L'evolució dels salaris a l'Estat constaten que les petites empreses són les que han augmentat més la retribució dels treballadors l'últim any tot i que encara es mantenen lluny de les grans corporacions, les quals paguen una mitjana de 5.000 euros anuals més. Per altra banda, els empleats són els únics que han augmentat el poder adquisitiu des de 2007, a diferència dels directius i els càrrecs intermedis. Tot i això, cal tenir en compte que un directiu cobra quatre vegades més que un treballador de la mateixa empresa. Aquestes són alguns dels resultats que s'obtenen de l'estudi de Evolució Salarial 2007-2025 d'EADA Business School i ICSA que analitza més de 80.000 dades retributives de persones assalariades del sector públic i privat.
Des del 2007, els sous que més han augmentat són el dels treballadors per l'increment registrat el 2022, estretament equiparat a l'IPC, i la millora fins a superar el ritme de l'índex de preus de consum durant el curs 24-25. L'any de la crisi econòmica, un empleat cobrava 19.588 euros i durant 2025, 28.577 euros, cosa que suposa un augment del 45,8%, major a l'acumulació de l'increment de l'IPC (43,5%). Per altra banda, els sous dels directius i dels càrrecs intermedis han augmentat un 31,3% i un 23,04% respectivament, el que els fa situar per sota de l'increment de preus.
Les petites empreses apugen més els sous
En referència a la grandària de l'empresa, les empreses petites -menys de 49 treballadors- són les que més han augmentat els salaris de tota mena d'assalariats, en especial els sous de qui es troben en la part més baixa de l'organigrama. Aquest augment respon principalment a la pujada de l'SMI, a l'existència de convenis indexats a l'increment de l'IPC, a l'augment de la tecnificació dels treballadors i de la dificultat de trobar mà d'obra qualificada. L'estudi destaca que les pimes han de seduir mà d'obra que prioritza anar a empreses grans per tenir remuneracions més altes.
Els càrrecs intermedis estan amenaçats per la IA
Els càrrecs intermedis tenen els salaris que menys pugen i, fins i tot, en el cas dels qui treballen en empreses intermèdies, baixen respecte al 2024 (0,2%), i són qui perden més poder adquisitiu des del 2007. El fet respon a una polarització estructural: hi ha directius amb més suport tecnològic per a la supervisió i treballadors cada vegada més tècnics i capaços, fet que genera l'eliminació d'una posició intermèdia. És a dir, es tracta de la substitució de les tasques de supervisió que fan els càrrecs intermedis per part de programes més automatitzats i digitalitzats, els quals es veuen potenciats amb l'arribada de la intel·ligència artificial. Per aquesta raó, l'informe ressalta la necessitat de "redefinir el rol dels càrrecs intermedis".
Catalunya, per darrere de Madrid
Catalunya segueix frec a frec de Madrid per ser la comunitat que millor paga als assalariats, però la bretxa segueix present. Els treballadors madrilenys cobren de mitjana uns 1.860 euros més a l'any que els catalans, segons l'informe. La diferència entre els càrrecs superiors encara és més rellevant, mentre a Catalunya cobren de mitjana 92.443 euros, a la capital espanyola, 95.528 euros. Part d'aquesta situació és causada per l'aglomeració de les seus centrals a Madrid, on treballen els professionals amb més responsabilitat de les empreses. Per altra banda, els càrrecs intermedis que treballen a Catalunya cobren una mitjana de 44.362 euros i els empleats de la zona més baixa dels organigrames, 29.216 euros.
Turisme i comerç: sous baixos
En l'informe també es plasma quins són els sous segons el sector en el qual es pertany. Mentre que en la part retributiva més baixa es troba en el sector del comerç i el turisme -tot i ser la que més ha augmentat els sous- i en la part més alta es troba el sector de la banca i les assegurances.
