La junta directiva de la patronal catalana Foment del Treball ha expressat aquest dilluns el seu suport total a la reelecció d’Antonio Garamendi al capdavant de la CEOE, l’organització del gran empresariat espanyol, que celebrarà eleccions el 2 d’octubre. Foment ha comunicat aquest suport refermant que ha estat per unanimitat, una manera de subratllar que no hi ha fissures a l’hora d’alinear-se amb la patronal espanyola.
Moltes coses han passat en els darrers anys. Queden enrere les picabaralles i tensions d’altres temps, que van convertir les relacions entre Garamendi i el líder dels empresaris catalans, Josep Sánchez Llibre, en un pols silent pel poder. Un conflicte que no s’entén sense tenir present el pes específic de Foment en el si de la patronal espanyola. I que explica moltes coses sobre els difícils equilibris dins del poder econòmic de Barcelona i Madrid.
Foment, una organització que ha celebrat els seus 250 anys d’història, va ser cabdal en el naixement de la CEOE, el germà gran espanyol nascut en l’inici de la Transició. Va ser un català, el carismàtic Carlos Ferrer Salat, el primer president de la CEOE. Un altre català, Joan Rosell, va liderar l’organització després de fer-ho a Foment.
Però sempre hi va haver discrepàncies entre les principals patronals, amb la madrilenya CEIM com a veritable poder fàctic dins de la CEOE, a vegades recelosa de la presència de catalans. Sánchez Llibre va entrar al nucli dur de Rosell encarregant-se de les relacions amb les Corts, que coneixia bé des dels seus anys com a diputat de CiU.
El gran xoc Rosell-Garamendi
El 2014, el basc Antonio Garamendi va optar a la presidència contra Rosell, que el va derrotar per la mínima. Quatre anys més tard, el basc ja no va tenir adversari. Josep Sánchez Llibre va ser escollit vicepresident i va mantenir la responsabilitat de les relacions amb les Corts. Però els dos homes no s’entenien. Dos tarannàs diferents, amb un caràcter de Garamendi que alguns des de Barcelona veien com a "prepotent", no van ajudar.
El suport pragmàtic donat per Garamendi a la reforma laboral del govern de Pedro Sánchez va fer més agre el clima entre les dues entitats. Potser el bloc català no se sentia prou reconegut en el paper de pares de la CEOE que tenien molt assumit. I el nou líder de la patronal espanyola, després de la llarga etapa Rosell, volia desempallegar-se de tuteles. Així es va arribar a les eleccions del 2022.
A Barcelona es van moure, però potser no van calcular prou. Ni Gerardo Pérez (Faconauto, la patronal de concessionaris de cotxes), ni el granadí Gerardo Cuerva, van donar el salt contra Garamendi i Foment va quedar sol. Les perspectives no eren bones, però Foment va llançar la candidatura d’una vicepresidenta, Virginia Guinda, que es va estavellar contra el basc, que va obtenir més del 80% dels vots. Sánchez Llibre va continuar com a vicepresident, però li van treure les competències de relacions amb el Congrés.
Sánchez Llibre, entre Junts i Garamendi
D’aquella experiència tots en van aprendre. Els catalans no tornarien a calcular malament mai més. A més, la fragmentació del Congrés va permetre a Sánchez Llibre mostrar les seves capacitats polítiques, engreixant les relacions entre Junts i el PP en temes puntuals, assolint algunes victòries rellevants. La derrota de la jornada laboral al Congrés gràcies als vots dels de Carles Puigdemont -amb qui el president de Foment ha fet una intensa diplomàcia personal- va ser un triomf per Sánchez Llibre que va ser celebrat per la CEOE en ple. L’escenari d’un govern de dretes a l’Estat ja és més que una hipòtesi i en aquest interès hi ha poca discrepància entre Foment i la CEOE.
Aquest cop, les coses s’han fet molt diferent. A Barcelona ja fa temps que han anat treballant l’empatia amb el basc, que ha escenificat bon clima amb el cap dels empresaris catalans. Foment s’ha avançat a mostrar suport al candidat a la reelecció sense fissures, i l'exdirigent d'Unió es prepara per recuperar posicions després d’haver demostrat que és imprescindible per moure’s bé pels passadissos polítics de Madrid. Quatre anys després d’un xoc frontal, les grans patronals catalana i espanyola van a la una en un context on ensumen un canvi de cicle.
