Resposta del Govern a Plataforma per la Llengua després que l'entitat hagi suspès el primer any del Pacte Nacional per la Llengua. Fonts del Departament de Política Lingüística prometen més accions pel català i expliquen que preveuen dur-les a terme en els pròxims mesos en àmbits com el laboral o el comercial, precisament dos espais sobre els quals Plataforma ha considerat que calia fer molta més feina. "L'objectiu és que cada vegada més sectors del país se sumin a l'impuls del català", defensen des del Departament.
En paral·lel, des de la conselleria dirigida per Francesc Xavier Vila defensen a Nació que el pla ha implicat "un seguit de punts d'inflexió" en la història de la política lingüística feta a Catalunya. El Govern assegura que comparteix el diagnòstic amb Plataforma en el sentit que cal intensificar la feina en favor de la llengua en diferents àmbits, però no coincideixen en el grau de compliment del Pacte: el Departament el xifra en un 98% i la principal entitat lingüística l'ha rebaixat fins al 39%.
Política Lingüística defensa que hi ha "novetats significatives" introduïdes al Pacte i demana "no passar-les per alt". Concretament, fonts consultades defensen que per primer cop es compta amb una planificació "detallada i segmentada" per àmbits, una "novetat absoluta", diuen, que ha permès que Plataforma i tothom qui ho vulgui pugui analitzar-la. En paral·lel, des de la conselleria recorden que el Pacte suposa "la inversió econòmica més alta de la història" en política lingüística i que això ha permès "incrementar substancialment" el nombre de places per aprendre català i arriba a rècords d'aules d'acollida.
En paral·lel, el Departament també reivindica que s'ha assolit un "rècord històric" en expedients i sancions per incompliments de la normativa lingüística en l'àrea de comerç. Per gestionar aquestes sancions, tal com va avançar aquest diari, s'ha creat l'Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics. Per altra banda, el Govern recorda l'ampliació del suport econòmic a entitats de defensa de la llengua als Països Catalans, com la Bressola, o el suport al Correllengua Agermanat. La conselleria de Vila també treu pit de la implicació dels ajuntaments: "Mai no hi havia hagut tants recursos econòmics ni tècnics a disposició de la política lingüística municipal".
Les crítiques de Plataforma per la Llengua
Aquesta és la resposta del Govern després que Plataforma fos contundent amb el primer any del Pacte: "No hi ha hagut un punt d'inflexió ni ha marcat un abans i un després", ha criticat el president de l'entitat, Òscar Escuder. L'entitat, que en el seu moment va adherir-se al Pacte, sí que reconeix la implicació específica del Departament de Política Lingüística però critica que la resta de departaments no han estat a l'alçada: "Si de veritat es creuen el Pacte, alguns consellers ho dissimulen molt bé", ha ironitzat el president de Plataforma.
Quins deures posa l'entitat al Govern? Doncs li demana una calendarització clara dels objectius, més concreció a l'hora d'establir les mesures, i que l'execució assumeixi nivells més alts. Segons l'anàlisi que ha fet Plataforma per la Llengua, l'executiu només ha complert el 39% de les mesures previstes en el primer any del Pacte Nacional, mentre que un 28% han estat començades i un 30% encara no han arrencat. "Són resultats molt decebedors", ha afegit Escuder, que va transmetre aquest malestar al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al mateix Vila en una reunió al juliol.
Del 98% al 39% del compliment
La principal discrepància entre Plataforma per la Llengua i Política Lingüística és el grau de compliment de les mesures previstes al primer any del Pacte Nacional per la Llengua. Al maig, el Govern va detallar que el 98% d'allò planificat estava en vies de compliment, amb un 62% de les mesures ja completades i el 36% en vies d'execució. En canvi, la principal entitat lingüística del país calcula que només el 39% de les previsions ja han estat completades totalment mentre que un 30% no s'han arribat ni a iniciar.
En aquest primer any, s'ha complert la despesa prevista de 256 milions d'euros, encara sense tenir uns pressupostos propis. La gran mesura de la qual pot treure pit el Govern fins ara és el reforç de l'aprenentatge del català. Política Lingüística ha rellançat el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) amb més de cent tècnics. Juntament amb els cursos coordinats amb entitats i ajuntaments -amb dues línies de subvencions de 1,5 milions d'euros cadascuna-, es preveu arribar a prop de les 200.000 places després de les 150.000 anunciades inicialment als pressupostos i afegint-hi les 50.000 vinculades a la regularització extraordinària de migrants.
Si bé el Govern també reivindica avenços en àmbits com la salut i el comerç, Plataforma no fa el mateix diagnòstic. L'entitat ha exposat diferents àmbits en què cal "avançar urgentment". A l'escola, ha demanat garantir que els alumnes acabin l'ensenyament obligatori amb ple domini del català i protegir l'educació de l'ofensiva judicial que pateix. En salut, ha criticat l'augment de les denúncies per vulneracions de drets lingüístics. En l'esport i el lleure ha demanat garantir la socialització en català. En el comerç ha demanat garantir el compliment de les clàusules lingüístiques i en empresa evitar més vulneracions. De moment Plataforma no es planteja abandonar el Pacte i el Govern allarga la mà per impulsar més mesures en favor del català.
