Aquest dimarts comença de nou l'escola. Més d'un milió i mig d'alumnes tornaran a omplir les aules del país en un inici escolar molt poc habitual. Ho és per la vaga convocada pels sindicats crítics amb la conselleria d'Educació, USTEC, CGT i Intersindical -amb l'adhesió, també, de la CNT i la COS-; però també perquè es publiquen els resultats de les proves PISA. Un informe on Catalunya ha quedat exclòs després d'aplicar una taxa d'exempció d'alumnat molt superior a la permesa, quintuplicant pràcticament el topall fixat per l'OCDE, i que ha propiciat el relleu de Marta Clari com a secretaria general en substitució de Teresa Sambola.
El problema no és només que Catalunya quedi fora, sinó que el Govern ho sabia perquè va rebre fins a set avisos per part del govern espanyol, fet que hagués pogut evitar el fiasco, tal com afirmava la titular de la cartera, Esther Niubó, la setmana passada. Tornen els alumnes a l'aula, però les mirades continuen posades en les PISA i en la vaga educativa i l'amenaça de futures aturades si la conselleria no és capaç de reconduir un conflicte enquistat des de fa anys, però que ja va agafar dimensió de crisi de país el curs passat. I, a hores d'ara, les posicions continuen allunyades, i un desenllaç encoratjador sembla utòpic.
El president Salvador Illa, en una entrevista institucional aquest dilluns al 3Cat, ha reclamat una treva als mestres i ha optat per insistir en què hi ha dos drets que s'han de protegir, en una situació com aquesta: el de vaga i al de rebre educació. "Demano un parèntesi", ha insistit el líder del PSC, que ha rebut crítiques de l'oposició. Junts aposta ara per un "gran pacte" en matèria educativa, una proposta que Oriol Junqueras va verbalitzar fa unes setmanes, i al Parlament es convertirà en un dels principals punts del debat de política general. Illa també ha aprofitat la conversa amb el periodista Ricard Ustrell per reclamar un debat a fons sobre el model educatiu, més enllà de les condicions laborals.
Tindrem un curs ple de vagues?
La gran pregunta per aquest primer dia de curs és si l'escola s'aboca a un nou any marcat per les vagues. No és ni la voluntat del Govern ni dels sindicats, però la manca de gestos per acostar posicions sembla impulsar docents, famílies i alumnes a un curs convuls. Els responsables de la conselleria es van reunir dijous passat amb els sindicats convocants -sense la CNT- amb la intenció de frenar l'aturada a última hora. Ho van fer per separat, escollint una via d'acció diferent da la implementada el curs passat, però el resultat va ser el mateix: la vaga continua endavant.
El principal motor d'aquesta vaga és la manca "real" de negociació. Educació insisteix en què no reobrirà les converses per assolir un nou acord, i els sindicats tampoc afluixen i volen que es conformi el comitè de vaga per abordar totes les reivindicacions del col·lectiu. Les discrepàncies sobre el "calendari negociador" proposat pels representants sindicals i "l'agenda de treball" oferta per la conselleria en contraposició dibuixen un escenari on el conflicte es manté viu.
A més, cal tenir en compte que el Govern s'aferra de valent als acords signats el curs passat -el març amb CCOO i UGT; i el maig un annex d'aquest mateix pacte amb Professors de Secundària- i descarta, de moment, explorar una via de negociació alternativa que condueixi a un nou acord. De fet, Educació es va reunir dimarts passat amb les tres organitzacions signants en el marc de la "comissió de desplegament" i va garantir que el compliment dels acords és del 96%. Xifra ratificada dijous després de la reunió per la conselleria, però que alguns sindicats signants de l'acord neguen. Així i tot, des de la conselleria consideren que el camí a seguir és sumar els sindicats crítics a l'acord ja signat, no explorar-ne un de nou.
Les eleccions sindicals, data marcada al calendari
Enmig del pols entre els docents i el Govern apareix un nou factor que pot condicionar l'evolució del conflicte: les eleccions sindicals. Tenint en compte que els darrers comicis es van celebrar el 14 de març de 2023, la convocatòria d'enguany -que encara no té data concreta- serà durant la primavera de 2027, pels volts del mes de març. La USTEC arriba a aquestes eleccions ressentida del "no" a la consulta de l'acord de maig, on ells havien subscrit inicialment el pacte amb la conselleria, però van acabar desdient-s'hi per la negativa del col·lectiu. Per mantenir la confiança dels mestres -i davant l'auge d'altres forces-, estan duent alguns canvis comunicatius, com, per exemple, només fer declaracions en català -abans només ho feia la Intersindical.
Amb un lideratge fragmentat, el seu posicionament en la represa de les negociacions amb el Govern, i com siguin capaços de canalitzar-ho a través dels mestres, pot ser clau per mantenir-se com a sindicat majoritari al sector. Aquí també entra en joc la CGT i la Intersindical, dues organitzacions que van guanyar molt suport en el tram final del curs passat i que, en funció de la capacitat de mobilització als centres, poden modificar substancialment la representativitat dins la mesa sectorial. De fet, tot apunta que la Intersindical, que va quedar fora per la mínima en les darreres eleccions, podria guanyar-se un lloc a la taula. Davant aquest escenari, CGT i Intersindical pressionen amb més força a la conselleria i plantegen un nou curs ple de protestes fins a assolir un nou acord que comprengui, ara sí, les reclamacions de tota la comunitat educativa.
Preguntes sense resposta sobre les proves PISA
Educació fa mans i mànigues per apaivagar el polvorí sindical, però també té el front obert de les PISA. Si bé és cert que ja han iniciat una investigació interna -la qual ha derivat, de moment, amb l'obertura de tres expedients disciplinaris-, encara hi ha diverses preguntes sense resposta. Quines van ser les directrius que el Departament va enviar als 54 centres que van fer les proves? Existeix intencionalitat política? On es va trencar la cadena informativa sobre els set avisos que va efectuar el govern espanyol? Aquestes respostes -com a mínim, algunes- les hauria de donar el resultat concloent de la investigació, però fonts de la conselleria mantenen que és un procés que es podria dilatar en el temps, motiu pel qual es podria arrossegar durant tot l'any escolar.
El president de l'Associació de Direccions Educatives de Catalunya (Axia), Jordi Satorra, ja va advertir després de la primera compareixença de Niubó per l'escàndol, el 27 de juliol, que la informació que s'havia traslladat als centres era "poc precisa" i que no hi havia hagut un "seguiment" i "acompanyament" com és habitual en aquest tipus de proves. Aquesta informació, però, no ha transcendit de forma íntegra, i els sindicats -també els que tenen pactes en marxa amb la conselleria- l'exigeixen.
Les preguntes sense resposta sobre les PISA no només ressonen en l'àmbit educatiu, sinó que també ho fan en la plana política. L'oposició demana la compareixença de la consellera i del president de la Generalitat, Salvador Illa, per respondre als dubtes sobre el fiasco abans que se celebri el debat de política general. I, mentre s'esperen les respostes, els professionals de l'ensenyament també llancen un avís: "Els problemes del sistema educatiu estan àmpliament diagnosticats i hi ha un consens ampli en la comunitat educativa en les reformes que caldria impulsar. No tenir PISA no pot ser una excusa”, assenyala Mònica Nadal, directora de la refundada Fundació Bofill. Educació, doncs, ha d'afrontar les PISA, però sense perdre de vista que el conflicte als carrers és ben viu, i que els sindicats no afluixaran fins a obtenir els seus objectius. Primer, però, cal tornar a les aules.
