“Som l’únic club amb un Dalí; això resumeix la grandesa del Sant Andreu”, explica José Manuel Pérez, director general de la Unió Esportiva Sant Andreu. El club quadribarrat ha aconseguit aquesta temporada l’anhelat ascens a Primera Federació (la Tercera Divisió estatal) després d’anys de picar pedra, de play-offs perduts i de remar entre les profunditats del futbol semiprofessional.
La Unió Esportiva Sant Andreu, coneguda popularment com la UESA, és un club centenari fundat el 1909, un "reducte del futbol popular", tal com ho defineix Pérez, dins del paradigma contemporani futbolístic cada cop més comercialitzat. “L’orgull del poble” és el lema d’un club que es vertebra sobre dues columnes molt clares: catalanisme i obrerisme de barri. "Són la base i la història del club, i l'hem de respectar i mantenir sempre, independentment de la categoria on juguem", detalla el director general del club.
En aquests més de cent anys d’història, a banda de les victòries, les derrotes, els ascensos i els descensos, hi ha un capítol desconegut per a molts, però essencial per entendre l'esperit de resistència de la UESA: el quadre Gol, de Salvador Dalí. Una pintura extraviada, perduda en algun racó insospitat després d’un pacte de silenci que, gairebé cinquanta anys després, continua segellat. Però, com i per què Dalí va pintar un quadre per salvar el Sant Andreu?
La UESA, en caiguda lliure
“El club acabava de baixar de Segona Divisió a Segona B i no tenia diners ni per pagar els sou dels jugadors”, relata Jordi Petit, exdirectiu del club, historiador i membre del Grup Recerca Històrica de la UE Sant Andreu que coneix de primera mà la història. Ens situem l'any 1977: després de vuit temporades a Segona Divisió, la UESA havia baixat i estava immersa en una crisi econòmica sense precedents.
"A la deriva i a punt de desaparèixer, tan sols un miracle podia salvar el club", explica Petit. I, quan tot semblava perdut, Félix Romero, un constructor que acabava d’assumir la presidència de l’entitat, va tenir una idea surrealista: “Demanarem a Salvador Dalí que ens pinti un quadre, el subhastem, i amb els beneficis resolem els deutes”, explica Petit que va proposar Romero.
“Resulta que Manel Mora, fotògraf del club, era veí de Portlligat, com Dalí, i el coneixia; eren saludats”, detalla Petit, que explica que Mora va entregar al geni de Figueres una carta firmada pel president Félix Romero on li explicava la proposta. “Després d’unes setmanes de silenci, Romero va rebre una trucada”, afegeix Petit.
L’habitació 108 de l’Hotel Ritz
Enric Sabater Bonany, secretari de Dalí, va trucar a Félix Romero: “Vine a l’Hotel Ritz, Salvador Dalí et vol conèixer”, explica Petit que li va dir. Ens situem a les acaballes del mes de setembre al migdia, Romero entra a l’habitació 108 de l’Hotel Ritz, avui conegut com a Hotel Palace. L'habitacle, "surrealista en la seva màxima expressió", és on Dalí dormia quan s’estava a Barcelona i, encara avui, està disponible pels més curiosos i adinerats: l’Art Suite Salvador Dalí està a disposició dels hostes dels pel mòdic preu que ronda els 4.000 euros la nit.
“A Dalí no li agradava el futbol", assegura Petit, però va acceptar l'encàrrec. Per què, el pintor va assumir, de franc, pintar un quadre per salvar el club? “Només em preocupa Catalunya i continuar sent universal", va afirmar Dalí a Mundo Deportivo després de la presentació del quadre, el 12 d'octubre de 1977.
- La portada de Mundo Deportivo del 12 d'octubre del 1977
- Hemeroteca de Mundo Deportivo
"El Sant Andreu va ser molt castigat pel règim franquista", recorda Petit, que detalla que les autoritats van obligar al club a canviar l'equipació, que històricament ha estat amb els colors de la senyera, i van imposar la bandera d'Espanya a l'escut. "Dalí es volia apropar a Catalunya poc després de la mort del dictador Francisco Franco", explica l'historiador, "i quina millor manera de fer-ho que salvant un club que juga amb la senyera com a equipació?".
Gol: una subhasta deserta
"No es va matar gaire per pintar el quadre", bromeja Petit, que explica que l'encàrrec el va rebre al setembre i el mes d'octubre ja el tenia fet. Després de presentar-lo en societat al Museu Dalí de Figueres, el president de la UESA Félix Romero i Ginés Vera, directiu del club, van presentar el quadre a l'afició andreuenca amb una volta d'honor a l'estadi Narcís Sala abans d'un partit entre el Sant Andreu i el Mallorca.
Amb el quadre ja pintat, "només" quedava vendre'l. Després de resoldre les denúncies dels jugadors que no cobraven i veure com s'embargava la pintura de Dalí, el club va recuperar el quadre i el va subhastar per quatre milions de pessetes, sense èxit. Romero va baixar el preu de taxació fins als dos milions, però tampoc va aparèixer cap comprador.
- Gol, el quadre de Salvador Dalí
-
Hemeroteca de Mundo Deportivo
Segons que explica Petit, "tothom sabia que la UESA estava econòmicament molt inestable i esperaven que el preu continués baixant. Romero, però, es va plantar i va arribar a un acord un directiu del club que va pagar els quatre milions de pessetes per pal·liar els comptes del club i es va quedar el quadre". On va anar a parar, doncs, la pintura de Dalí?
On és el quadre?
"El directiu va voler mantenir el seu anonimat i explica que, al cap d'un temps, el va vendre a un marxant d'art francès o alemany. Però no recorda com es deia i que tenia els papers de la venda en un garatge que se li va inundar", detalla Petit. "Jo dubto que el quadre hagi sortit de Sant Andreu, crec que continua al barri", fantasieja l'historiador. "Qui tingui el quadre no s'ha d'amagar de res, perquè la compra va ser legal. Potser té por que el club pugui reclamar-lo. Si no és així, no ho entenc", afegeix Petit.
José Manuel Pérez, però, defensa un punt de vista diferent: "Fa anys que intento investigar el tema, entrevistant gent i intentant seguir la pista del quadre per saber almenys on és actualment i, sincerament, crec que la pintura no és al barri". El director general de la UESA, a banda, explica que "seria difícil" reclamar-lo: "Ho veig complicat; ha passat molt de temps i ho hauria de valorar un advocat, però jo ja em conformaria sabent on és i podent-lo veure algun dia ja seria espectacular", sentencia Pérez.
Gairebé cinquanta anys després, el misticisme darrere aquest quadre continua intacte. "Aquest quadre resumeix la grandesa del Sant Andreu", celebra Pérez, el director general del club, que afegeix que "en un dels moments més difícils de la història de la UESA va aparèixer un pintor de la talla mundial de Dalí i va decidir dedicar el seu temps a fer una obra per salvar el club".
