pregunta a les sessions de control en el darrer any i mig com a ministre (en total, n'ha respost només vuit). Aquesta setmana, quan Bildu preguntava a Cuerpo sobre els costos industrials de l’apagada, el ministre va agrair poder participar del debat. "Agraeixo la pregunta perquè si fos pel senyor Feijoo i el PP, no només no em pregunten sobre economia sinó que directament em fan callar", va sentenciar.

L'OPA, a les seves mans

Lluny de callar, ara és el moment de Cuerpo. El focus ha girat cap al ministre també per l'opa hostil del BBVA al Sabadell, que ara mateix està a les seves mans. Serà ell qui decideixi si accepta les condicions de Competència o eleva la carpeta al consell de ministres per endurir-les. I té temps per fer-ho fins el 27 de maig. Mentrestant, el govern espanyol ha llançat una mesura inèdita: una consulta pública per recollir opinions d’entitats, ciutadans i associacions oberta fins el 16 de maig.

Hi ha alguns elements que poden influir durant aquests dies. Per una banda, el Sabadell ha publicat aquesta setmana els resultats del primer trimestre del 2025: 489 milions d’euros, un 58,6% més que el mateix període de l’any anterior. I s'han celebrat a Barcelona les jornades del Cercle d'Economia, on ha quedat palesa l’oposició del teixit empresarial i polític català a l'opa. Va ser allà on Sánchez va anunciar la consulta pública i on el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'hi va posicionar en contra. "Jo preferiria que no sortís", va manifestar.

Economia guarda amb zel el seu posicionament. Des del ministeri apunten que la decisió es prendrà sempre pensant en l'interès general i reconeixen que, tot i que la decisió és de Cuerpo, tractarà l'assumpte directament amb Pedro Sánchez. Una patata calenta que el ministre intenta que no li exploti a les mans.