“És difícil conèixer algú que sigui més del Cercle que el Jordi Alberich ”. Les paraules de Joan Torras en l’inici de l’acte celebrat aquest dilluns al Cercle d’Economia han definit bé la figura de l’economista que va ser durant molts anys director general del fòrum burgès. Torras ha conduït una conversa que ha desvetllat moltes claus de la trajectòria d’aquesta figura que ha representat com pocs el pensament i el tarannà del Cercle d’Economia. Un tarannà que li ha fet defensar el diàleg fins i tot amb els "monstres".
Alberich, amb uns orígens familiars que tenien les arrels en l’entorn rural de l’Alt Camp i que després, ja a Barcelona, obriren una polleria, ha explicat alguns records d’infantesa, vinculada a la imatge de la VI Flota nord-americana a les Rambles. L’economista ha rememorat la petjada jesuítica dels García Nieto i Díez Alegría durant el seu pas per Esade i el seu primer contacte amb el Cercle, a través d’un anunci a La Vanguardia quan ell no tenia el més mínim vincle de l’entitat.
L’economista ha definit el Cercle com una entitat “reformista i modernitzadora, ni conservadora ni revolucionària”. Un fòrum que va simbolitzar un sector de la burgesia que volia anar més enllà de la simple administració dels seus negocis. De la història de la casa ha destacat els anys de l’obertura econòmica a finals dels 50, quan va entrar en contacte amb els governants que van gestar l’obertura econòmica de l’estat espanyol. I, més tard, la Transició.
Un paper determinant abans del primer govern socialista
Sense oblidar en cap moment la seva proverbial discreció, Alberich ha explicat que el Cercle va treballar intensament en els anys immediatament anteriors a la victòria socialista del 1982, quan va preparar amb subtilesa que en els medis econòmics es rebés amb pragmatisme el primer govern socialista: “Ara molts en els centres empresarials conservadors es parla molt bé de Felipe González, però els anys 1980 i 1981 era molt diferent. L’arribada del PSOE el 1982 no va ser tan plàcida com ara semblaria”.
L’exdirector general de la casa ha assenyalat la dificultat per trobar un posicionament comú dins la junta en els anys del procés: “No era fàcil consensuar una nota que acomodi perfils com els de José Manuel Lara, Josep Piqué, Josep Ramoneda, Antón Costas o Joan B. Culla”. Ha defensat el paper del Cercle en aquell moment: “Vam ser pràcticament l’últim reducte de diàleg en aquells anys”, i ha explicat que en uns anys en què a Brussel·les es va decidir que cap dirigent europeu visités Barcelona, l’entitat va aconseguir la visita del vicepresident de la Comissió Europea.
Què estudien els fills de les elits?
Jordi Alberich ha assenyalat que per veure cap a on van les elits és útil veure què estudien els fills de les grans fortunes: “Veurem que cursen formació d’enginyeria financera i business, el que no és el més sa perquè indica que el diner ha ocupat l’espai central”. L’economista ha reiterat la seva defensa d’una formació humanística sòlida. Ha vinculat aquest gir en l’actual transformació del teixit industrial en financera i digital.
Alberich ha alertat dels riscos que la societat té al davant: “Tenim davant una amenaça tecnològica, però també social, que em preocupa més”, subratllant que Donald Trump va escometre de seguida contra tots aquells que advertien contra els excessos de la IA. Ha fet una defensa de la política com a requisit necessari per poder governar bé la IA.
Ha explicat que un dia va preguntar l’empresari cimenter Joan Molins quanta gent havia acomiadat després d’una important reconversió del sector: “A cap. Perquè a la indústria es poden fer moltes coses abans de fer un acomiadament”. El retorn a la indústria l’ha considerat positiu: “La indústria és el que fa que les persones s’arrelin, imprescindible per ser una persona completa”. Ha refermat el seu discurs crític envers la prepotència del diner: “L’única amenaça per al sistema són els excessos del mateix sistema”, i ha aconsellat tothom que escoltin el discurs final de Charles Chaplin a El gran dictador.
En el col·loqui final, Jordi Amat -membre de la junta del Cercle- ha preguntat a Alberich quina creu que hauria de ser la relació de l'entitat amb els monstres, en una al·lusió indirecta a un possible context de predomini de l'extrema dreta: "Amb els monstres, dialogar i parlar. Intentar influir. I intentar tenir alguna cosa per defensar". Tot i considerar que l'actual no és el millor moment del projecte europeu, Alberich ha afirmat que "continuo confiant en Europa".
L’economista ha parlat davant un auditori ple en què hi havia molts expresidents del Cercle (Antón Costas, Òscar Tusquets, Antón Costas, Jaume Guardiola), a més de l’actual presidenta, Teresa Garcia-Milà, empresaris com Jorge Gallardo (Almirall), Joan Molins (Ciments Molins), Ignasi Pietx (Comertia), Pedro Fontana (Áreas i Banc Sabadell), i directius com David Tornos, secretari general de Foment, i Jordi Gual, expresident de la Caixa.
