La Unió Europea firma aquest cap de setmana l’acord del Mercosur després d’un quart de segle de negociacions i amb l’oposició de la pagesia. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, viatja a Paraguai per signar dissabte el pacte comercial amb l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai que suposarà l'eliminació gradual dels aranzels sobre el 91% de les exportacions de la UE al Mercosur i al 92% de les exportacions del Mercosur a la UE. Si bé, l'aplicació definitiva encara trigarà a arribar i, si ho fa finalment, serà després d'un procés que pot agafar diverses vies.
I és que els 27 poden aplicar provisionalment l’acord sense el vistiplau del Parlament Europeu, però l’executiu comunitari està buscant “les majories necessàries” perquè l’Eurocambra també validi l’aplicació provisional del Mercosur. Fonts parlamentàries calculen que s’hauria de sotmetre al ple de l’abril o del maig, tot i que Brussel·les pot esquivar la cambra si es complica la votació d’un acord que genera rebuig entre el sector agrícola català i altres.
Catalunya lidera les vendes als països del Mercosur amb el 27% de total de les exportacions d’Espanya a la regió i el 35% del nombre d’empreses exportadores, segons un informe elaborat per Acció el 2024. L’agència catalana creu que l’acord pot beneficiar precisament els sectors que més exporten al Mercosur: els components d’automoció, la maquinària i els productes químics i farmacèutics. Per contra, Acció avisa que l’entrada en vigor de l’acord del Mercosur pot abaratir les importacions de productes agrícoles i carnis procedents del Mercosur, amb el consegüent augment de la competència per aquests sectors, i veu riscos sobretot per a la comercialització de productes catalans com l’arròs, el vi, la carn de porc o l’oli d’oliva.
El calendari de l'acord del Mercosur: quan entrarà en vigor?
El Consell de la UE va autoritzar divendres passat la firma de dos textos: l’acord d’Associació UE-Mercosur i l’acord comercial provisional. Un cop estiguin firmats per la UE i els països del Mercosur, el Parlament Europeu haurà de donar el seu consentiment a la conclusió formal dels dos acords. Els tractats de la UE permeten al Consell, a proposta de la CE, autoritzar l’aplicació provisional de l’acord comercial “si és necessari”, però des de Brussel·les asseguren que intentaran obtenir l’aval de l’Eurocambra igualment.
En la roda de premsa d'aquest dilluns, el portaveu de la CE Olof Gill va dir que “la idea és tenir les majories necessàries dins del Parlament Europeu” per aconseguir “el suport més ampli possible” al Mercosur, tenint en compte la importància "històrica" del pacte comercial. L’Eurocambra calcula que l’acord provisional se sotmeti a votació en el ple d’abril o maig, després del procés parlamentari habitual, i si “no hi ha un obstacle insalvable”, com un recurs davant del Tribunal de Justícia de la UE.
En aquest sentit, una majoria de 431 eurodiputats van aprovar les salvaguardes que van permetre finalitzar l’acord del Mercosur, però pagesos i grups ecologistes pressionen els eurodiputats per desmarcar-se del polèmic pacte. Amb el risc que el Parlament Europeu obstrueixi l’aplicació del Mercosur, l’executiu comunitari de moment no ha descartat sortejar la cambra i encara té l’opció de demanar al Consell de la UE, on seuen els estats, que doni llum verda a l’aplicació provisional sense esperar a l’Eurocambra. L’entrada en vigor definitiva de tot l’acord d’associació amb el Mercosur requereix la ratificació dels parlaments de tots els estats membre de la UE, ja que va més enllà de les competències exclusives de la UE en comerç, i en el cas d’Espanya, el Congrés i el Senat hauran de validar el text, respectivament.
Què és l’acord del Mercosur?
L’acord del Mercosur és un pacte de lliure comerç entre la Unió Europea i quatre països de l’Amèrica Llatina: Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai. El 28 de juny del 1999, van iniciar les negociacions, però es van reprendre el 2010 després d’un temps paralitzades i realment no van agafar embranzida fins al 2016. El 2019, es va tancar un primer pacte i, finalment, el 6 de desembre del 2024, la UE i el Mercosur van arribar a un acord polític. El vistiplau final s’ha allargat durant més d’un any per les reticències del sector agrari i d'alguns països, sobretot de França, Itàlia i Polònia.
Aquest pacte comercial suposarà l'eliminació gradual dels aranzels sobre el 91% de les exportacions de la UE al Mercosur i al 92% de les exportacions del Mercosur a la UE. Brussel·les defensa l'acord beneficiarà els sectors europeus de l'automoció, la maquinària, la indústria farmacèutica, el tèxtil o el del vi, alguns dels quals exporten als països de Sud-amèrica amb aranzels de fins al 35%, però pel Mercosur, facilitarà l'entrada al bloc europeu de productes com la carn, el sucre, l'arròs o la soja. D’altra banda, l’acord preveu “facilitar el comerç en el sector serveis”, “obrir la contractació pública” i “millorar l’accés a matèries primeres essencials per a l’economia de la UE reduint o eliminant taxes d’exportació” i restriccions d’exportació.
Per què la pagesia europea i els ecologistes rebutgen l'acord del Mercosur?
El sector agrari europeu veu amb temor l’entrada de productes sud-americans més barats que els hi facin competència. En un context de dificultats, la pagesia catalana avisa que l'acord pot tenir un efecte "devastador" en el sector i reclama "clàusules mirall". És a dir, que els béns importats s'hagin produït exactament sota els mateixos estàndards que els que s'apliquen als productes de la UE. Els pagesos també critiquen les retallades previstes a la Política Agrària Comuna (PAC) i demanen més ajudes públiques.
Des de l’ecologisme critiquen l’impacte mediambiental del nou pacte comercial entre la UE i el Mercosur perquè consideren que pot afectar la selva amazònica, facilitar la importació de productes contaminants i posar en perill els esforços globals contra el canvi climàtic. La Confederació Europea de Sindicats (CES) ha alertat de la “competència deslleial” amb “conseqüències negatives” sobre la subsistència, els salaris, les condicions laborals i l'ocupació dels treballadors en sectors clau de l'economia de la UE”.
La CE insisteix que tots els productes importats han de complir amb els estàndards europeus de seguretat alimentària. Els requisits sanitaris i fitosanitaris d'importació de la UE han de ser certificats per les autoritats estrangeres en l'exportació a la UE, i verificats en l'entrada a la UE pels funcionaris dels estats membres, recorden. L’acord del Mercosur també inclou algunes condicions relatives al benestar animal. Tot i això, la regulació europea permet importar productes que contenen “residus de pesticides” prohibits a la UE “si no suposen un risc per als consumidors”. Davant la preocupació del sector i la societat civil, la CE ha promès canvis legislatius per impedir que “els pesticides més perillosos prohibits a la UE per motius sanitaris o mediambientals” no entrin a la UE en productes importats. També crearà un equip especial per augmentar els controls a les importacions.
L'impacte de l'acord del Mercosur a Catalunya
L’acord del Mercosur pot impactar fins a 1.500 empreses catalanes que exporten regularment a la regió, estima informe d'Acció del 2024. Segons aquest document, Catalunya lidera les vendes als països del Mercosur amb el 27% de total de les exportacions d’Espanya a la regió i el 35% del nombre d’empreses exportadores. Els sectors que més es podrien beneficiar de l’acord són els que actualment compten amb més aranzels: els components d’automoció, la maquinària i els productes químics i farmacèutics. De fet, es tracta dels principals productes que Catalunya exporta més al Mercosur.
L’eliminació de les barreres comercials també podria suposar l’aparició de noves oportunitats de negoci per exportar productes com els vehicles o el tèxtil i la confecció, que actualment Catalunya no exporta a la regió de forma rellevant. Actualment, Catalunya importa principalment del Mercosur soja, blat de moro, cafè i fruita, però l’acord de lliure comerç obriria les portes a l’entrada d’altres productes que aquests països produeixen de forma rellevant com l’arròs, la carn de boví i d’aus o el vi, entre d’altres.
Tot i que l’acord limita la quantitat d’entrada dels productes agrícoles, la importació de la UE procedent del Mercosur augmentarà la competència i “pot perjudicar aquells productes agrícoles que Catalunya també exporta a la UE, com per exemple l’arròs o el vi”, diu l’informe. A més, la importació de la UE de carn bovina i carn d’aus procedent del Mercosur pot actuar com a producte substitutiu de la carn de porc catalana; així mateix, per l’efecte substitució, la importació més gran d’oli de soja pot perjudicar l’exportació catalana d’oli d’oliva a la UE, avisava Acció el 2024.
