El Cercle d'Economia ha acomiadat aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb un elogi que no era impostat. En la inauguració de la 39 edició de les Jornades anuals, el president de l'influent fòrum, Jaume Guardiola, li ha dit que amb la seva arribada a Palau, Catalunya es va començar a "acostar a la normalitat". Ha estat un dels gestos que el club empresarial ha tingut amb un Aragonès a qui Guardiola ha agraït la bona interlocució que sempre han tingut. Però l'ambient majoritari al Cercle era d'"espera esperançada". Volen evitar noves eleccions i beneeixen la figura de Salvador Illa.
El líder del PSC i guanyador el 12-M ha arribat una mica abans que Aragonès i ha estat rebut amb calidesa. Mentre es feia temps per a l'arribada del president Aragonès, Illa departia molt relaxat amb la cúpula del Cercle, dirigents de Foment del Treball i empresaris com Pau Relat, president de la Fira. Molt a prop, somreia Manuel Brufau, director general d'Indra. Els expresidents José Montilla i Artur Mas també s'hi han acostat. El PSC ha estat molt representat, amb figures, a més de Jaume Collboni, com Jaume Collboni, Jordi Valls i Pere Navarro. Fins i tot s'ha pogut veure un històric rellevant com l'exalcalde de Lleida Antoni Siurana.
Mas i l'exconseller Jaume Giró han estat rostres de l'ala moderada de Junts, com els consellers Natàlia Mas i Carles Campuzano ho han estat per part del Govern d'ERC. També ha assistit a la jornada l'exconseller Andreu Mas-Colell, posicionat amb ERC el 12-M i a qui alguns dels assistents elogiaven aquesta tarda. Però en aquesta mena de cursa pels sectors centrats de cada partit, ara per ara el PSC sembla estar guanyant la batalla per l'espai de la moderació catalana.
Tenir cura de les formes forma part de la litúrgia del Cercle d'Economia i per esprémer el que l'entorn empresarial traspua sempre cal anar més enllà de les intervencions més institucionals. Però val a dir que en aquestes Jornades la distància entre el que es pensa i el que es manifesta és més curta que mai. Aquests dies, als portaveus del Cercle se'ls entén tot. En entrar al Palau de Congressos, el director general de la casa, Miquel Nadal, feia seu el missatge que el Cercle va emetre en la darrera Nota d'opinió, quan demanava un govern d'acords "transversals". Nadal resumia així el moment polític: "Hi ha una oportunitat i no ens la podem deixar perdre".
El 12-M i "un gran canvi polític"
Jaume Guardiola no ha pogut ser més explícit amb Aragonès quan ha sentenciat que el resultat de les urnes han dibuixat "un gran canvi polític" i ha dit i repetit que, "malgrat l'escenari fragmentat", d'eleccions ni parlar-ne. Impedir el "bloqueig" ha estat el gran mot d'ordre avui i Guardiola s'ha trobat amb un aliat esperable: l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que s'ha afegit a la petició d'allunyar les eleccions.
El que han expressat els màxims dirigents del Cercle coincideix força amb molts socis "de base". Jordi Bruno, empresari del sector de la consultoria energètica, amb molts anys al Cercle, expressava poc abans de l'inici de les Jornades que "s'ha malversat capital social i polític, i això ho han fet dirigents que ja sabien que les coses acabarien malament". Bruno anava més enllà i no amagava confiança en el nou context polític: "Illa és en aquests moments el polític assenyat que cal".
Nostàlgia de la sociovergència? Sempre n'hi ha hagut al Cercle, on les polítiques de Jordi Pujol i Pasqual Maragall sempre trobaven ressò. Un soci distingit de la casa confessava la "rendició" davant el que avui representa el líder del PSC: "Hi ha desconfiança envers el que pugui fer Junts pel factor Puigdemont. Si Junts no s'espavila, el PSC es quedarà amb tot l'espai de la moderació".
Els organitzadors de les Jornades del Cercle només pensaven en l'horitzó de les eleccions europees quan van començar a preparar el programa d'aquest any. La convocatòria electoral avançada pel president Aragonès els va agafar per sorpresa. Però vistos els resultats, els sectors econòmics han decidit aprofitar el moment i abocar-se a impedir el pitjor escenari (noves eleccions) i, després, preservar un ampli espai de pactes que faci inimaginable el retorn de la incertesa.