Per ara s'han realitzat un total de sis punts d'estudi, triats en funció del tipus de comunitats submarines (comunitats d'aigües poc fondes, praderies de Posidònia i fons de coral·ligen) i del perfil del fons (zones someres amb perfils horitzontals, parets verticals i fons profunds fins als 30 metres de fondària). D'altra banda, s'han prospectat zones exposades al temporal i punts arrecerats, així com l'exterior per localitzar zones amb possibles esllavissades de roques.
Els fons que s'han vist amb major afectació per la força de les onades, han estat els que es troben al costat de llevant de les illes i principalment als punts amb perfils horitzontals com són el nord de la Meda Petita o del Salpatxot (estudiats fins a la data). Pel que fa a punts arrecerats de ponent, no s'ha observat cap afectació als seus fons.
Pel que fa a les zones de parets verticals, s'ha fet observació específica sobre la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) un dels valors paisatgístics més valorats de les Medes. Mentre que a les zones de la cova de la Vaca i al Medallot, s'hi han trobat individus força malmesos; a d'altres punts com la Pedra de Deu o el Salpatxot, no s'hi han trobat exemplars amb afectacions importants.
La gorgònia vermella és una espècie amb unes taxes de creixement molt baixes, i restarà ara veure quina és la seva evolució, tant de les colònies malmeses com de les que en principi no han sofert afectacions visibles.
Altres punts de mostreig s'han centrat en els fons de praderies de Posidònia oceànica que són protegides a Catalunya i que està prohibida la seva destrucció, venda, compra i utilització. A la zona de l'Embarcador de la Meda Gran, on es troba una de les praderies de Posidònia més ben conservades de la costa catalana, s'ha observat que el seu estat en els punts mostrejats no difereix del d'abans del temporal, i les Nacres (Pinna nobilis), mol·luscs que viuen associats a la praderia, tampoc no han estat afectats.
En la prospecció realitzada al nord de la Meda Gran, els moviments de sorra han provocat en zones molt localitzades episodis de soterrament i desenterrament de la praderia, i la desaparició de bona part dels individus de nacres associats. Pel que fa a la geologia externa, els cops de les onades a llocs exposats al temporal, han causat en alguns casos esllavissades o despreniments de roques.
