Itziar González (Barcelona, 1967) és una persona que surt del marc. Es defineix com a arquitecta social, un títol que busca trencar estructures, contradir i sortir dels plànols. Arquitecta, política, però sobretot, ciutadana, González acumula una llarga trajectòria professional i vital en què la seva obra s'ha caracteritzat per fer servir les paraules com a matèries primeres, mesurar amb els punts de vista i construir amb el diàleg una edificació que no té porta d'entrada: la comunitat.
Amb aquest sentiment, González ha jurat de manera hipocràtica que mai faria obra nova, ha reformat la plaça Lesseps o el barri de l'Erm de Manlleu i ha rebut amenaces de mort per denunciar la trama de corrupció vinculada a pisos turístics de Barcelona quan era regidora de l'Ajuntament. Ara, des del març del 2024, González ha agafat el repte de transformar i regenerar el Nucli Antic d'Olot. En aquesta entrevista a NacióGarrotxa explica els detalls d'un projecte que la ciutat persegueix resoldre des de fa dècades. La solució, segons l'arquitecta barcelonina, no està tan lluny: posar-se d'acord. És el principal antídot d'un repte que s'ha de veure materialitzat en els pròxims cinc anys i que pretén mobilitzar un miler d'habitatges i 25 milions d'euros.
Què és per a vostè el Nucli Antic d’Olot?
És la possibilitat d’una comunitat de persones convivint i transformant la societat a partir dels seus valors i el seu dia a dia. Quan a mi se’m demana com regenerar el Nucli Antic, jo dic: de la mà de les persones. Quan parlo de persones, m’interessa qualsevol persona que pel motiu que sigui es troba amb el Nucli Antic. Aquesta és la persona que necessito per reorganitzar-nos i pensar juntes com ens imaginem que volem viure. Un lloc són les persones que hi viuen, però ara el barri és un lloc on falta molta gent, que ha minvat i s’està disgregant. Per això hem creat l’Espai Cooperatiu que és la possibilitat que algú de l’administració, en aquest cas jo, ho escolti tot i pugui emfatitzar amb què li suposa a cadascú formar part del Nucli Antic. El que faig és anar identificant el desig de tornar, seguir aquí, marxar o el desig d’especular. Tots aquests desitjos els escolto i miro de reconvertir-los en un desig conjunt i coherent que permeti que les petites inversions i esforços de cadascú, reverteixi en l’interès general.
Tot plegat per regenerar illes d’habitatges.
L’estratègia d’arreglar les illes té dos objectius: la materialitat (que apareguin edificis decents) i, la que a mi més m’importa, que s’articuli una comunitat. Em trobo illes de setze propietaris que no s’havien ajuntat mai. Arran de tenir la inquietud de saber si l’Ajuntament ajudarà i si rebran alguna cosa, els mou de venir a preguntar. El que realment marca la diferència entre un barri i un altre és si la gent es coneix i es té en compte.
"El Nucli Antic d’Olot és el repte més complet de la meva carrera"
És una oportunitat o un embolic el Nucli Antic?
Per mi és un plaer estar aquí. No t’enganyo que és una feina intensa i que, a vegades, he de treballar dissabtes i diumenges. M’està suposant una dedicació molt plena que és un petit sacrifici que no veig com un problema, sinó com un repte. Tinc molta confiança amb el mètode.
És un dels reptes més importants de la seva carrera?
No, és el repte més complet de la meva carrera. És on puc posar en funcionament diferents habilitats que he anat adquirint al llarg de la vida. Com a arquitecta especialitzada en rehabilitació he de parlar de rehabilitació; com a expolítica d’un nucli vell com Ciutat Vella de Barcelona aplico moltes de les polítiques que vaig poder mig sondejar en aquella etapa; com a urbanista em permet desenvolupar àrees de conservació i plans especials; com a activista em permet captar tot el sentiment de moltes entitats que fins ara no estaven reconegudes com a agents de canvi. Tot això és especial que sigui a Olot perquè la meva primera obra de rehabilitació que vaig fer com a arquitecta va ser Can Magí i, segurament, l’última intervenció potent d’entorn serà aquesta que estic fent. M’agrada començar i acabar a Olot, és bonic. També estic fent les Rambles de Barcelona, però el que més m’il·lusiona i m’entreté és el projecte de regeneració del Nucli Antic.
Recorda quan i qui li truca per dir-li que vingui a Olot?
Hi ha diversos moments. Una regidora de la CUP em va trucar per fer una jornada sobre habitatge. Estem parlant del 2018. Després, en unes jornades del Departament de Territori on vaig fer una conferència, entre el públic s’hi troba en Jordi Güell i em coneix allà. També vaig estar treballant amb Paisaje Transversal sobre el PIAM del Nucli Antic. Més tard, un dia em truca en Jordi Güell i em convida a fer una classe en línia de quatre hores sobre rehabilitació de nuclis antics per a diferents àrees de l’Ajuntament d’Olot. A partir d’aquí, hi ha l’encàrrec municipal a l’Helena Massanas i a la Carme Yeste d’una reflexió sobre l’illa del Carme per trobar el context del futur centre cultural i aquí és on es creuen les vides. M’expliquen els resultats d’aquest estudi de l’Illa, on apareix com a conclusió que al Nucli Antic no hi ha sentiment de barri i es parla de comunitat i transversalitat, un fet clau. Llavors, m’incorporo i faig una jornada de retorn i sondejo si els agrada el meu mètode i em diuen que sí. A partir d’aquí, passo un any estudiant les condicions de possibilitat. Crec que la diagnosi de l’Elena Massana és perfecte per a l’arquitectura social. Jo no faré una regeneració física; jo us faré barri i, a més, la regeneració física. Un altre professional us hauria fet només la regeneració física.
"La part física del Nucli Antic està fotuda, realment. La part humana està millor del que em pensava"
Si em permets referir-me a vostè com a doctora, li vull preguntar quin seria l’estat del pacient (el Nucli Antic)?
La part física està fotuda, realment. La part humana està millor del que em pensava. No m’esperava que 314 persones vinguessin a l’Espai Cooperatiu amb tanta dedicació. No m’esperava tanta persona amb ganes de tenir un paper. La part física i material la veig i em preocupa: ara al maig aprovarem l’Àrea de Conservació i Rehabilitació que ja permetrà començar a marcar les àrees d’actuació. Voldria acabar el 2025 amb dues o tres illes estudiades per dir quant costen i com estan. Ara he de poder entrar a les cases. Estem preparant la contractació d’una empresa experta en estudis complementaris sobre eficiència energètica, estructura dels edificis, règims de tinença, etc. Ara necessito acabar d’estudiar el que és material. La part humana em dona molta esperança.
Quan va començar el Nucli Antic a trobar-se malament?
A Catalunya i a l’estat espanyol hi ha una cultura de l’obra nova. No som com Itàlia o França, on hi ha una cultura de la rehabilitació. Això vol dir que s’ha fet una normativa i un marc legal per a la intervenció dels edificis que a la mínima que intervens en un pis, t’obliguen a complir el codi tècnic de l’edificació. Això vol dir unes amplades, uns patis, uns ascensors i unes escales que en el parcel·lari medieval del Nucli Antic d’Olot no teniu. Per tant, d’alguna manera, us havien deixat al marge de la llei i ningú us ho havia dit. El meu paper mèdic ha estat dir: vostè no està malament, sinó que en aquesta societat si vostè no fa metre vuitanta, és ros i té ulls clars, no val res. Llavors, què està equivocat? La llei.
...
El que faig és posar en valor que el Nucli Antic té un parcel·lari medieval que s’ha anat fent més estret i pujant perquè era útil estar al barri, ja que anteriorment hi havia les fàbriques, però que ha arribat un moment que s’ha fet inviable. Durant molt de temps el Nucli Antic ha proveït d’habitatge a la gent i que les persones que hi ha viscut han estat els guardians d’una cosa que era bonica i important. El que vaig fer va ser veure que hi havia una solució: vaig analitzar el planejament, vaig veure que la llei d’habitatge permetia fer àrees de conservació, que a partir d’aquí les illes podien convertir-se en àrees de rehabilitació edificatòria... vaig trobar l’enginyeria legal, però el que necessitava era una enginyeria comunitària. Aquí és on entra l’arquitectura social. Per a mi la gran sort és que només he de posar d’acord persones. M’és més fàcil posar d’acord persones que no pas el marc legal espanyol, el català i el local.
Per tant, tan sols posant-nos d’acord podem solucionar el problema del Nucli Antic.
Sí. El que faltava era saber quin era el marc legal urbanístic que ho permetia. Això ho hem aportat. També faltava un espai cooperatiu que hem obert i una inversió que ha d’aportar el Pla de Barris. S’han sumat diverses coses. Només amb l’arquitectura social i sense el finançament, tampoc ho hauria pogut fer. És com un sumatori de petites coses que s’estan donant alhora.
Però posar d’acord a la gent no és la feina d’una arquitecta.
És la feina d’una arquitecta social. Sempre jugo molt amb la idea del pensament queer que reivindica les coses que són utilitzades com un insult (com per exemple: “maricó!”) i les reivindica com un valor. En el meu cas, com que el fet social està depreciat enfront del que és arquitectònic i urbanístic, faig una mena de moviment queer i agafo i poso el que és social en el meu títol: arquitecta social. És una defensa de dir, sí, sóc l’arquitecta que es dedica a les persones; cosa que normalment es veu com una pseudoarquitecta. Les misèries de què li passa a un o a l’altre és per a mi el gran objectiu. Algú ha de pensar com es fa comunitat i és evident que els edificis és una bona excusa per posar d’acord a veïns i construir comunitat. Abans de ser coneguda, em vaig passar anys treballant per a administradors de finques. La meva escola de mediació ha estat treballar per a associacions de veïns. M’he passat molta vida en què els meus clients han estat molta gent que no estava d’acord. Penso que l’arquitectura social aporta la diferència, però no serviria si no tinguéssim el Pla de Barris o si al plenari de l’Ajuntament tots els partits no s’haguessin posat d’acord. Aquí tothom ha aportat alguna cosa, no puc prescindir de ningú.
En la primera roda de premsa que va fer a Olot ja deia que no es podia “reivindicar el Nucli Antic si no tenim la comunitat que el demana”. Creu que ja està formada aquesta comunitat?
He atès 314 persones. Em demanen també anar a fer conferències a Montolivet o Sant Miquel. Crec que sí que s’està produint un reconeixement d’uns i altres. El fet que un empresari o una persona que està en situació de vulnerabilitat entrin per la mateixa porta i siguin escoltats per la mateixa persona, genera una igualtat que és un inici de comunitat.
"S’ha demostrat que l’inversor privat no pot fer res al Nucli Antic sense l’administració"
Un cop hi ha la comunitat que s’ha començat a teixir, el pròxim pas és passar del paper al carrer.
En el projecte per al Pla de Barris ja s’hi veuran quines transformacions físiques d’espais públics s’han de fer i quines d’espai privat. Hem d’entregar el projecte el 30 de setembre i llavors ja es veurà el que en els pròxims cinc anys es farà, quan costarà, qui invertirà i quants agents ho faran. L’aterrament del projecte es veurà al setembre; si Déu vol, a finals d’any la Generalitat ens reconeixerà la candidatura i això voldrà dir que si fem una despesa de 25 milions d’euros, ens pagarà el 60%; a partir de gener, doncs, ja tindré uns diners per, a partir d’un projecte fet amb tothom, començar a actuar a una illa. Ja he parlat amb constructors d’Olot i estic imaginant com seran les obres. Jo ja no contemplo no fer-ho. El més important és que obtinguem els milions d’euros de la Generalitat, que les accions estiguin molt consensuades, que hagi generat el marc jurídic per tenir seguretat jurídica, que hàgim fet bé els números i haver treballat bé campanyes per ajudar els privats que no arribin.
Hi ha garanties que sense pressupostos de la Generalitat el Pla de Barris estarà prou dotat perquè, un cop es rebi el seu finançament, es pugui començar a actuar al Nucli Antic?
Sí, totalment. La Generalitat dona el 60% fins a 25 milions. Nosaltres ja tenim inversions en marxa que ja comptabilitzen. A més, però, hi haurà l’esforç que faran els privats, els quals també aportaran part d’aquests 25 milions.
Es poden donar xifres sobre quants milions necessita el Nucli Antic?
Si la Generalitat diu que podem aspirar a 25 milions, jo tiraré fins aquí. Si amb cinc anys podem donar l’empenta a això i deixar assegut el mètode, a mi ja no em necessiteu més.
Parla de cinc anys. Per tant, el 2030 hauríem de veure alguna cosa reformada.
Crec que sí perquè els mercats són molt sensibles. Si hi ha desesperança, et venen els voltors, si hi ha un projecte i esperança, els agents que volen sumar apareixen.
També es calcula que podrien arribar a posar-se en joc 1.000 habitatges amb la regeneració del barri.
Vaig fer un càlcul molt agosarat: tinc 127 edificis que són planta baixa i tres pisos... doncs vaig dir que 900 habitatges, ben bé, podrien sortir. Hi ha aquest potencial. A més, tenim la zona de Sant Cristòfor, on es faran 87 habitatges de lloguer social, que serà una bossa per a les persones que s’hagin de reallotjar temporalment del Nucli Antic. El potencial és enorme. Hi ha un buit urbà. Soc molt partidària del decreixement, per què construir nou, quan pots rehabilitar?
"Les classes populars han d’estar al barri perquè han estat els seus guardians"
Ara parlava de la gent que viu actualment al barri. Què passarà amb aquesta gent?
Necessito garantir que l’habitatge al Nucli Antic només pugui ser d’ús habitual. Hauré de blindar que al barri no vingui gent amb lloguer per temporades, per exemple. Tota l’estona he de modificar el planejament municipal perquè els que pensaven venir a fer negoci, no puguin. Al Nucli Antic hi ha espai per què les persones que han viscut amb males condicions, tornin a viure amb bones, que ells puguin ser testimonis de la justícia: “he fet barri en males condicions. Ara que està millor, continua fent barri”. Això és bàsic en el meu plantejament. Però a més, com que hi ha 900 habitatges, si ho fem tot bé, es podrà comprar un pis de 60 metres quadrats per 90.000 euros. El Nucli Antic podrà possibilitar que la gent compri un pis a un preu decent.
Com es fa possible això?
Limitant. L’administració és qui fa el planejament i pot fer una afectació registrada a totes les finques de l’àrea de rehabilitació. Hi ha eines urbanístiques per garantir la justícia social i ambiental, però no s’han aplicat gairebé mai. A Olot, s’aplicaran. Llavors, tindrem eines per aconseguir coses que mai podíem. Tot és feina i temps.
Rehabilitar edificis també vol dir que hi ha un valor immobiliari que creix.
A una àrea de conservació i rehabilitació hi queda molt clar l’aportació pública que hi fas a una millora, per tant, garanteix que la plusvàlua retorni al sector públic. Ningú pot especular perquè queda taxat. Per exemple, el teu habitatge val -1 i calcules que amb la rehabilitació passarà a valdre 2. Això és el guany legítim que com a privat has calculat perquè has invertit diners i has aconseguit passar-lo de -1 a 2. Però si jo com a administració no et faig el marc legal i metodològic i no t’aconsegueixo el finançament del Pla de Barris, la rehabilitació t’hagués costat molts diners i no hauries arribat al 2. Tot i això, t’accepto que el valor final sigui 2, però si el vens per 5, els tres de diferència és meu (de l’administració). El benefici que un pugui fer torna a l’Ajuntament perquè aquest pugui continuar fent inversions o bé et demano que posis a preu de lloguer social el teu pis durant vint anys.
Això és una intervenció pública que fins ara no hem vist i que limita el benefici que pugui tenir el privat.
Ja s’ha demostrat que l’inversor privat sense l’administració no pot fer res al Nucli Antic, si no ja ho hagués fet. Els que estaven acumulant habitatges, volien enderrocar l’illa. Fent això trenques la identitat del barri i el parcel·lari medieval.
S’ha trobat amb gent que volia especular amb el Nucli Antic?
Em va venir a veure un tenidor de nou finques i em va explicar clarament que estava esperant per tirar-ho tot a terra. El mercat avança amb allò fàcil i la meva feina és posar-ho difícil a allò que no sumi i facilitar el que sempre ho té difícil perquè pugui fer alguna cosa amb la seva propietat.
"Si especialitzem el Nucli Antic amb pisos turístics, el tornarem a buidar"
Per tant, podem dir que, d’aquí a cinc anys, no serà més car viure al Nucli Antic?
No, per què si tot és per habitatge habitual, tot seran lloguers i si tenim limitacions de preu per estar en una zona tensionada, quin negoci pots fer? Amb la crisi residencial, segurament, encara hi haurà més limitacions. El que hem de fer és que el privat que compri o inverteixi al Nucli Antic sigui responsable i l’ús de l’habitatge sigui ús habitual per tal de fer comunitat i generar una qualitat ambiental. Si especialitzem el Nucli Antic amb pisos turístics, el tornarem a buidar.
La regeneració del Nucli Antic pot arribar a canviar la gent que viu al barri?
No. Tal com l’hem previst, no volem gentrificació, però si volem diversitat. Volem que, al marge del teu nivell de vida, hi hagi una certa taxació i valoració dels preus perquè hi hagi una uniformitat de poder accedir, malgrat que tinguis més o menys diners. Les classes populars han d’estar al barri perquè han estat els seus guardians. Si em parles de persones que estan fent un ús inadequat amb ocupacions, entenem que, a la mida de què hi estem posant llum, hi haurà col·lectius que la seva situació canviarà. Però, majoritàriament, busquem qui tingui un contracte de lloguer, una propietat o un jove que vulgui venir a viure al Nucli Antic.
Ha pogut calcular quanta gent ha pogut arribar a marxar del Nucli Antic d’Olot els últims anys?
Vora les 2.500 persones. Abans n’hi vivien 5.000 i ara està al voltant de les 3.000. Són els mil habitatges que dèiem abans.
Per tant, són les persones que poden arribar a tornar-hi.
Ja estem començant a pensar on posarem equipaments com una escola bressol, espais de salut... Veurem nous habitatges, però també nous equipaments. Estic mirant edificis que l’Ajuntament podria comprar per ubicar-hi equipaments. Hi ha moltes demandes de col·lectius: els joves tampoc tenen un espai al Nucli Antic. Falten moltes coses.
Com som els olotins?
M’he sentit molt escoltada. Teniu una base de sentit comú amb les coses molt clares. Sou molt terrenals, molt concrets i molt educats. M’he sentit bastant compresa també a nivell tècnic. M’he trobat que sou prudents, però que m’heu donat confiança. Els olotins no m’heu xafat el meu entusiasme, al contrari, m’heu fet costat. Quan vaig a la peixateria ja em fan preu. També m’han promès una geganta si me’n surto (riu).
Ja fa un any que viu aquí. Se sent olotina?
Sempre em sento de les ciutats velles, ciutadellenca. Pertanyo als nuclis antics del món. Cada setmana baixo a Barcelona per qüestions familiars i el meu pis està al barri antic. Ara, però, estic gaudint més del nucli antic d’Olot que del meu a Barcelona. Al d’Olot m’hi falten espais socials, aniria a l’AlmogaBar dels Almogàvers, però estan veient la tele quan jo hi aniria a conversar. M’agrada anar a la cafeteria de l’Orfeó o a la Tintoreria. Intento anar a tots els restaurants i saludar. Compro a les botigues d’aquí.
El Nucli Antic és el poble d’Olot?
No. Crec que els pobles és la comunitat. He anat a Montolivet i he tingut un sentiment de poble. A vegades vaig a Sant Miquel perquè m’agraden les places plenes de gent i ho trobo a faltar al barri vell. Pobles en teniu molts a Olot. El Nucli Antic és un dels pobles d’Olot, ara despoblat, però ho serà.
