Torn de l'oposició ahir al debat de política general al Parlament. Amb els mateixos objectius, fer avançar l'autogovern i arrossegar Salvador Illa cap a posicions més exigents amb el govern espanyol, Junts i ERC van tenir el seu torn d'intervenció. El president sap que no ho té fàcil amb els dos partits independentistes, immersos en processos interns com a mínim delicats i que continuen sent determinants perquè Pedro Sánchez continuï a la Moncloa. Amb els comuns l'entesa de fons va imposar-se a les arestes, no va mostrar cap voluntat real d'acord ni amb el PP ni amb la CUP, i va confrontar amb les dues formacions de l'extrema dreta, Vox i Aliança Catalana.
Els republicans han de decidir els seus lideratges en un procés que amenaça de descapitalitzar èticament el partit i de deixar-lo com un solar si uns i altres no fan propòsit d'esmena d'aquí al 30 de novembre. I els juntaires corren el risc de tancar el seu congrés sense saber quina política volen fer més enllà dels tuits i els discursos abrandats d'alguns dels seus líders. Però, malgrat el context de líders absents o incoherents, uns i altres han de resoldre el debat al Parlament i Illa ha de saber a què atenir-se. El to no va ser agre. Fins i tot es podria dir que va ser més constructiu que en altres ocasions. Albert Batet fins i tot va assumir que Illa pot ser també un bon interlocutor per arrencar compromisos a Sánchez en assumptes com el sostre de despesa.
Junts demana al president que confronti amb el govern de Madrid, però no acaba de concretar un camí unitari a seguir, i ERC li demana gestos que permetin confiar-hi i votar els pressupostos que el Govern presentarà en les pròximes setmanes i que han de fer possible complir les promeses més cridaneres. El clima, ahir, no apuntava a acords significatius amb Junts i sí a un marge ampli de consens amb els republicans a banda dels comuns. El debat podria ser, doncs, una continuïtat del d'investidura en la votació de les resolucions aquesta tarda. ERC i els socialistes en van presentar en la línia de reforçar l'Agència Tributària de Catalunya que, segons l'acord signat, hauria de recaptar tots els impostos. El primer, l'IRPF.
El govern espanyol encara no ha mogut fitxa sobre el finançament més enllà d'admetre el canvi de paradigma que podria portar a un estat de les autonomies amb tres models: el català, el foral basc i navarrès i el dels territoris del "règim comú". Illa no sembla en disposició de compassar els temps de Sánchez amb el ritme que li marquen els seus socis al Parlament. Per això, ha de posar el carro davant dels bous i començar a preparar l'administració catalana perquè sigui també la principal autoritat fiscal del país.
L'altra gran carpeta és la dels lloguers de temporada, especialment urgent mentre el Tribunal Constitucional tombava ahir, a instàncies del PP, els aspectes més socials de la llei catalana d'habitatge. Els comuns i els republicans volen continuar estirant el PSC a posicions esquerranes, com recorda Joan Serra Carné a la seva opinió, i afegir la regulació a la inversió en habitatge públic. I, amb el seu accent, Junts també accepta ara fer-ho. Matisa la seva actuació del Congrés, on s'hi va negar sumant els seus vots als del PP i de Vox.
És difícil articular, encara que sigui en un assumpte sectorial, una majoria sense els socialistes, més encara amb un independentisme trencat, sense majories i en ple procés de redefinició. Això dona marge a Illa per evitar esgarrinxades. Però el PSC té només 42 escons i això l'obliga a transigir molt perquè, cal recordar-ho sempre, els vots, en política, ni es confisquen ni es regalen, es negocien.
Crònica: ERC i PSC situen el reforç de l'Agència Tributària com el primer pas del nou finançament; per Carme Rocamora i Seguí i Bernat Surroca.
El Tribunal Constitucional tomba la part més social de la llei catalana de l'habitatge; per David Cobo.
Crònica: La «revenja» de Txapote: els errors d'un Feijóo destarotat; per Pep Martí.
El Papa pren el control de Torreciutat, el santuari de l'Opus Dei; per Pep Martí.
Memòria nacional: Vidal i Barraquer, el cardenal diferent; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
El passadís
Ahir va ser la segona jornada del debat de política general, que s'allarga tot el dia amb les intervencions dels grups parlamentaris, les rèpliques i les contrarèpliques. La sessió va començar a primera hora i va acabar passades les 19:00 del vespre. Amb els horaris ajustats, bona part dels diputats i alguns consellers es van quedar a dinar al bar del Parlament. També s'hi va quedar el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una imatge poc habitual en els seus antecessors. Illa va fer la cua pertinent, després va optar pel menú de migdia i va dinar amb el seu equip de confiança, al costat de diputats, periodistes i treballadors de la casa. El president va descartar les opcions de macarrons amb bolets o pèsols, i va optar per una amanida i bistec com correspon a un maratonià. A la cambra hi ha autoservei i restaurant convencional amb reservats, però Illa va optar pel primer.
Vist i llegit
Setmana d'aniversari de l'atac de Hamàs a Israel. Costa trobar, en el debat públic, veus temperades davant d'una guerra que no té solució a la vista. Una d'elles, però, és la d'Avi Shlaim, historiador i assagista àrab i jueu nascut a l'Iraq i amb passaport britànic. A El País l'entrevistava Óscar Gutiérrez i deixava dues idees interessants: la primera és que Netanyahu busca arrossegar els Estats Units a una confrontació amb l'Iran per destruir les seves instal·lacions nuclears i que la idea dels dos estats és "buida". Malgrat tot, aposta per un únic estat amb els mateixos drets per a tots els seus ciutadans. La podeu llegir aquí.
El nom propi
En un moment en què el debat sobre les polítiques migratòries és especialment intens arreu, Roma va enviar un senyal significatiu en la tria dels nous bisbes catalans. El Papa va nomenar dimarts bisbe de Sant Feliu de Llobregat el dominic basc Xabier Gómez (Azkoitia, 1970). Alineat amb les posicions del cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, Gómez és secretari de la comissió de Migracions de l'episcopat espanyol i s'ha caracteritzat per un discurs de suport a l'acollida de migrants, enarborant la doctrina social de l'Església. En una entrevista recent a Ràdio Estel, preguntat per l'actitud dels partits conservadors en favor d'un enduriment en matèria immigrant, el dominic assegurava que "no sabia què votaven els catòlics", però que "s'ho haurien de fer mirar".
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.