Fins fa pocs anys el Fossar de les Moreres, que acull al Born de Barcelona el memorial en record de les víctimes del setge borbònic de 1714 en el tram final de la Guerra de Successió, era punt de trobada de l'independentisme més mobilitzat. Cada Diada s'hi reunien militants i simpatitzants de partits sense representació i d'entitats nacionalistes descontentes amb l'statu quo autonòmic fruit dels pactes de la Transició. Entre els vuitanta i els noranta hi va haver fortes polèmiques i garrotades entre faccions independentistes accentuant la imatge marginal i de conflicte intern.
Amb el procés la cosa va canviar, també perquè la Diada es va convertir en massiva i, a banda de l'11, el 10 al vespre hi havia ambient a Barcelona. ERC, CiU i les seves joventuts ja solien fer ofrenes i actes més reivindicatius com ara marxes de torxes de la vigília, però durant l'onada independentista uns i altres van apostar per ser-hi més. En els darrers anys, els republicans han rebut xiulades pels pactes amb els socialistes i més recentment també els juntaires han escoltat retrets pel desencís de la base independentista.
Des de la seva aparició, Aliança Catalana -que ahir no amagava la seva satisfacció pel triomf dels ultradretans i xenòfobs de l'AfD a Saxònia-Anhalt resolent dubtes sobre la seva ideologia per si encara queda algun despistat- també hi ha celebrat actes la vigília de la Diada. La presència de Sílvia Orriols i els seus ha provocat tensions amb grups independentistes d'esquerres. Enguany, l'enfrontament podria anar a més. Aliança ha noliejat vuit autocars des de diferents punts no per la manifestació de la Diada sinó pel dia abans al Fossar i fa setmanes que organitzacions i plataformes vinculades a la CUP han convocat una concentració de rebuig.
Gestionar l'extrema dreta no genera consens, segurament perquè quan, excitant baixes passions i amb discursos simples, posa el peu a les institucions confrontar-la o desactivar-la acaba en dilema de difícil resolució. Passa als mitjans, que es debaten entre no amplificar-ne els discursos d'odi o rebatre'ls amb dades, i també als partits de tradició democràtica. Ni és infal·lible deixar-los fer en minoria -com ha passat a Ripoll fent evident els seus dèficits de gestió sense trencar la seva lluna de mel demoscòpica- ni ho són els cordons sanitaris. Alemanya és un exemple tan clar com recent.
Els moviments socials i l'activisme al carrer també s'han debatut entre "fer un Tortosa" (ignorar provocacions com van fer a la capital de les Terres de l'Ebre amb una visita d'Inés Arrimadas, aleshores líder de Ciutadans) o boicotejar actes, locals i paradetes encara que la legítima protesta provoqui tensió o incidents. És evident que, malgrat que alguns dels seus militants puguin sortir-ne malparats, Aliança mira de treure suc del segon escenari, que els permet victimitzar-se i els atorga un protagonisme que no guanyarien les seves propostes.
La tarda del 10 el Fossar estarà concorregut i és obvi que hi haurà presència policial, com ha passat als grans actes d'AC a Barcelona, fossin la inauguració de la seva seu o la proclamació del cap de cartell. L'actuació dels Mossos, responsables de l'ordre públic, pot condicionar la Diada i centrar l'atenció i els discursos de l'endemà. La policia catalana (com altres) ha impedit quirúrgicament aldarulls i incidents en contextos complicats, com ara el 12 d'octubre, on es confronten a Montjuïc o en altres punts de la ciutat feixistes o antifeixistes. Ara també ho hauria de fer.
Alguns militants i organitzacions de l'esquerra independentista han escalfat l'ambient i entre les bases d'Aliança hi haurà qui busqui brega. De fet, ja tenen un "pla": El Periódico informava fa uns dies que un històric i violent líder de Boixos Nois i de l'extrema dreta estava "reclutant" un escamot de cinquanta "protectors" d'Orriols. Per tant, i al marge del poc o molt sentit comú dels confrontats i de possibles beneficiaris, l'actuació dels Mossos i els seus comandaments serà clau. Si és que es vol evitar que Aliança monopolitzi la Diada i que aquesta quedi associada a incidents que permetin presentar l'independentisme, un moviment majoritàriament cívic i democràtic, com a violent, dividit i pel camí de la marginalitat.
Avui no et perdis
- La crisi de les proves PISA enterboleix un inici de curs enverinat per la vaga educativa; per Gerard Mira.
- Consells útils per fer més fàcil la tornada a l'escola; per Gemma Calmet Fargas.
- Illa inicia l’Any Tarradellas vindicant el seu llegat: «Sabia que Catalunya només podia avançar unida»; per Pep Martí i Vallverdú.
- Estem més a prop d'una guerra amb Rússia?; per Pep Martí Vallverdú.
- La mà dreta de Ricard Ustrell, nou director de RAC1; per Pau Espí Solé.
El passadís
Green Day, Mick Jagger, Lorde, Blondie o REM van signar fa anys una carta per evitar l'ús no autoritzat de la seva música en manifestacions o actes polítics. I, a casa nostra, Lluís Llach es va queixar que sonés l'Estaca en manifestacions policials i Els Pets es van indignar perquè el seu Bon dia! es fes sonar en una concentració unionista del 12-O. L'assumpte segueix a l'ordre del dia. Ara els ha tocat als The Tyets, un dels grups que més triomfa en la nostra llengua. Els representants de Vox a Sabadell van compartir a xarxes imatges de la seva participació a la Cercavila de la Festa Major amb el seu tema Era això de fons. I el duet del Maresme no s'ha estat de res: “No utilitzeu la nostra música per les vostres merdes, pallassos”, els van exigir a les xarxes. La formació ultradretana va esborrar els posts a X i a Instagram per evitar polèmiques i, tal vegada, accions legals. El pròxim cop s'ho pensaran millor i tal vegada optaran per Bertín Osborne o José Manuel Soto per anar sobre segur.
Vist i llegit
Els senyals són visibles, però tendim a ignorar-los per comoditat. És un fet que el vell ordre mundial està acabat. Tan cert com que no estem preparats ni fent els deures per adaptar-nos. És el que argumenta, en un article a The New York Times, Margaret MacMillan, historiadora i exdirectora del St. Antony’s College d'Oxford. El pitjor, sosté basant-se en oportuns exemples històrics, seria actuar com si el món anterior, l'ordre sorgit del final de la Segona Guerra Mundial i amb multilateralisme, fos vigent. Afirma que cal reconstruir una nova cooperació abans que la crisi ens hi obligui. La podeu llegir aquí.
Recordem
Tal dia com avui de l'any 1996, fa exactament 30 anys, l'aleshores hereu de la Corona espanyola, el príncep Felip, va visitar Montblanc per rebre el títol de duc de la capital de la Conca de Barberà. És un dels títols tradicionals de la Corona d'Aragó, que se suma als de senyor de Balaguer, comte de Cervera, i príncep de Girona. La població el va rebre amb poques protestes quan va ser rebut per la corporació i va sortir a saludar a la plaça. Avui, i malgrat que el clima polític no té la tensió dels anys del procés, seria impensable aquell clima. Quan Felip es va convertir en rei, els títols catalans van passar a Elionor, princesa d'Astúries, que mai els ha exercit ni lluït. En el cas de Montblanc, l'Ajuntament ha demanat en diverses ocasions que hi renunciés, però no ha passat. La monarquia no sembla que hagi de recuperar la bona reputació que, també a Catalunya, havia tingut en els anys d'or de l'autonomisme.
