Després de 20 anys, la natació osonenca tornarà a tenir representació en uns Jocs Olímpics. Marta González (Vic, 1995) agafa el relleu del bracista Marc Capdevila d’Atlanta 1996 i disputarà el relleu 4 x 100 de Rio 2016 amb Melanie Costa, Fàtima Gallardo i Patricia Castro. Les Olimpíades no eren un objectiu de la temporada, però en els Europeus de Londres va aconseguir el bitllet olímpic, amb rècord d’Espanya inclòs, juntament amb les seves companyes. La nedadora vigatana del CN Sant Andreu afirma que “classificar-se per a la final olímpica seria com aconseguir una medalla”.
 
- Rio de Janeiro 2016 era un objectiu inicial?

- Participar en els Jocs Olímpics no entrava en els meus plans. Només els europeus.

- S’ho havia imaginat?

- És un somni inesperat. És un pas més. Si després puc ser en els següents, sí que serà el meu somni complert. Aquests seran com una experiència més que s’ha d’aprofitar. Els faré servir per aprendre molt, fer-ho bé i competir.

- Què va sentir després de la classificació?

- Vaig saber que anàvem a Rio a través de la pantalla de l’ordinador quan em van passar la convocatòria. Em vaig posar molt contenta i vaig trucar al meu entrenador.

- En els Europeus de Londres éreu conscients del temps que estàveu fent?

- El rècord era possible. A més amb les que érem allà jo vaig pensar que sí que ho aconseguiríem. El que no sabíem era que faríem 3:40. Jo vaig sortir la segona i li vaig dir a la companya mira què estem fent. Va ser molt emocionant.

- La confirmació olímpica no va ser fins uns dies després...

- No era segur, però anaves una mica més tranquil·la perquè ho havíem fet molt bé i teníem possibilitats d’anar-hi. Tot i això pensava que no. Així, si després et diuen que no ja ho tens assumit i si et diuen que sí és una alegria.
 
- Arribeu als Jocs després d’uns bons Campionats d’Espanya...

- El primer dia va anar molt bé, però com que també entrenem el segon ja estàvem rebentades. Si ho mires per medalles va anar bé, però si ho fas per temps no. Els 50 ha estat l’únic que ha sortit perfecte. L’altre més o menys.

- Quina és la millor qualitat de l’equip?

- A Londres totes érem una pinya, teníem un objectiu comú i sabíem el que havíem de fer. Vam fer el relleu perfecte. A Rio canviem una component (la Melanie Costa substituirà la Lidon Muñoz) i a veure com reaccionem totes. Crec que podem guanyar un segon o una mica més.

- Hi ha hagut molta polseguera en els horaris de la natació...

- Nosaltres encara. Podria haver estat pitjor. Segurament es correrà molt a les eliminatòries del matí, que és la tarda d’aquí. A la nit d’allà no tant. Crec que si tens una mica d’adaptació no es notarà molt.

- En pocs segons s’ho jugarà tot...

- És molt curt, però m’agrada. Si fos més llarg potser no aguantaria. Encara que sigui curta la gaudeixo igual. Si estàs preparada no hi ha cap problema.

- En què pensa quan es tira a l’aigua?

- Et reptes amb la del costat i al final la guanyes o intentes acostar-te una mica. Sempre penso en deixar-ho el millor per la següent. A Londres vaig pensar que ho podia fer molt bé, que podia guanyar la del costat i ho vaig fer.

- L’objectiu dels Jocs serà...

- L’objectiu és la final. Serà molt complicat perquè a nivell internacional encara estem una mica coixes, però no és impossible. Si totes coincidim en el millor estat de forma crec que ho podem fer. Ara cal afinar quatre coses per quan arribi el moment. Per nosaltres seria com agafar medalles. Sempre que hi ha un objectiu difícil i el fas, la recompensa és més gran.
 
- 20 anys després la natació osonenca tornarà a tenir representació olímpica...

- Sí. És la meva ciutat i m’alegra molt ser allà com a vigatana. Vic m’agrada i espero deixar-la bé. Com més olímpics millor.

- Marc Capdevila és un referent...

- En Marc té tot el meu reconeixement, però com a referent per anar millorant l’estil no. Potser a nivell mental, sí, però com a tècnic no. El crol i la braça no s’assemblen gens.

- Tots dos heu sortit  del Vic ETB...

- El Vic ho va fer molt bé amb mi. Últimament estic veient nedadors molt joves que estan fent coses d’edats més avançades. Jo el que feia quan entrenava allà era, sobretot, passar-m’ho bé. Els Campionats d’Espanya potser quedava segona, però entrenava la meitat de metres de la que guanyava o menys. Jugava i entrenava una mica. Fins a l’Isidre i després al CAR no m’hi he posat seriosament. Des de petita m’han cuidat, no m’han cremat i he millorat ara que sóc gran. Molts petits comencen a entrenar molt dur i quan són grans la millora ja no hi és perquè s’han esgotat tots els recursos. Cal anar d’etapa a etapa i gaudir de cada moment.

- Veus futur en la natació osonenca?

- Controlo més els de Vic. També hi ha Centelles, Torelló...El Vic el veig bé. Els Jocs Olímpics són molt grans, però els petits que van pujant els veig bé. N’hi ha algun que destaca. Les coses a poc a poc. La pressa no és bona.

- Es considera una referent?

- Del Vic sí. Quan vaig allà a veure els petits ja em coneixen. Si puc, algun dia vaig a entrenar amb ells i els ensenyo algunes coses. A la meva època no hi havia ningú que vingués allà i m’ho digués. Corregir la tècnica abans que jo crec que els hi anirà molt bé. Si poden aprendre altres coses de mi, encantada.

- I després dels Jocs què farà?

- Encara que sigui una setmana, unes vacances! Crec que ja em toca! Durant dues setmanes no em deixaran tocar l’aigua. Ho faré sense que ho sàpiguen!