Toc d'atenció. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) assegura que “es fa més necessari que mai” que Catalunya tingui un finançament singular i denuncia que el nivell d’execució de les infraestructures catalanes per part dels pressupostos estatals és “denunciable”.

És una de les conclusions de la ‘Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2024’, un extens document que l’òrgan consultiu ha presentat aquest dimarts. En concret, han recordat que l’Estat només va invertir el 48,8% del que va pressupostar en infraestructures a Catalunya el 2023. D’altra banda, han avisat que caldran polítiques públiques per acompanyar la regularització de 200.000 migrants que formalitzaran la seva situació gràcies a la nova llei d’estrangeria.

Crítica a l’execució pressupostària en infraestructures

L’òrgan consultiu ha incidit especialment en la situació del transport a Catalunya, tot denunciant que els “nivells d’execució en les infraestructures és denunciable i arriba a nivells de crítica pública”. La dada del 48,8% és la quarta més baixa dels últims 20 anys.

“Si aquesta ineficiència no es corregeix a l’Estat, que li passin els recursos a la Generalitat”, ha dit el president del CTESC, Ciriaco Hidalgo. En concret, ha apuntat que el dèficit inversor en infraestructures ferroviàries provoca una “afectació molt greu a la competitivitat”, que es pot comprovar, per exemple, pel descens de les tones de mercaderies transportades per ferrocarril del 18,7% del 2023.

També en l’àmbit dels recursos públics, l’ens consultor ha assegurat que “es fa més necessari que mai” abordar la revisió del sistema de finançament autonòmic i ha posat en valor la “bona gestió” pressupostària de la Generalitat el 2024, reduint el deute i el dèficit. “Catalunya necessita un millor finançament, un finançament just, singular, sense mirada curta i ho hem de dir de forma molt clara i reiterada”, ha afirmat Hidalgo.  

En general, el CTESC ha destacat que l’economia catalana “creix amb força” tot i la conjuntura global complexa i no comptar amb pressupostos. Tot i això, apunten que hi ha “vulnerabilitats” que cal atendre amb “llums llargues” i sense “cofoisme i complaença”, començant per “una aposta més decidida” per les polítiques públiques d’habitatge, que consideren com “el forat negre de l’economia”.