Últim Despertador del curs. Divendres començo uns dies de vacances (us retrobareu amb la newsletter a finals d'agost i a mi m'haureu de buscar per les Garrigues i per Galícia) després d'un curs que ha estat intens en tots els fronts. Investidura de Sánchez amb el debat sobre l'amnistia, eleccions catalanes i crisi a ERC, nova guerra a Gaza i vella guerra a Ucraïna, més extrema dreta a Catalunya i a Europa, sequera i temperatures de rècord, debat sobre el turisme, mala maror al Barça, desànim entorn de Biden i Trump...
El curs ha estat, com deia, mogut i apunta canvis en molts àmbits. Però molts agafarem uns dies de descans sense que s'hagin resolt i que ni tan sols s'apuntin solucions i sortides. Sánchez no va concretar ahir les seves mesures de regeneració democràtica, que ell vol deixar en poca cosa més que retòrica i que dependran de la capacitat dels seus socis per pressionar-lo. La investidura de Salvador Illa és un gran interrogant i els missatges que envien els socialistes (més optimistes) i ERC (més escèptics) són contradictoris. Biden es resisteix a deixar-ho córrer, tot i les seves males actuacions i no hi ha cap horitzó de pau a Orient Mitjà, on cada setmana moren desenes de persones en una guerra desigual. La sequera ens ha donat treva, però no la crisi climàtica i malgrat que hi ha un consens mai vist contra el turisme massiu i les seves externalitats negatives, ningú és capaç d'apuntar sortides transitables i amb un mínim de consens.
És el món i el país que tenim i amb aquests bous haurem de llaurar. Però la sensació de final de cicle i també d'una certa urgència per repensar-se, talment com si visquéssim en una contrarellotge, s'ha instal·lat en molts espais que, a vegades, semblen segrestats pels procrastinadors, els conservadors o els qui no tenen projecte i defensen retòricament canvis que ni saben ni volen aplicar. I ho ha fet enmig dels dubtes, més que raonables, que la política, els mitjans, l'acadèmia i els agents socials siguem capaços d'endreçar i fomentar un necessari debat públic basat en les raons i no en les emocions, en el bé comú i no els interessos particulars.
Des de Nació, al pròxim curs intentarem fer-hi la nostra petita aportació amb un periodisme que alimenti una societat més crítica i segura d'ella mateixa i on valors com la llibertat, la igualtat, la justícia social, l'equilibri territorial o la sostenibilitat guanyin posicions. Per no haver-nos de dedicar només a defensar tot allò que s'havia conquerit en els darrers anys i que ara es veu amenaçat.
Espero que, dins o fora d'un ordre, com preferiu, passeu un bon estiu i l'aprofiteu per estar amb la vostra gent, descansar, veure món, llegir, desconnectar i gaudir dels plaers de la vida. El diari i les seves edicions us continuaran informant puntualment aquests dies de negociacions, calorades i olimpíades. Ens retrobem en unes setmanes i gràcies per ser-hi!
El pla de regeneració democràtica de Sánchez: lluita contra els «pseudomitjans» i reforma de la llei mordassa; per Bernat Surroca.
ERC demanda l'excap de comunicació per filtrar informació «esbiaixada» del cas dels cartells contra Maragall; per Marc Orts.
Un terç de les policies de Catalunya tenen pistoles Taser: una arma en entredit; per David Cobo.
Memòria nacional: Esportistes a l'exili republicà; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
Arriba la primera onada de calor de l'estiu amb 40 graus i pols sahariana.
El passadís
La tensió creixent entre el PP i Vox, que ha culminat en la decisió dels ultres de trencar els acords de coalició en cinc comunitats -amb el repartiment de menors migrants com a detonant- ha fet que des de tots els àmbits d'incidència del PP s'hagi recorregut a tota l'artilleria contra els de Santiago Abascal. La fundació FAES, que presideix José María Aznar, no ha estat excepció. Ahir es despenjava amb un atac contra Vox. A banda d'argumentar en línia amb el que diu Génova (acusant el partit d'extrema dreta de fer el joc a Sánchez), FAES apunta contra Le Pen, Orban i Trump, als quals descriu com "el trio que alimenta les esperances de Putin de sortir-se'n amb la seva amb l'objectiu que s'acabi anomenant pau a l'annexió violenta de la cinquena part d'Ucraïna". La fundació aznarista equipara "haver de suportar la pretensiosa superioritat moral de l'esquerra" amb la d'"aquesta dreta revoltada i indefinible". Cal recordar que hi ha en aquests moments una pugna ideològica en el camp de la dreta espanyola, on la FAES combat per mantenir la primacia davant un Vox que va crear la seva pròpia fundació de pensament, Disenso.
Vist i llegit
Si aquest estiu no voleu desconnectar de la política, us aconsello el pòdcast de RNE Tamayazo, que narra en un format àgil i ple de testimonis i anècdotes com el 2003 l'esquerra va perdre la Comunitat de Madrid. Dos trànsfugues del PSOE, dels qui mai es van saber les motivacions reals i que aquest treball periodístic ens intenta descobrir, els van fer el salt i Esperanza Aguirre va accedir a la presidència de la comunitat que fins aleshores havia ostentat Alberto Ruiz-Gallardón. I la dreta es va fer forta al Madrid DF fins a Isabel Díaz-Ayuso. El pòdcast, amb entrega setmanal, és d'Aitor Sánchez i Juanjo Cubero i el podeu escoltar aquí.
El nom propi
Anne Hidalgo (San Fernando, Cadis, 1959) és l'alcaldessa de París. Aquesta dirigent socialista, que va convertir-se pràcticament en l'únic referent d'aquesta històrica sigla durant un temps, va fer ahir un gest un pèl populista. Per demostrar que les aigües del riu Sena, el que passa per la capital de França, no estan contaminades i que s'hi poden fer les proves olímpiques de natació oberta a partir de la setmana que ve, s'hi va banyar amb alguns dels seus col·laboradors. El cas és que fa un segle que està prohibit banyar-se al Sena. El 1966 dos avions militars dels Estats Units van xocar i van perdre quatre bombes termonuclears a les aigües del poble de Palomares, a Almeria. Manuel Fraga, que era ministre d'Informació i Turisme, s'hi va banyar.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.