Col·laborador a Nació amb la secció "El grafiti del brivall"
Nascut a Algemesí (1968), soc periodista i escriptor. Doctor en Sociologia per la Universitat de València, soc professor de periodisme a la Facultat Blanquerna de Relacions Internacionals i Comunicació de Barcelona. He escrit diversos assajos, novel·les i llibres de poemes. Col·laboro a Nació amb la secció "El grafiti del brivall".
«La vida passa, s’esmicola, es trenca, es fon, es marceix. La vida mata i Hebe no pot deixar en aquell hotel de Budapest ni Vera en aquell cos d’Hebe que fou. Temps de descompte»
«La darrera vegada que vaig veure Julinka va ser una albada d’aquell estiu de 1988 en l’habitació d’aquell hostal d’aquella ciutat on fins aleshores no havia passat res»
«Vaig esperar que arribares com quan eres tan jove. Sense avisar, morta de gana de mi i jo de tu. I ara, ben pensat, després de tants anys, potser ja no té sentit aquesta espera que m’ensopeix, que haig de carregar a llom com un farcell ple de pedres»
«Mai més no el tornarà a veure. Li escriurà només cartes en el vent, tendres, sinceres, escrites des del dolor d’una separació necessària. Li enviarà al túnel de l’infern o, on vulga que estiga, l’alegria sanadora del seu amor fratern»
«Fet i fet, la possibilitat d’un col·lapse és real. El fracàs dels estats en la gestió d’una situació dramàtica com la que vivim, també. Per què no reaccionem?»
«Els terapeutes del torn de nit ixen als porxos i molt amablement anuncien que és ja l’hora de sopar. Avui hi ha bollit i lluç a la planxa. De postres, flam. En acabar l’àpat, ronda de pastilles: roges, blaves, grogues, el·líptiques, romboidals...»
«Hauria volgut alguna d’aquelles nits submergir-me en les aigües i desaparèixer. Els covards, però, mai posen fi al seu dolor. El viatge va continuar amb mi amb el cos buit»
«La casa tota esdevindria una bellíssima nau noliejada a propòsit per a fer la travessia de la vida dolçament. Cada segon comptaria a l'hora d’aconseguir el somriure de la seua jove amant»
«Quins dos mesos bro! Ja ni te’n recordes. Ben prompte farà un any que la teua vida de ratolí transcorre en calma, ensopidament. Rutines i més rutines. Aprenentatges de cartografia vital per a traçar rutes cap al futur sempre incert»
«Si veig passar avions pense que en un de tants Zora ha de tornar a mi. Avions que sobrevolen una vida en runes, a penes ja sense cap esperança, que es consumeix en el foc dels records»
«Algú va advertir que un home gran, desnerit, brut, s’escolava per la porta d’una llibreria d’on diuen que no ha eixit, d’on es conta que plora la fi del seu món i espera la del que ha arribat»
«Té una part de la cara, del tors, de l’esquena, totalment nafrada. És ben bé com si un líquid corrosiu se li hagués menjat la carn, com si una fera l’hagués intentat devorar»
«Pixat de dalt a baix, amerat de suor, fa tota la fila d’un ermità que ha traït el seu compromís amb Déu i la solitud per a llançar-se als braços de la bogeria»
«Soc la vida sintètica que mata. Soc la pols blanca i cristal·lina que posa en moviment L. Soc una complexa cadena d’àcids capaç de lligar un món. Soc la mentida. Soc allò que vols veure i el que no»
