L’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur ha entrat en vigor, provisionalment, aquest divendres i preveu l’eliminació progressiva d’aranzels i barreres comercials. El pacte genera expectatives en algunes empreses que el consideren “una oportunitat” per reduir costos i guanyar competitivitat; en canvi, el sector agrari hi mostra un fort rebuig i adverteix que pot tenir un impacte directe sobre la producció local. En conjunt, aquests mercats concentren aproximadament el 50% del PIB i de la població mundial i fins a dues terceres parts de les importacions globals.
L’acord inclou el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai i s’aplica mentre continua pendent de ratificació definitiva. En concret, el compromís preveu l’eliminació progressiva dels drets d’importació sobre més del 90% dels productes europeus exportats al Mercosur i la reducció immediata d’aranzels en sectors clau com ara l’automoció, el farmacèutic o l’agroalimentari. A més, suposa la simplificació de tràmits, l’obertura dels mercats de contractació pública i la millora de les condicions per a la prestació de serveis.
A Catalunya, el Govern ha emmarcat l’entrada en vigor de l’acord en l’estratègia de diversificació de les exportacions en un context econòmic internacional incert. Segons un informe d’Acció, les empreses catalanes ja operen majoritàriament en mercats amb accés regulat. Així, el 86% de les exportacions es dirigeixen a països amb acords comercials vigents, una xifra que podria fregar el 90% si s’hi afegeixen els pactes en negociació o pendents de ratificació. Per a Juame Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’Acció, "aprofundir en mercats amb regles clares és pràcticament una obligació”.
Des de la Comissió Europea, l’entrada en vigor provisional del pacte s'ha presentat com un pas clau per reforçar la competitivitat i el posicionament estratègic de la Unió. La presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, ha assegurat que l’acord permetrà reduir aranzels i obrir noves oportunitats a empreses i consumidors. Per la seva banda, el comissari de Comerç, Maroš Šefčovič, ha defensat que el tractat contribuirà a “marcar una diferència real” en l’economia europea. Segons Brussel·les, els canvis podrien augmentar les exportacions anuals de la UE a la regió fins als 50.000 milions d’euros els pròxims anys.
Una oportunitat en un mercat estratègic
Amb seu a Riudellots de la Selva, l'empresa Concentrol té presència a més de 80 països d'arreu del món. La companyia fabrica especialitats químiques que tenen aplicacions a múltiples sectors (automoció, calçat, pintura, mobles, alimentació...). Segons ha recollit l'ACN, la directora de Persones i Finances, Àstrid Guàrdia, ha subratllat que l'acord amb el Mercosur és "una oportunitat" en un mercat "estratègic". Per a Concentrol, l'eliminació dels aranzels facilitarà noves vies de negoci i, tal com ha apuntat Guàrdia, "significarà poder entrar en aquests mercats amb menors costos".
De fet, la química gironina ja ha fet números sobre la projecció que poden assolir gràcies al pacte. Així, de cara al 2027 preveuen que l'Amèrica del Sud ja representi un 5% del global de la facturació de Concentrol, i que el 2028 aquest percentatge arribi a ser d'entre el 10 i el 15%. Actualment, els aranzels per al sector químic arriben a ser del 18%, de manera que els impostos dupliquen el preu del producte en alguns casos.
A més a més, l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur, ha generat expectatives positives en altres sectors, com ara el del vi o el de l'oli d'oliva, que consideren que se'n podrien veure beneficiats.
La sobirania alimentària, en perill
A l’altra cara de la moneda hi ha Asaja. El sector agroalimentari és un dels que més s'ha mobilitzat contra l'acord del Mercosur perquè considera que l'entrada de productes de l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai suposa una competència deslleial i un risc sanitari per als consumidors catalans i europeus. En declaracions a l'ACN, el president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué, ha dit que aquest pacte "suposa liquidar la sobirania alimentària que es produeix a Catalunya, Espanya i Europa".
Segons el líder d'aquesta organització agrària, els productors catalans no estan en condicions de competir amb els productes que s'importaran. Roqué ha explicat que, per exemple, al Brasil el sector del vacum administra hormones del creixement als animals que a Europa estan prohibits de fa 30 anys, i ha assegurat que "l'excusa que hi haurà més controls no serveix, perquè els principals ports d'entrada no disposen de prou inspectors, mesures o laboratoris per saber quin límit màxim de residus contenen els productes".
Assaja diu que l'acord comercial posa en perill el milió de persones que treballen en el sector agroalimentari a l'Estat i avisa que només podria compensar-se reduint els costos de producció aquí. L'organització agrària ha recordat que el sector ha recorregut l'acord al TJUE i que continuaran "plantant batalla". Per a Roqué, l'acord del Mercosur amaga la voluntat de la presidenta de la Comissió Europea, von der Leyen, de "sacrificar alimentació i salut a canvi d'automòbils" en benefici d'Alemanya, el seu país.
