La justícia europea ha tornat a posicionar-se al costat dels treballadors interins d’Espanya, en un debat que ja fa anys que s’arrossega i que afecta milers de persones del sector públic. En aquest cas, l’última resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no només analitza el marc legal espanyol, sinó que també en posa en dubte l’eficàcia per protegir els drets laborals davant l’abús de la temporalitat.
En la sentència, el tribunal de Luxemburg avisa a l’estat que les mesures adoptades fins al moment no són suficients per prevenir ni sancionar aquest abús, tot i que la decisió final sobre com aplicar aquests criteris correspon als tribunals espanyols. Així i tot, la justícia europea deixa poc marge a la interpretació sobre les mancances que presenta el sistema actual.
El TJUE considera que ni la figura de l’indefinit no fix, ni les indemnitzacions, ni altres mecanismes als quals ha recorregut fins ara el govern espanyol, aconsegueixen corregir l’abús de la temporalitat. De fet, el tribunal europeu exposa que aquestes mesures no només són limitades, sinó que en alguns casos perpetuen la precarietat en lloc de resoldre-la.
La figura de l’indefinit no fix
El TJUE exposa que un dels punts centrals de la sentència és el rebuig a la figura de l’indefinit no fix tal com s’aplica actualment, ja que considera que aquest model manté el treballador en una situació inestable. Aquesta situació laboral, de fet, perpetua el vincle temporal entre el treballador i l’administració, sense compensar el dany causat per encadenar contractes temporals ni desincentiva que l’administració continuï utilitzant aquesta pràctica.
La justícia europea, a més, també critica l’aplicació de les indemnitzacions, ja que considera que les compensacions previstes no són suficients per reparar el perjudici ni per actuar com a mesura dissuasiva. Aquestes indemnitzacions, que només s’apliquen en determinats casos, tenen establerts límits tant en dies per any com en mensualitats.
Crítiques al sistema
A banda, el TJUE també qüestiona el règim de responsabilitat de les administracions públiques, el qual defineix com un sistema massa ambigu i difícil d’aplicar a la pràctica, fet que en limita l’eficàcia. De fet, segons el tribunal, perquè sigui útil hauria d’anar acompanyat d’altres mesures concretes que garanteixin una reparació real.
En aquesta línia, també es posa en dubte que la convocatòria d’oposicions sigui una solució adequada, ja que, tot i que es valora l’experiència dels interins, no s’aplica exclusivament als treballadors que han patit un abús laboral, sinó a tots els candidats.
El conflicte es prolonga
Aquesta no és la primera vegada que la justícia europea es pronuncia sobre la situació dels interins a Espanya que, des del 2020, ha emès fins a quatre sentències europees que han anat marcant criteris i advertint sobre la necessitat d’adoptar mesures més efectives. Ara, la pilota torna a estar a la teulada dels tribunals espanyols, que hauran d’interpretar i aplicar aquestes directrius.
