El Barça ha viscut un dels anys més convulsos que es recorden recentment, i això que l'historial de desgràcies i desastres no és precisament curt. El 2024 començava amb l'equip de Xavi Hernández desfent-se per complet i amb l'entrenador anunciant que plegava a finals de temporada. Un relleu normal d'un entrenador si no hagués estat per les anades i vingudes constants sobre la seva continuïtat. La directiva de Joan Laporta va pressionar perquè el terrassenc es quedés, i quan va donar el vistiplau, el president va dir que ja no el volia. Aquella crisi la vam explicar a Nació amb la sèrie d'entrevistes i anàlisis "El Barça, al divan".
La tria va ser Hansi Flick, una aposta personal de Laporta, ferm seguidor de l'escola alemanya. L'entrenador tenia moltes ganes de venir a Barcelona i la seva arrancada va ser espectacular. En defensa, el Barça va recuperar la contundència amb una tàctica de línies avançades i de fora de joc; en atac, el trident Lamine Yamal-Lewandowski-Raphinha semblava no tenir aturador. Casadó i Pedri dominaven amb contundència i equilibri el centre del camp. Però cal dir que l'equip no ha tancat l'any de la millor manera.
El que segur que es pot dir és que el nou Barça de Flick, el del 125è aniversari del club, ha mostrat que els culers es podien tornar a il·lusionar. I és que malgrat que l'equip va de més a menys, la situació a hores d'ara és encara prou bona: el Barça és tercer a la Lliga, però a poca distància del Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid, i va demostrar que pot competir amb partits com el 0-4 al Santiago Bernabéu, i va segon en el nou format de Champions guanyant al Bayern de Múnic i al Borussia Dortmund. El retorn al Camp Nou, previst per al març però que es pot acabar endarrerint, haurà de ser l'impuls per rellançar un projecte que pot aspirar a tot.