L'endemà de les condicions imposades pel govern espanyol a l'hora d'autoritzar l'opa del BBVA al Banc Sabadell, l'entitat basca ja obre la porta a desistir. O, si més no, ja inclou públicament aquesta opció entre les sortides possibles després de conèixer els límits fixats pel consell de ministres. En una intervenció en un fòrum econòmic que se celebra aquesta setmana a Santander, un dels principals directius del BBVA, Peio Belausteguigoitia, country manager de l'entitat a Espanya, ha assenyalat que fer marxa enrere està "inclòs" entre els escenaris de futur. Tampoc ha descartat, en tot cas, recórrer la decisió al Tribunal Suprem, situació que obriria un xoc amb el govern espanyol. 

Belausteguigoitia, prudent, ha volgut posar de manifest que només han passat 24 hores des que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va comparèixer després del consell de ministres per explicitar els condicionants per autoritzar l'opa. La principal és que, almenys durant un període de tres anys que es pot ampliar a cinc, les dues entitats haurien d'operar de manera separada, també a nivell patrimonial. A la pràctica, això evita la fusió dels dos bancs mentre durés aquest marge temporal. Cuerpo també va insistir amb la idea que no hi hagués acomiadaments durant el principi de la nova etapa. La pilota, en tot cas, és a la teulada del BBVA, que és qui ha de decidir què fer amb l'opa. 

Les reaccions als topalls fixats pel govern espanyol van anar arribant durant la jornada de dimarts. Un dels primers en parlar va ser el president de la Generalitat, Salvador Illa, que va celebrar la decisió i va indicar que era fruit de la feina "discreta" que s'havia dut a terme en els últims mesos. La Comissió Europea, però, va ser menys entusiasta: va advertir que podia fer servir les seves competències per retirar les condicions del govern espanyol. Foment del Treball, que s'ha mogut per evitar l'opa, va indicar que l'operació ja es podia donar per "amortitzada" perquè ja no convenia als accionistes. Tots els escenaris, però, continuen oberts. El Sabadell presentarà el pla estratègic el 24 de juliol.

Un recorregut llarg

El BBVA tornar a posar l'opa damunt la taula -ja ho havia intentat a principis de la dècada- el maig de l'any passat, en plena campanya electoral a Catalunya. El recorregut ha estat complex: s'han anat superant fases mentre el teixit econòmic i empresarial català s'ha anat mobilitzant per impedir el moviment de l'entitat basca. En les últimes setmanes, tot s'ha accelerat. La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va avalar per unanimitat l'opa, tot i que hi va imposar una sèrie de condicions que el BBVA podia complir. Aquesta unanimitat a la CNMC va resultar rellevant perquè un dels membres del consell, Pere Soler, va ser proposat per Junts, partit contrari a l'adquisició hostil.  

L'ens supervisor va estar analitzant la qüestió entre el novembre de l'any passat i el març del 2025, i va ser a partir d'aquest moment que la qüestió va adquirir un caràcter més aviat polític. Amb la resolució de la CNMC a la mà, Sánchez va anunciar una consulta pública per tal que tots els agents es pronunciessin sobre l'operació. El lloc escollit per posar-la en marxa, durant les Jornades del Cercle d'Economia, va posar de manifest que es tractava d'un gest cap als sectors més allunyats de l'opa, especialment establerts a Catalunya. Un cop feta la consulta, Cuerpo va decidir elevar la qüestió al consell de ministres, que tenia fins al 27 de juny per pronunciar-se.