"El curs comença a l'abril". Així resumeix en conversa amb Nació Jordi Satorra, director de l'Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, l'anticipació que es necessita per planificar el retorn a les aules dels milers d'alumnes catalans el 8 de setembre. Malgrat que fins a la segona setmana d'aquest mes no tornen les classes, la feina per posar a punt les escoles i instituts ja va començar fa uns quants mesos, especialment per a les direccions, que són els qui primer es posen en marxa per elaborar el curs i deixar-ho tot enllestit pel retorn de les vacances: "S'ha de fer la previsió, la planificació estratègica, l'educativa, les reformes a l'edifici...", enumera el director, també president de l'associació AXIA, que remarca la importància de lligar el gruix del curs abans de tancar les portes de l'institut.
Un cop s'ha planificat estratègicament el nou any escolar, el següent pas és adaptar el currículum a les novetats impulsades pel Departament d'Educació -en cas que n'hi hagi, com ha passat en els darrers anys- i reformular els horaris si hi ha grans canvis. En funció de la magnitud del centre, també s'ha de preveure el nombre de grups que hi haurà de cara el setembre; i, en el cas de secundària i batxillerat, afinar els itineraris que s'ofereixen i perfilar les optatives. Aquestes primeres passes de planificació són necessàries per començar a fixar els criteris per confeccionar els grups classe tenint en compte el nombre d'alumnat nouvingut, d'alumnat amb necessitats educatives especials, de repetidors i d'heterogeneïtat, entre d'altres.
Amb les matriculacions tancades, que es fan al juny després de ratificar les prematrícules -que es fan entre l'abril i el maig-, arriba el moment clau: tancar el curs anterior posant ja la mirada en el setembre. En concret, tal com relata Satorra, és moment de fer el traspàs de l'alumnat a les escoles adscrites -en cas de tenir-ne-, rebre els informes de l'alumnat que ingressarà a secundària, preparar el dossier que rebran els futurs tutors un cop quedin definits amb la informació sobre els estudiants i, entre d'altres, revisar les necessitats de suport educatiu. D'aquesta manera, doncs, el gruix de la feina que es pugui enllestir al juny permet alleugerir la càrrega del setembre i optimitzar els esforços.
Setembre, una setmana a contrarellotge
La primera setmana de setembre, abans que els nens i nenes tornin a l'escola, sempre és molt frenètica: "A preparar el curs com a tal, aquest any, hem començat dijous, perquè els dos primers dies han estat més de repartir ordinadors, distribuir classes, fer traspàs. Fins al tercer dia no hem començat a programar", assegura Francesc Boluda, mestre de sisè de primària de l'escola Menéndez Pidal de l'Hospitalet de Llobregat. Cal tenir en compte, a més, que cada setembre molts mestres o professionals de l'ensenyament que hi ha al centre són nous, ja que cada estiu es produeixen trasllats de centre a centre entre el personal funcionari. Així, a banda de configurar el nou curs, en molts casos també s'han de conèixer entre ells.
Enguany, aquest ha estat el cas de Sylvie Pérez, que comença com a psicòloga educativa a l'Institut Baix Penedès després de deu anys treballant en equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP). És a dir, la feina que farà és la mateixa, però abans la feia en diversos centres simultàniament, i ara exclusivament en aquest institut: "El primer dia sempre és molt bèstia. T'has d'adaptar a tot de nou", comenta la psicopedagoga. Siguis nou o no en un centre, la primera setmana de setembre sempre és una cursa a contrarellotge per "preparar l'entrada dels alumnes": "Hem de fer que l'aula estigui a punt, que tot funcioni com ho ha de fer", explica Boluda.
On també hi ha molta feina durant el setembre és en el traspàs sobre les necessitats educatives de cada alumnat, i més tenint en compte que el volum d'alumnat que requereix un suport especial a l'aula ha augmentat significativament en els últims anys. Molts d'aquests informes es tanquen durant els mesos de juny i juliol, com recorda Satorra, però en alguns casos això no és possible: "Els informes s'han de signar amb les famílies, i algunes no hi són durant el juliol", recorda Pérez, que insisteix, a més, que durant l'estiu poden canviar "moltes coses", siguin positives o negatives, les quals cal tenir en compte a l'hora d'atendre l'alumnat en el retorn a l'aula.
Cal més temps per preparar el curs?
L'exconseller Josep González Cambray va prendre una decisió molt polèmica durant la seva etapa com a titular de la cartera d'Educació: avançar l'inici de curs. Des de llavors, l'any escolar arrenca sempre abans de la Diada. Els sindicats del sector defensen amb dents i ungles que el temps per preparar el curs és insuficient, mentre que la conselleria considera que el temps establert és suficient per posar a punt les escoles. Dins el mateix col·lectiu educatiu hi ha discrepàncies, ja que mestres com Boluda consideren que sí que tenen temps suficient per preparar-se amb una setmana. En canvi, la psicopedagoga ho veu molt diferent: "Amb vuit dies no hi ha marge de maniobra", assevera.
En aquest sentit, Pérez relata que una de les tasques més importants per garantir la integració de l'alumnat, sobretot els més menuts o els joves amb necessitats específiques, és fer una primera acollida abans de començar l'escola: "Que vegin l'espai, se'l facin seu, puguin fer una primera adaptació. Això abans es podia fer amb tots, però amb l'avançament del calendari ho hem perdut", argumenta la psicòloga educativa, que afirma que, ara com ara, només es fa amb els casos "més grans". Sigui com sigui, amb més temps o menys, mestres, direccions i tots els professionals relacionats amb l'ensenyament treballen durant mesos, però amb especial èmfasi a setembre, per garantir que el retorn a les aules sigui el més còmode possible.
