S’explica una anècdota sucosa de Luis Valls Taberner, expresident del Banc Popular i una de les grans figures del poder financer espanyol. Un dia li van preguntar en què es diferenciaven les reunions dels grans caps de la màfia nord-americana de les trobades dels grans banquers espanyols. Valls-Taberner, home de l’Opus Dei, d’ironia fina, va respondre: "En el nostre cas, els guardaespatlles esperen fora". Això no vol dir que les batalles pel poder dins del món financer no puguin ser implacables. La darrera ha estat la decisió de la Fundació la Caixa, presidida per Isidre Fainé, de cessar Ángel Simón com a conseller delegat de Criteria i substituir-lo per Francisco Reynés Massanet.
Nascut a Mallorca el 1963, enginyer industrial de formació sorgit del forn de l’escola de negocis IESE, especialitzat en enginyeria mecànica, Reynés és actualment president executiu de Naturgy. Però ha tocat totes les tecles del món empresarial, passant per sectors des de la construcció (Uniland) al tèxtil (Dogi, una companyia del Masnou) i l’automoció (Volkswagen). Però Reynés ha estat sobretot un home de la Caixa, i amb un perfil de "tecnòcrata pur i dur", en opinió de fonts econòmiques consultades.
El vincle entre Reynés i Fainé ve de lluny. El 2007 va liderar l’operació de sortida a borsa de la Caixa des de la direcció general de Criteria CaixaCorp. Una operació que va sortir bé i va suposar un salt important en la seva trajectòria. Dos anys més tard, es va incorporar a Abertis, primer com a vicepresident d’Infraestructures (2015-18) i més tard com a conseller delegat de la companyia que presideix Salvador Alemany.
Reynés està emparentat amb una de les grans nissagues de la burgesia catalana. Després d’enviudar de Margarita Ginesta, es va casar amb Cristina Valls-Taberner, filla de qui va ser copresident del Banc Popular Javier Valls-Taberner. Reynés té cinc fills (tres del seu primer matrimoni). Però la vida personal de l’empresari, amant de l’esport a l’aire lliure i de les sortides per l’Empordà, resta sempre en un pla de discreció. No és un home a qui li agradi que la seva vida personal aparegui als mitjans.
Alguna desavinença ha anat covant-se entre el president de la Fundació la Caixa -Fainé-, i qui fins ara era el seu segon i home de confiança, Ángel Simón. Ha sorprès especialment la brevetat del mandat d'aquest últim al capdavant de Criteria, on va aterrar el febrer del 2024 i va executar tot un pla d’actuació caracteritzat per un creixent protagonisme del hòlding en les empreses participades.
En tot cas, l’operació de canvi a la cúpula de Criteria s’ha covat amb la mateixa discreció que és marca de la casa per Fainé i per Reynés. Un moviment de peces que només coneixien uns pocs i que ja devia anunciar la reunió del patronat del 3 d’abril, quan es van cobrir les vocalies de Shlomo Ben Ami i del notari Juan José López Burniol. Aleshores van entrar com a nous patrons Maite Barrera i Francisco Reynés.
La sortida de López Burniol el desembre passat, quan era vicepresident de la Fundació, va ser una crisi fruit de la discrepància del notari amb la designació de Josep Maria Coronas com a director general de l’entitat en substitució d’Antoni Vila. En tot cas, la sortida abrupta de López Burniol va ser un fet estrany en una institució tan amarada de subtilitats. Ara, un delicat fil vermell pot lligar aquell moviment i el cessament de Simón. Però esbrinar la clau dels sinuosos moviments que es produeixen en el cim de la Fundació la Caixa és tasca feixuga pels millors kremlinòlegs.
