Salvador Illa i Carles Puigdemont no tenen els vots per ser president de la Generalitat. I tampoc tenen pressa per sotmetre els seus projectes a l'escrutini i l'aprovació dels grups. Amb la complicitat de Josep Rull, president del Parlament, han optat per forçar el reglament de la cambra i recórrer a l'anomenat "acte equivalent" per posar en marxa el rellotge de la investidura.
L'Estatut (article 67.3) i la llei del govern (article 4.2) són clars quan afirmen que 10 dies després de constituir-se la cambra, s'ha de fer una proposta i posar data a la investidura d'un candidat. El president Rull recorre a una opció que té l'aval dels lletrats i que ja s'ha utilitzat en altres ocasions, però que també és una via d'escapament que no respecta l'esperit de la norma.
Així les coses, el dia 26 es convoca un ple sense candidat, amb intervencions breus dels grups i que senzillament serviran per posar en marxa el rellotge que, en cas de no reeixir, ens portaria a unes noves eleccions a mitjan octubre. Ni Illa ni Puigdemont es volen mullar. El primer sap que només el faran president in extremis i sempre que la Moncloa faci concessions importants en matèria de finançament. Unes concessions que puguin ser temptadores també per a Junts que, com ERC, és sòcia del PSOE a Madrid. Al seu torn, Puigdemont està refredant la idea del retorn que havia garantit en campanya. Les seves opcions de ser investit són, però, cada cop menors.
ERC —amb l'enorme interferència de les tensions internes a l'espera d'afermar o renovar lideratges— es troba atrapada en tota aquesta situació que, de nou, il·lustra el tacticisme que fa anys que segresta la política catalana. Ahir, els seus representants titllaven d'“inaudit” i “irresponsable” el comportament dels dos aspirants i del president del Parlament. Té un punt de sorprenent tenint en compte que, quan els republicans fa uns dies van decidir votar a Rull pel càrrec després de negociar a banda i banda, ja es podia intuir la maniobra que ell i el seu partit ordirien per donar temps a Puigdemont. No van exigir un compromís del president de la cambra per posar en marxa el rellotge amb una investidura d'Illa, que ells d'entrada no haurien votat, o del líder de Junts. Rull s'escuda en el fet que no pot obligar ningú a presentar-se.
Els partits fa temps que saben que, si hi ha investidura, serà sobre la botzina i, de fet, ja han acordat informalment donar-se un respir negociador entre el 8 i el 18 d'agost. Podran marxar uns dies de vacances i a la tornada reprendre les negociacions. La pressió se situarà sobre els republicans, que ni volen votar que sí a Illa (compten que l'oferta de finançament singular, si arriba, no serà equivalent al concert que es pretén) ni volen aparèixer com a factor de bloqueig. Sigui com sigui, podrien ser els més malparats en cas de repetició electoral.
Una abstenció apareix, a ulls de la majoria dels dirigents republicans, com la via més raonable si es donen les condicions. Però per posar en marxa la legislatura i deixar governar el PSC caldria també l'abstenció de Junts perquè tinguessin més vots a favor que en contra. Serà capaç el líder socialista, jugant amb les carpetes que Sánchez té damunt la taula en temes com la immigració o el mateix finançament —malgrat que el desvincula del futur d'Illa—, d'aconseguir-la? Haurem d'esperar a l'agost.
Aragonès crida a aprofitar les «finestres d'oportunitat» per aconseguir el concert econòmic català; per Oriol March.
Així defensa la Fiscalia l'amnistia per a Puigdemont i Junqueras; per Bernat Surroca.
Alejandro Fernández torna a ensopegar amb Génova... ara pel portaveu al Parlament; per Pep Martí.
Crònica: Barcelona redobla l'aposta per la Fórmula 1 per plantar cara a Madrid; per Lluís Girona Boffi.
- Reportatge: Els noms de casa, una tradició que configura la nostra història; per Mar Riera.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.