Catalunya no és aliena a la final del Mundial 2026 de futbol masculí, un dels esdeveniments més seguits de l’any arreu del món, i diverses ciutats del país es preparen per instal·lar pantalles gegants. El que fa anys havia estat tabú, especialment durant el procés, ara s'ha convertit en un fet habitual i prou normalitzat en desenes de ciutats i municipis, especialment els que es troben entorn de Barcelona, però també en les altres tres demarcacions del país. Només Girona és, potser, l'excepció més notòria.
La selecció espanyola ha anat progressant en aquest Mundial fins arribar a la gran final, que es disputa aquest diumenge a les nou del vespre. La disputa pel títol ha despertat l'interès d'una part de Catalunya, també pel gran nombre de jugadors catalans que han estat convocats. En conseqüència, diversos ajuntaments aposten per oferir la possibilitat de veure el duel de forma col·lectiva. En eliminatòries passades (com la semifinal) es va poder comprovar que són moltes les persones que segueixen amb passió el camí de La Roja. El suport a l’equip espanyol ha anat variant al llarg del temps, però darrerament s'han incrementat el nombre d'interessats.
Fixant-se en les capitals de comarques, es pot trobar força representació dispersa pel país. Tres de les quatre capitals de demarcació tindran pantalla: Barcelona, Tarragona i Lleida. També en tindran Manresa, Reus, Tortosa, Sant Feliu de Llobregat, el Vendrell, Mataró, Sabadell, Terrassa i Granollers. Ara bé, es poden apreciar algunes absències notòries, com ara que Girona no es troba present en aquest llistat, i que l'alcalde Lluc Salellas ja va deixar ben clar tant per l'Eurocopa del 2024 com pel Mundial del 2026 que no instal·laria cap pantalla per veure Espanya. Tampoc hi són Figueres, Igualada, Olot, Puigcerdà, Ripoll, Valls o Vic.
A part de les ja anomenades, s’hi han de sumar altres municipis rellevants que també garanteixen una punt de retransmissió en directe per veure el partit, com ara: Badalona, Badia del Vallès, Castelldefels, Cornellà, Creixell, El Prat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Mollet, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Gramenet, o Viladecans.
Una decisió que també és política
La gran majoria de les ciutats esmentades que sí que acullen la iniciativa per tal d’instal·lar una pantalla són aquelles on hi governa el PSC, la qual cosa explica el perquè de la proposta i la sintonia a l’hora de mobilitzar recursos públics. Tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com el conseller de Presidència, Albert Dalmau, van celebrar el triomf d'Espanya contra França. També en trobem alguna on hi domina el PP, com és el cas de Badalona, amb Xavier García Albiol -acostumat als esdeveniments massius amb cert regust populista a la ciutat-, o Castelldefels, amb Manu Reyes.
No és massa cridaner que el PSC i el PP alimentin el suport a la selecció espanyola, fet que també és una arma electoral. Potser és més cridaner que s'instal·lin pantalles gegants en municipis governats per Junts i ERC. Alguns exemples pel que fa a consistoris amb alcaldes juntaires són Martorell, Vila-seca, Premià de Dalt o Premià de Mar. Pel que fa als republicans, destaquen els casos de Tortosa o Manresa, on l'alcalde ha cedit un espai públic al club de la capital del Bages perquè situï la pantalla gegant sense comprometre recursos de l'Ajuntament. Per la seva banda, hi ha municipis on no es podrà veure el partit en pantalla gegant i són majoritàriament governats pels partits independentistes, com Girona (Guanyem Girona i ERC), Figueres (Junts), Igualada (Junts), Olot (Junts), Puigcerdà (ERC), Ripoll (AC), Valls (Junts i ERC) o Vic (Junts).
Una pantalla que no és nova
La instal·lació de pantalles gegants s'ha multiplicat amb el bon moment de la selecció espanyola, però no és nova. El Mundial que va guanyar Espanya al 2010 va suposar la primera vegada en la qual s’instal·lava una pantalla gegant a Barcelona per seguir la final. Durant els següents anys, Espanya no va jugar a Catalunya -pel que va significar el procés- fins al 2022. Des de llavors, cada cop més s’ha anat normalitzant el suport a l’equip espanyol a nivell català.
Aquelles localitats que asseguren la instal·lació d’una pantalla destinaran una inversió important, tant logística com tècnica. L’organització d’esdeveniments massius d’aquest tipus requereixen diners per gestionar les pantalles gegants, equips de so o fins i tot infraestructures de suport. En el cas de Barcelona, diverses empreses especialitzades s’encarreguen de controlar l’aforament, els permisos de seguretat i l’assistència tècnica, per exemple. Tot i que el debat no és merament econòmic, sinó més aviat en què el futbol també és política. I una pantalla, segons el color de l'ajuntament i fins i tot entre alcaldes del mateix partit, té significats molt diferents.
