El yin-yang de la Moncloa

El yin-yang és un principi filosòfic i religiós xinès que explica l'existència de dues forces oposades però necessàriament complementàries perquè són essencials a l'univers i acaben formen un tot que vol ser harmònic. I a l'univers de Pedro Sánchez, Salvador Illa i Isabel Díaz-Ayuso representen, malgrat que fins ara no han entrat al cos a cos, aquestes dues forces. Ho fan en un mapa territorial que, a priori, li hauria de ser advers, però que acaba gestionant amb menys problemes dels que són de preveure. El CIS va tornar a afirmar ahir que, malgrat tot el soroll, el PSOE tindria més suport electoral que el PP. Amb Andalusia i el País Basc volant, en els darrers temps i per diferents motius, sota el radar, el procés primer, la repressió després i ara el finançament mantenen Catalunya a dalt de tot de l'agenda espanyola.

I Madrid DF es guanya més titulars dels que li haurien de tocar en la seva batalla per convertir-se en el capgròs espanyol, tant a escala política com econòmica, demogràfica i cultural. La combinació dels quatre elements podria fer-ne l'anhelat París del sud d'Europa i això, és clar, vol complicitats i actitud. Els promotors de la idea, que no són pas pocs als centres de poder, pensen que un lideratge com el d'Ayuso, que creix a base de la confrontació a ultrança amb un cap de l'executiu presentat com l'"antiEspanya" pels pactes amb esquerrans i sobiranistes, ho pot fer realitat.  

I el yin i el yang havien estat cridats a la Moncloa amb l'argument d'abordar la necessària reforma del finançament autonòmic, que fa 15 anys que espera i que ara ha accelerat gràcies al pacte d'investidura entre el PSC i ERC que va assumir el PSOE. Illa hi assistirà el 22 de novembre en la que serà la seva primera visita com a president a la Moncloa. Intentarà que la posició conciliadora i col·laborativa que exhibeix i que l'ha portat, per exemple, a refer les relacions ambla Zarzuela, a proposar-se una gira per explicar-se per Espanya o a alienar la política exterior catalana amb l'estatal, tingui recompensa. "Catalunya pot ajudar a millorar Espanya i és un dels meus objectius", va dir en la primera entrevista, concedida a La Vanguardia, com a president. Ahir va reblar aquesta idea, més centrada en el vessant econòmic, després de constatar, de nou, fins a quin punt l'empresariat i els socialistes han alineat posicions. "Volem guanyar el partit jugant millor a futbol", va dir a la Nit de l'Empresa de la Cecot després de proclamar el seu anhel que Catalunya lideri econòmicament l'estat.

En canvi, Ayuso ha declinat la invitació. Enfanga tant com pot el terreny de joc encara que això pugui fins i tot acabar perjudicant alguns companys de partit que podrien veure's beneficiats per un canvi en el model de finançament en cas d'acollir-s'hi. A ella no li cal (l'efecte seu i uns serveis públics retallats fan miracles) i prefereix confrontar a base de querelles i el que faci falta per aixecar la bandera d'un aliatge de nacionalcatolicisme de tota la vida i d'un turbo-liberalisme desacomplexat que encara no sabem si molesta o no a Alberto Núñez Feijóo.    

La Cecot, que tradicionalment ha estat exigent en matèria nacional, va fer un vot de confiança a Illa mentre li demanava que fes realitat el finançament singular acordat i que la consellera Alícia Romero vol començar a posar en marxa. Caldrà veure si és possible fer-ho sense trencar cap plat ni incomodar més del compte el president espanyol, tal com pretén Illa. En els pròxims mesos sabrem si en l'Espanya que Sánchez intenta embridar és més fàcil sortir-se'n amb lleialtat, suports transversals, voluntat d'entesa i sense qüestionar marcs o si, per contra, acaba tenint premi qui va al xoc per encarir preu. 

El passadís

Aquest dilluns es va presentar l'Anuari de la Pime catalana 2024 al Col·legi d'Economistes. És un ampli informe que presenta la patronal Pimec en col·laboració amb el Banc Sabadell. L'acte va servir perquè Antoni Cañete, president de la patronal de les petites i mitjanes empreses, fes una aferrissada defensa del paper del Sabadell en favor de les pimes, tot advertint que d'imposar-se l'opa hostil del BBVA, s'aniria cap a un mercat sense competència real. A Pimec hi ha inquietud pel futur del Sabadell, vist com un suport financer estratègic per a les pimes. De fet, un dels primers contactes de Carlos Torres, el president del BBVA, amb figures de la societat catalana després de llançar l'opa hostil, va ser precisament Cañete. Amb cordialitat, el líder patronal va ser clar amb el banquer sobre la posició que adoptaria davant l'operació i com considerava que l'adquisició perjudicaria el teixit productiu. Ningú s'atreveix, però, a ser rotund a l'hora de preveure el desenllaç del torcebraç.

Vist i llegit

La demografia és un dels grans reptes de la nostra societat. Sense l'aportació de les persones nouvingudes, la nostra població -i, per tant, la nostra economia- s'ensorraria si no invertíssim radicalment l'actual tendència amb polítiques de família més decidides per fer-ho menys difícil. Ahir El Punt Avui publicava un reportatge signat per Irene Casellas que explicava que el nostre país ha arribat al punt més baix de fecunditat amb 1,1 nadó per dona. La franja alta és a Ponent i la baixa al Pirineu i l'Aran, on hi ha menys immigració. La maternitat més tardana es registra a Barcelona i la seva corona situant-se a 32 anys (l'opinió de Nel·la Saborit us aportarà un punt de vista per entendre-ho millor). El pobles més envellits de Catalunya són Nalec i Vallfogona de Riucorb, dos municipis veïns a l'Urgell i a la Conca de Barberà respectivament, i el més jove Renau, al Tarragonès, que es beneficia de la seva bona comunicació amb Tarragona i Reus per atreure parelles joves que busquen un entorn rural. 

El nom propi

El PSC està mobilitzant els seus reservistes per proveir totes les responsabilitats derivades de governar en solitari Barcelona i Catalunya. Al Govern s'hi han incorporat veterans de guerra com ara Manel Nadal, Jordi Terrades, Joan Ganyet o Xavier Arbós en càrrecs executius. Ara, la conselleria d'Economia, Alícia Romero, recupera un altre clàssic del socialisme català. Es tracta de Martí Carnicer (el Vendrell, 1951), que liderarà el grup d'experts per dissenyar i implementar el finançament singular. Carnicer va ser alcalde de la seva ciutat en dues etapes i abans havia estat una pila d'anys diputat al Parlament. Als governs tripartits va ser el número dos d'Antoni Castells a la conselleria d'Economia i va tenir un paper clau en la negociació del finançament vigent. Figura capaç de trenar consensos, respectat i de l'ala catalanista del partit, ara liderarà un grup d'arquitectes format per economistes, entre ells el valencianista Vicent Soler, que va ser conseller d'Hisenda del País Valencià.       

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.