El Barça ha entrat al 2025 amb una de les setmanes més intenses que se li recorden en els últims anys. El calendari arribava al dia 31 de desembre i es confirmava el temor que fa mesos que planejava: Dani Olmo, el fitxatge estrella de l'estiu, no podia ser inscrit a la Lliga i corria el risc de perdre's el que resta de la temporada, i fins i tot d'haver d'abandonar el club.
Era la gota que feia vessar el got en la inestabilitat constant de l'entitat. El president se n'havia sortit de tot fins ara: ha confeccionat una plantilla capaç de guanyar, Hansi Flick és una aposta personal que està sortint bé, i recentment ha tancat un bon contracte de patrocini amb Nike. Però el cas Olmo semblava que podia deixar-lo molt tocat.
Primer va ser la justícia ordinària qui va tancar la porta a la inscripció, un precedent important tenint en compte que el mateix jutge va avalar la cautelar de Gavi. Després va ser la Lliga i la Federació Espanyola de Futbol qui van barrar el pas, aquest cop influenciats per la pressió que han exercit l'Atlètic de Madrid, l'Athletic Club i el Sevilla. Finalment, el Consell Superior d'Esports ha estat qui ha donat el vistiplau en un cas que ha agafat una derivada política.
Però més enllà del serial, el Barça ha expressat des del primer moment que Olmo podria ser inscrit. "Estem convençuts que tenim la raó", deia Elena Fort aquesta setmana en una entrevista a El món a RAC1. La vicepresidenta institucional va negar cap mena de negligència o improvisació en la gestió del cas i va carregar contra l'oposició per "fer soroll" sense tenir tota la informació sobre què estava passant.
Un abans i un després en el mandat de Laporta
El que és innegable és que tot plegat marca un canvi d'etapa en el mandat de Laporta. El president surt viu i fins i tot reforçat de la crisi. El soci i aficionat blaugrana està més que acostumat a la improvisació dels últims anys i no sembla que això li hagi suposat cap càstig a la seva figura. El missatge que la situació era dramàtica i que no seria gens fàcil de reflotar ha calat en el marc mental culer, possiblement més permissius que en altres ocasions.
Però, i ara, cap a on va el Barça? Doncs hi ha un detall que ha passat per alt en tota aquesta crisi. La venda dels famosos seients VIP del nou Camp Nou ha estat clau per aconseguir les inscripcions, però també ha implicat que el Barça torni a la norma 1:1. Dit d'altra manera, després de molts temps, el Barça pot destinar tots els milions de la venda de futbolistes a la compra d'altres.
Així doncs, no hi ha excusa. Si la junta directiva diu que està "salvant" el Barça i ven optimisme econòmic, els èxits esportius han d'arribar. Com sempre, si la pilota entra, tot serà més fàcil. Si el projecte Flick fracassa, tot tornarà a embarrancar. Entremig, el club haurà d'afrontar el repte del retorn al Camp Nou, marcat per al febrer, però encara sense estar gens assegurat. Tot plegat ho farà, però, sense el vicepresident de màrqueting, Juli Guiu, que ha presentat la seva renúncia.
L'oposició comença la carrera electoral
L'última crisi del Barça també ha servit perquè l'oposició enceti la carrera electoral. Tots els grups d'opinió en bloc van demanar la dimissió immediata del president i de la junta directiva, i van amenaçar amb una moció de censura si no es disposaven a abandonar els càrrecs. El desenllaç dels fets, amb Laporta alliberat cridant i celebrant a l'Aràbia Saudita, fan complicat un relleu a la presidència en el curt termini.
En tot cas, el president ja ha posat cara als seus futurs rivals. Víctor Font tornarà a intentar-ho i Joan Camprubí Montal voldrà donar la sorpresa. Tots dos sota uns paraigües d'una desena de grups d'oposició dels quals es desconeix quanta i quina gent representen, més enllà d'alguna aparició concreta d'algun representant a través dels mitjans.
Cas a part és el de Jordi Farré. L'exprecandidat a la presidència va deixar caure a través dels mitjans que presentaria una moció de censura sense cap mena de possibilitat de tirar endavant -no hi havia partit a l'estadi en els pròxims quinze dies-, però després es va fer enrere. L'escena, més aviat grotesca que possibilista, va acabar amb Farré fent una roda de premsa explicant la reculada i demanat que la resta d'oposició es fes seu el vot de censura.
El president trenca el silenci
Després d'una setmana d'infart, el resultat és que el Barça pot guanyar aquest diumenge el primer títol de la temporada. Els de Flick tornen a veure-se-les amb el Reial Madrid i, si l'alemany aixeca el seu primer títol com a tècnic blaugrana, la situació als despatxos estarà millor encarrilada per afrontar el tram final del mandat.
També serà més plàcida la compareixença de Laporta si ho fa amb la Supercopa d'Espanya sota el braç. El president ha mantingut el silenci públic durant tots aquests dies, més enllà dels crits d'eufòria després de la inscripció d'Olmo, i aquest dimarts preveu tornar a donar canya. El "madridisme sociològic" escalfa a la banda i la Lliga i la Federació tenen tots els números per rebre.