Víctor Font, el primer en saltar al «ring» electoral contra Laporta: com es prepara l'oposició?

El líder de Sí al Futur encapçala una candidatura "transversal" i guanya adeptes entre persones influents del poder català, però la recuperació esportiva del Barça en els darrers anys li dificulta el repte electoral

Publicat el 17 de novembre de 2025 a les 06:21
Actualitzat el 17 de novembre de 2025 a les 06:22

Les eleccions a Can Barça són més a prop del què sembla. La junta actual les pot convocar entre el 15 de març i el 15 de juny del 2026, i tot i que la decisió no està presa, els candidats a l’oposició ja engeguen motors. És el cas de Víctor Font, la principal alternativa a Joan Laporta. Qui va ser la segona força als comicis de 2021 -amb un 30% dels vots- presenta aquesta tarda la seva candidatura conscient que té una missió d’allò més difícil. Si als últims comicis s'hi presentava com l'alternativa jove i renovada a altres perfils més veterans com els hereus de Bartomeu -o Laporta-, ara veu com l'actual presiednt ha girat la situació del Barça com un mitjó en el darrer mandat. Per entomar la difícil empresa, Font ha sumat adeptes a una candidatura que ara bateja de "transversal" i de la qual continuarà sent la cara visible.

Això es tradueix en una unió entre les campanyes de Sí al Futur de Font, Seguiment FCB i Suma Barça, que podria donar com a resultat una fórmula definitiva que porti per nom El Barça que volem. Com a líder, durant el mandat de Laporta, Font no ha deixat de fer una campanya intensa a través de les xarxes socials, i els mitjans de comunicació, quan ha tingut accés a micròfons i càmeres. D'una banda, ha entomat com a cavalls de batalla els punts febles de la junta de Laporta: la situació econòmica del club, la pujada dels abonaments, el retard amb les obres del Camp Nou, i la desaparició de la grada d'animació. De l'altra, ha volgut apropar la seva figura als culers anant a la majoria de desplaçaments i publicant fotografies a les xarxes.

Incorporació de figures influents

Per afrontar el seu segon assalt a la presidència, Font ha incorporat figures importants del poder català a la seva candidatura. És el cas de Jaume Guardiola, expresident del Cercle d'Economia fins al darrer mes de juny i també exconseller del Banc Sabadell. A més, entre el 2021 i el 2022 va formar part de la Comissió Econòmica del Barça, sota el mandat de Laporta. Ara, s'adhereix al projecte de Font per liderar-ne la part econòmica. 

En els últims dies també ha aixecat polseguera la incorporació de Ricard Font, portaveu de Suma Barça, expresident de Ferrocarrils i actual director general de BIMSA (Barcelona d'Infraestructures Municipals). Hi ha qui suggeria, per exemple Toni Freixa -exdirectiu durant els mandats de Rosell i Bartomeu i candidat el 2021- que Ricard Font pot tenir influència en els permisos d'ocupació que ha d'atorgar l'Ajuntament de Barcelona per reobrir el Camp Nou.

  • Salvador Illa, Pedro Sánchez i Jaume Guardiola, en la 40 Reunió Cercle d'Economia, celebrada el darrer mes de maig a Barcelona.

Actors convidats

En tot cas, la carrera per la presidència del Barça no és una cosa de dos, i en el procés de les precandidatures sempre hi apareixen opcions d'allò més inversemblants -el millor exemple és Jordi Farré i la seva promesa de les pizzes i els tatuatges-. Per ser precandidat a president del Barça cal tenir dos anys d'antiguitat com a soci, veïnatge civil català i no haver estat vinculat al club, com a jugador, entrenador, tècnic o empleat, en els dos anys anteriors a la convocatòria. El bitllet per ser candidat te'l donen 2.534 signatures de socis amb dret a vot. Arribar a la presidència obliga a un aval del 15% del pressupost.

De cara als comicis vinents, el nom que ha guanyat força és el de Marc Ciria. L'empresari i financer va tirar endavant una recollida de signatures -3.000- per aturar la possible venda d'un 49,9% de Barça Licesing & Merchandising (BLM) -l'empresa que gestiona l'explotació comercial dels productes del Barça fora de Nike-. El club va fer recompte de les firmes i només va comptar com a vàlides un miler, concloent que no s'havia arribat al nombre necessari per portar la proposta a l'assemblea de Compromissaris . Malgrat tot, el procés va engrescar Ciria, que tal com va explicar a Nació, "no descarta presentar-se a les pròximes eleccions". De moment, no ha fet el pas.

 

  • Marc Ciria, presentant la seva iniciativa en un acte recent.

Les precandidatures també són moment de retrobar vells coneguts. És el cas de Xavier Vilajoana, directiu durant l'etapa de Josep Maria Bartomeu, que ara encapçala la precandidatura, Veus del Barça. Molt crític amb la gestió econòmica de Laporta -va presentar un informe en què assegura que el club acumula el deute més gros de la història del futbol europeu-, durant els anys allunyat del Barça, Vilajoana, enginyer i economista de formació, ha ostentat la presidència de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i va ser vicepresident de l'Associació Esportiva Prat.

El darrer nom a la palestra és el de Joan Camprubí Montal. Vinculat a la història del Barça perquè és net d'Agustí Montal Costa i besnet d'Agustí Montal Galobart -ambdós presidents del club durant el franquisme- encapçala la candidatura Som un clam, però encara no ha confirmat la seva precandidatura. En els comicis de 2021, no va passar el tall de signatures. Qui sí que va fer-ho va ser Toni Freixa, que malgrat estar molt actiu a les xarxes i mostrar-se molt proper a Laporta, no sembla decidit a tornar-se a presentar després d'obtenir un 9% dels vots fa quatre anys. Sigui com sigui, el carrusel de noms continuarà actualitzant-se en les pròximes setmanes, amb el difícil objectiu compartit de fer ombra a Laporta.