Leo Messi pot fer història i Lamine Yamal, també. Són les dues cares de la mateixa moneda. El final i l’inici. La llegenda i la promesa. Fets a la Masia, per assaltar l’Olimp del futbol. La selecció espanyola s'enfronta a l'argentina aquest diumenge a la final del Mundial amb l'objectiu d'aconseguir la segona Copa del Món, després de 16 anys del gol d’Iniesta, mentre que l'Albiceleste vol guanyar el segon títol consecutiu i sumar així la quarta estrella. Amb tot, el gran atractiu és el Leo Messi-Lamine Yamal i, tot i que serà la primera vegada que es veuen les cares al terreny de joc, es coneixen des de fa temps.
Fa 19 anys, al 2007, Lamine Yamal i Messi ja es van trobar. El Barça va decidir fer un calendari benèfic per recaptar diners per UNICEF i la família del de Rocafonda va participar-hi, amb una fotografia que ha quedat per a la història: Messi agafant en braços i banyant el petit Lamine Yamal de només 5 mesos. Tot plegat, en el que es pot llegir com un bateig per heretar el llegat del millor jugador de la història. Dues dècades després, s'enfrontaran per més que un Mundial: per demostrar qui regna al món del futbol.
La Finalíssima que no es va poder jugar
Aquest any s’havia de produir l’anomenada “Finalíssima”, que enfrontava el campió de l’Eurocopa, Espanya, i el vencedor de la Copa Amèrica, Argentina. El partit s’havia de jugar el 27 de març del 2026 a l'estadi Lusail de Qatar -escenari de la Copa del Món del 2022-, però no va ser possible. La situació a Orient Mitjà, en ple esclat de la guerra a l’Iran, va obligar a suspendre el partit i a buscar, sense èxit, alternatives per disputar-lo en una altre seu.
La primera idea va ser traslladar la final al Santiago Bernabéu i, davant de la negativa argentina, es va proposar una final a doble partit amb un joc a Madrid i l’altre a Buenos Aires. Tot i això, l’Associació de Futbol Argentí (AFA) va rebutjar ambdues opcions proposades i, finalment, la Finalíssima va quedar deserta, sense un guanyador definitiu. El destí, però, ha decidit rescatar el duel i esgrimir en el més gran dels escenaris quina de les dues seleccions mereix el títol de campiona mundial.
Dos estils de joc contraposats
La selecció de Lionel Scaloni i la de Luis de la Fuente són completament oposades. Malgrat que el seleccionador espanyol va ser el professor de l'argentí en el curs per acreditar el títol d'entrenador, Scaloni aposta per un joc diferent al del mestre. Mentre que el conjunt argentí es caracteritza per la lluita, les individualitats del geni de Rosario i la influència “cholista”, Espanya aposta pel tiki-taka, el joc col·lectiu i la possessió de la pilota com a principal eina d’atac.
Durant el Mundial, Argentina ha patit més que Espanya, però l’esperit de perseverança i resiliència l’han convertit en una selecció temible. "La Roja", però, també ha demostrat la seva solvència amb un joc menys explosiu que el de l’Eurocopa del 2024, però amb una seguretat defensiva inèdita. Per això, ha estat determinant la presència del blaugrana Pau Cubarsí, que s’està erigint en el millor defensa central de la competició. Ara bé, davant de Messi tot canvia. L’astre argentí, amb 39 anys, arriba com el millor jugador de la competició i ho vol rematar emportant-se “la quarta de Leo”, com ja s'hi refereix l'afició argentina.
La llegenda contra la promesa: el duel Messi-Lamine Yamal
Messi, amb 39 anys, està fent el millor Mundial de la seva carrera. Com a mínim, pel que fa a les xifres: 8 gols i 4 assistències, convertint-se en el segon màxim golejador del torneig només per darrere de Kylian Mbappé. Un Messi que, en el seu primer Mundial, tenia justament l’edat de Lamine Yamal (19) i va fer només un gol, com el de Rocafonda. La connexió entre ambdues estrelles sembla allunyar-se de la casualitat i, aquest diumenge 19 de juliol, després de 19 anys, només una obtindrà la glòria.
