Teresa Garcia-Milà ja és presidenta del Cercle d’Economia, després d’una cerimònia austera en què Jaume Guardiola li ha cedit el testimoni. S'ha estrenat amb l'emissió d'un documental sobre la història de la institució, El Cercle. Al costat bo de la història, un repàs a la trajectòria d'una entitat que avui ha refermat els seus tres grans pilars ideològics: la democràcia liberal, l'economia de lliure mercat i la causa d'Europa. 

Doctora en Economia per la Universitat de Minnesota, catedràtica de la UPF, de 70 anys, consellera de Repsol, Garcia-Milà és la primera presidenta de l’entitat. Ha estat l’expresident Salvador Alemany qui ha conduït l’acte com a president que ha estat de la mesa electoral. Hi haurà tres vicepresidències, en mans de Jordi Gual, Pau Guardans i Carmina Ganyet.

Garcia-Milà ha intervingut per recordar els 30 anys de vinculació al Cercle, on va entrar de la mà de Josep Piqué. Ha reivindicat els valors fundacionals de la casa i ha cridat a "continuar lluitant per aquests valors". "En molts llocs es veuen amenaçats pel populisme i la desinformació", ha dit, criticant les polítiques aranzelàries que combaten l'obertura econòmica. També ha considerat que l'actual context ha de ser una oportunitat pel projecte europeista. 

"Serem atrevits quan calgui", ha assegurat la nova presidenta, "perquè podem dir coses que altres potser no poden fer", subratllant la rellevància que tenen i han d econtinuar tenint les notes de l'entitat. Garcia-Milà ha anunciat un esforç per ampliar i diversificar la massa de socis, per enriquir la diversitat generacional i territorial, com també la presència de dones, encara minoritària a la casa.

La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha elogiat la trajectòria del Cercle, "obert sempre al diàleg i a influir constructivament en el debat públic", i s'ha felicitat pel fet que finalment una dona lideri el club econòmic. Jaume Guardiola ha fet balanç dels seus tres anys de mandat, amb nombroses activitats, tres Jornades anuals i l’establiment de la Conferència Vicens Vives, així com la creació del Premi a la Construcció Europea.

Un guardó a la Construcció Europea que han rebut, entre d’altres, Ursula von der Leyen, Mario Draghi i Rafal Trzaskovski, alcalde de Varsòvia i candidat a la presidència polonesa que va perdre per poc. Un fet que Guardiola no s’ha estat de dir que des del Cercle es va viure amb “tristesa”. Ha recordat algunes de les notes emeses pel Cercle, que ha assegurat que “envelleixen bé”, lamentant que no se’ls hagi fet més cas perquè “estaríem més bé”. 

La catedràtica ha estat acompanyada pel gruix de la nova junta de la casa, que aplega noms històrics de l’entitat com Pol Guardans o Jordi Gual; molts noms de continuïtat com Marc Puig (Grup Puig), la notària Camino Quiroga, Laura Urquizu, Maite Barrera, Carmina Ganyet (Colonial), i d’altres de nous com Ignasi Biosca (Reig Jofre) o Elisabet Alier, de la paperera Alier. 

L’acte ha aplegat els expresidents Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Aragonès; Senén Florensa, de l’Institut de la Mediterrània; l’economista Miquel Puig; l’exconseller Francesc Xavier Mena; Jaume Lanaspa (Fundació la Caixa); Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; històrics del Cercle com Joan Mas Canti i Antón Costas; Alfonso Rodés (Grup Havas), o l’exconseller Carles Campuzano.  

L'aposta històrica pel pacte

El documental, produït per Incís TV, mostra l'aposta que ha estat històrica de la casa per l'obertura econòmica i política des dels anys 50, en l'etapa més dura de la dictadura. Val a dir que, coneixent el caire institucional de la casa, el documental no defuig cap moment de conflicte polític recent. S'hi mostren les enganxades del Cercle amb els governs del PP dels anys de José María Aznar i Mariano Rajoy per la seva intransigència, el fracàs del seu intent de trobar una via dialogada al xoc durant el procés.

S'hi poden veure imatges de la repressió policial de l'1-O, el suport als indults i la tensió que va provocar el discurs del rei. Les intervencions de Pedro Sánchez elogiant el paper jugat pel Cercle en la superació de la crisi política amb l'Estat contrasten amb les d'un Alberto Núñez Feijóo més difuminat que juga amb ambigüitat quan diu que "tant de bo s'hagi superat el procés", però es mostra molt crític amb les polítiques econòmiques i fiscals que es fan a Catalunya.