[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'advocat Jaume Alonso Cuevillas, fins ara diputat de Junts al Parlament després de ser-ho al Congrés, va anunciar dimarts a la nit que ho deixava. Feia temps que explicava que estava de sortida i que, en les actuals circumstàncies, no tenia sentit seguir. Al missatge de comiat feia referència a la seva vocació de centrar-se en la carrera professional i, en declaracions posteriors, admetia decepció amb la política institucional i amb un Parlament que, malgrat estar format amb una majoria independentista que per primer cop havia superat el 50%, no ha avançat cap a l'estat propi en una legislatura "morta". No ho ha fet perquè els partits no s'han posat d'acord. Les relacions Junts-ERC s'han continuat degradant malgrat que, paradoxalment, han confluït en l'estratègia de negociació i diàleg amb Pedro Sánchez. Van obrir camí els republicans després de les espanyoles de 2019, amb els indults com a principal rèdit, i s'hi van sumar els postconvergents després de les del 23-J, amb l'amnistia com a primer reclam.

Cuevillas deia que la situació havia arribat a "un punt insostenible" que, és evident, no només feia referència al despatx d'advocat. Evocava la decepció amb el final del procés i el desencís per la deriva política i orgànica de Junts els darrers mesos. La seva marxa se suma a d'altres de l'anomenat sector borrasista. Malgrat no haver gaudit mai de l'aval de Carles Puigdemont en les qüestions internes, els afins a la presidenta sempre s'han reivindicat depositaris del seu unilateralisme i confrontació amb l'Estat apel·lant al "mandat de l'1-O". El president a l'exili i Borràs van coincidir, sense buscar-ho, en la necessitat que Junts deixés el govern d'Aragonès, per exemple. La confrontació amb ERC es manté, però el xoc amb l'Estat alimentat els darrers anys ha afluixat pels pactes amb Sánchez, que ara pengen d'un fil per l'amnistia. Els dirigents d'aquest sector es presenten com els més progressistes, encara ara defensen el llegat de Quim Torra, i reneguen de CDC i les seves maneres de fer, que atribueixen a dirigents com Jordi Turull, Josep Rull o Damià Calvet. 

Cuevillas no és el primer que cau. Borràs té cada cop menys suports i el partit ja va acceptar (sense els escarafalls que esperaven ella i la fan zone que alimenta a les xarxes) la decisió judicial de retirar-la de la presidència del Parlament després de ser condemnada per irregularitats en la seva gestió a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Tampoc s'han atrevit a defensar de forma pública i formal que se la inclogui en l'amnistia malgrat que, sobre el paper, la consideren víctima de lawfare.

El via crucis judicial de Borràs va discórrer paral·lel a les derrotes dels seus afins davant els candidats turullistes en les eleccions internes del partit. L'equilibri congressual —el 50-50 entre turullistes i borrassistes— s'ha relaxat en votacions a l'executiva que s'han decantat a favor del secretari general, i els afins a la presidenta s'han debilitat orgànicament i políticament després del gir del partit. De fet, Borràs no ha participat directament en cap negociació amb el PSOE i tampoc ha estat present en cap trobada amb el president i els dirigents del PNB, amb qui Junts mira de refer relacions i coordinar-se a Madrid per no quedar atrapada en les dinàmiques d'esquerres.
   
Cuevillas sempre ha defensat posicions formalment dures malgrat que va decebre els seus quan va afirmar que ell no posaria en risc per confrontacions "simbòliques" a la mesa del Parlament. Unes declaracions que van fer que se'l convidés a dimitir, sent substituït per una altra borrasista, Aurora Madaula. El cert, però, és que el partit no ha aconseguit, del 2017 ençà, anar més enllà de la confrontació simbòlica per més que ell, en actes estiuencs a la Costa Brava amb Pilar Rahola, augurés "tardors calentes". L'estrella de Cuevillas, que va agafar revolada mediàtica com a advocat de Puigdemont i es va convertir en una figura del procés, s'ha anat apagant. De ser el tercer a les primàries internes a ser rebutjat per anar a les llistes a Barcelona malgrat la seva predisposició, fins i tot, a encapçalar-les i a un paper de secundari al Parlament.   

La seva sortida minoritza més el sector Borràs. Se suma a la cancel·lació de la figura de Francesc de Dalmases, mà dreta de l'expresidenta del Parlament que va haver de deixar la vicepresidència del partit després d'intimidar una periodista del Faqs i que així ho certifiqués l'informe intern de Junts. Després de Dalmases van venir les crisis amb les també diputades Cristina Casol i Aurora Madaula, que van denunciar assetjament i "violències silencioses" al grup parlamentari i que no han rebut suport de l'oficialitat. La primera n'ha estat expulsada i a la segona li han demanat que deixi l'acta en el context del que ha estat una autèntica "batalla campal". 

L'esgotament, per la tossuda via dels fets, de la retòrica del procés i el gir de Junts ha tingut implicacions internes en l'intent d'oferir una imatge de més previsibilitat i ordre fins on els ho permeti l'inescrutable lideratge de Puigdemont. Convergència no tornarà per més que alguns nostàlgics intentin revifar-la, però sí que molts dirigents proven de recuperar-ne les coordenades. I aquestes passen per la mà estesa al diàleg amb els governs espanyols, marcar perfil liberal o conservador, no menysprear la institucionalitat, i recuperar la disciplina interna allunyant les decisions i l'acció política de l'emocionalitat i preservant-les de la immediatesa i el tacticisme de les xarxes. En aquesta lògica, el borrasisme ja no suma, és extemporani a Junts i els seus peons van pel camí d'anar caient un a un (Turull vol endreça i no terrabastall) fins que es qüestioni Borràs al pròxim congrés. Per més que ella i el seu nucli d'afins i alliberats al partit lluitin per no desconnectar-se de la vida orgànica.   

» I no vull marxar sense convidar-vos a les jornades que, amb l'associació Acció Catalana, organitzem dissabte a l'Ateneu Barcelonès per debatre sobre les migracions i les seves implicacions a la nostra societat i gestió. Comptarem amb veus expertes per abordar el vincle entre la catalanitat i la immigració. Aquí podeu consultar-ne tot el detall i inscriure-us-hi
 

---

Avui no et perdis

» Aragonès obrirà la batalla pel finançament singular després dels pressupostos; per Oriol March.

» Pressupostos sobre el mapa: consulta totes les inversions previstes al teu municipi aquest 2024; per Roger Tugas Vilardell.

» La veu de Nació: «Hard Rock, un projecte extemporani»; per Joan Serra Carné.

» La sequera es notarà (més) al rebut de l'aigua.

» Els pagesos mantindran indefinidament els talls a les autopistes.

» Pactes entre copes, prostitució i comissions a conductors: el negoci nocturn del Mobile; per David Cobo.

» Opinió: «Cinc idees sobre immigració»; per Marc Arza.

» El cas Ábalos afegeix una esquerda més a la majoria que sosté Sánchez; per Carme Rocamora.

» Memòria nacional: Emili Darder; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» L'abat de Poblet, Octavi Vilà, un religiós de sensibilitat social, nou bisbe de Girona; per Pep Martí.

» Un botxí inexpert, un garrot vil i una llarga agonia: com va ser l'execució d'Heinz Ches; per Pep Martí.

» Entrevista a Monique Puig: «El meu pare tenia un sentiment de culpa i per la sort del Salvador»; per Pep Martí.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l