Durant tres dies, el món empresarial s'ha trobat en les Jornades del Cercle d'Economia, receptacle de totes les sensibilitats de l'establishment, especialment sensible al context electoral i amb un ull posat en el nou Parlament i un altre en el que pugui sortir de les urnes europees el 9 de juny. La trobada s'ha produït en un moment de màxima activitat en les estratègies de les patronals. Foment del Treball i Pimec, rivals històriques però condemnades a conviure, han sumat èxits importants.
Antoni Cañete, el president de Pimec, es mostrava exultant durant les Jornades del Cercle. Dijous a la tarda, comentava la decisió del govern espanyol de reconèixer la representació de les organitzacions empresarials que tinguin la condició de més representatives en l'àmbit d'una comunitat autònoma i donar-li entrada en el Consell Econòmic i Social. Això permetrà a Pimec entrar en aquest organisme del dialeg social. "És un canvi total de paradigma", subratllava Cañete. Al seu costat, assentia tot un expresident del Cercle, Javier Faus, un aliat de Cañete en els moviments interns del món econòmic.
Aconseguir aquest punt era un dels grans objectius que va enarborar Cañete quan va assumir la presidència de Pimec, ara fa tres anys. En aquest cas, ha estat important la intervenció de Junts per coronar el projecte. Un partit que té interlocució amb totes les organitzacions patronals. Pimec hi vol jugar a fons: el 30 de maig, el seu màxim dirigent i l'expresident Jordi Pujol participaran en un acte sobre "activisme empresarial" a Arenys de Munt, en el marc dels 50 anys de l'organització.
Pimec també s'apunta com a triomf que l'executiu espanyol aprovés dimarts modificar l'article 84 de l'Estatut dels Treballadors perquè tinguin prioritat els convenis col·lectius de treball i els acords interprofessionals de les comunitats autònomes. A la patronal de les pimes li va faltar temps per emetre un comunicat que recordava que la prevalença dels contractes autonòmics "és una reclamació històrica de les pimes catalanes i marca un pas molt significatiu en l'àmbit laboral, ja que ofereix un marc regulador adaptat a la diversitat i especificitats de cada territori". Aquesta reivindicació estava recollida en l'acord del PSOE amb el PNB per a la investidura.
Aquesta reivindicació la va explicitar Pimec en el document que va elaborar amb motiu de les eleccions espanyoles del 23-J. Hi ha bona interlocució entre la patronal de les pimes catalanes i el govern espanyol, que va veure amb bons ulls el naixement de la patronal estatal Conpymes, impulsada des de l'organització catalana. Però aquesta nova patronal encara no està admesa en el diàleg social.
La "diplomàcia complexa" de Sánchez Llibre
Però si Pimec es pot apuntar èxits de representació, Foment del Treball està desplegant el que un observador dels moviments empresarials defineix com a "diplomàcia complexa" en el cor de la política espanyola. El seu president, Josep Sánchez Llibre, ha aportat els molts anys d'experiència política per assolir una relació extraordinàriament fluida amb tots els grups polítics, especialment el PSOE i el PP. Però Sánchez Llibre manté una relació especial amb Junts i PNB, aquesta filla dels temps de complicitat democristiana entre el nacionalisme basc i Unió.
L'abril passat, el Congrés va rebutjar la proposició no de llei de Sumar perquè els sindicats formessin part dels consells d'administració de les empreses. La iniciativa, defensada per la vicepresidenta Yolanda Díaz, va rebre el suport del PSOE, però va topar amb l'oposició de Junts i PNB, socis de l'executiu, que sumats al bloc de PP i Vox, van aterrar la proposició. Va ser tot un triomf per l'activisme de Foment. Des de la CEOE, es va aplaudir Sánchez Llibre.
Una altra victòria de la patronal es va produir el 23 d'abril, quan la comissió de Treball del Congrés va aprovar una proposició no de llei perquè tota modificació en el mercat de treball hagués de comptar amb l'acord previ de sindicats i patronal. Malgrat que el bloc progressista s'hi va oposar, l'abstenció de Junts i PNB va admetre-ho a tràmit. En l'entorn de Foment es veu així: "Pel que fa al món de l'empresa, el PNB, el sector clàssic de Junts i Foment estan del tot d'acord".
En sectors econòmics es considera que l'actuació de Foment amb Junts no respon tant a confiar en una reedició del que era l'antiga CiU, sinó que és molt més pragmàtica: recordar a la Moncloa que en el bloc de la investidura hi ha forces que són business friendly. Això ajuda a explicar gestos sorprenents, com la visita de la cúpula de Foment a Carles Puigdemont a la Catalunya Nord en vigílies de la campanya del 12-M.
La crisi amb CEOE, superada
A Foment tenen ben engreixada la maquinària dels contactes a Madrid. L'exdiputat de CiU Toni Picó es dedica a posar oli a la comunicació amb les forces parlamentàries del Congrés. Això i una tasca acurada a prop dels caps d'economia dels grans mitjans fan el fet. La capacitat de Foment per fer forat en els partits més moderats del bloc de la investidura és reconeguda en una CEOE que no sempre ha mantingut relacions empàtiques amb Foment. La relació entre tots dos presidents, Antonio Garamendi i Josep Sánchez Llibre, han patit alt-i-baixos. El moment més delicat va ser el novembre del 2022, quan una vicepresidenta de Foment, Virgínia Guinda, va presentar candidatura enfront Garamendi, sense èxit. Ara, segons fonts de la patronal, això queda enrere.