Carles Puigdemont i Oriol Junqueras tenen a tocar la victòria definitiva que suposa rebre l'amnistia. El Tribunal Constitucional (TC) no només va avalar la llei, sinó que va ordenar la seva aplicació immediata al Tribunal Suprem, que durant més de dos anys ha boicotejat impunement una norma legal sorgida de la necessitat de Pedro Sánchez per ser reelegit com a president del govern espanyol la tardor del 2023. El Suprem ha retirat l'ordre de detenció contra Puigdemont, que ja podria tornar però manté la prudència: el seu advocat, Gonzalo Boye, fins i tot suggeria que seria millor desfer el camí de l'exili després de les eleccions espanyoles del 29-N. Ja no ve d'unes setmanes.
A l'expresident de la Generalitat l'acompanyaran Lluís Puig i Toni Comín -es parla poc que hi ha mig milió de votants que no estan representats al Parlament Europeu per les traves judicials de l'Estat-, que han compartit les vicissituds d'aquests anys al seu costat. Junqueras, com Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, encara estan inhabilitats per ocupar un càrrec públic. La principal virtut de l'amnistia és que permet a les formacions independentistes tornar a competir sense tenir un braç lligat a l'esquena: podran fer-ho en igualtat de condicions, malgrat que les ferides causades per la repressió no desapareixeran mai del tot. Externalitzar un conflicte polític als jutges té conseqüències.
Nou anys després, el país ha canviat molt. Les principals reivindicacions ja no tenen a veure amb la sobirania, sinó amb l'habitatge, que és la carpeta que ha precipitat les eleccions a l'Estat després del veto de Junts als decrets de Sánchez. Puigdemont tornarà a trepitjar un país en què ara el partit que més creix és Aliança Catalana, i en què un dels actors amb més presència als carrers i als mitjans és el Sindicat de Llogateres. Els Comuns, sempre atents a assenyalar més errors de l'espai postconvergent que els del PSOE, han posat el dit a l'ull de Puigdemont, amb Ada Colau al capdavant. Hi ha una precampanya en marxa i sembla que hi ha qui fa mèrits per anar a llistes.
Hipèrboles al marge, l'expresident haurà de recuperar el pols del país si vol que el seu espai polític remunti. S'entén que el retorn ha de tenir un sentit institucional, però és indiscutible que tindrà un impacte al partit, que hi confia per recuperar oxigen. El mateix val per a Junqueras: després de quasi una dècada incapacitat per fer política amb normalitat, haurà d'entomar en primera persona el repte de liderar electoralment ERC. L'amnistia no ha estat un regal -només es va aconseguir quan Sánchez va necessitar els vots de Junts per ser investit-, però pot ser enverinat: la bola extra dels protagonistes de l'1-O no es pot gastar com el 2017, i ha de recosir del tot les ferides.
Avui no et perdis
- Com canvia la vida de Puigdemont i Junqueras després de l'amnistia?; per Oriol March.
- La Intersindical se suma a la vaga general per l’habitatge; per Pau Espí Solé.
- La pregunta «per què les biblioteques (i altres serveis) segueixen en vaga?» es fa gran a Barcelona; per David Cobo.
- Per què Octavi Vilà, bisbe de Girona, està ben posicionat per succeir Omella?; per Pep Martí i Vallverdú.
- Gir a la dreta a l'Amèrica Llatina; per Antoni Segura Mas.
