Després que el Girona perdés contra el Logronyès, un rival de primera federació, a la Copa alguns aficionats gironins van titllar l'actuació de ridícul. Quan li van demanar el parer a Míchel, va respondre molt molest que el seu equip mai havia fet el ridícul i, en un català genuí, va afegir que "m'emprenya que ho diguin". A Míchel, les coses no l'enfaden, l'emprenyen. Són detalls que demostren la viva relació que l'entrenador madrileny té amb la llengua catalana, que ha après en el dia a dia del club, en partits de pàdel i demanant a tothom que no li canviï de llengua. De seguida es va atrevir a practicar-la en les rodes de premsa, oposat a les reticències que sol haver-hi per començar a expressar-se.
La Generalitat ha volgut guardonar l'actitud de l'entrenador del Girona amb un Premi Pompeu Fabra. En una gala celebrada aquest dijous, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va presidir l'acte, va destacar la "continuïtat intergeneracional" del català que s'assegura amb històries com la de Míchel.
El premi també va guardonar el sociolingüista Isidor Marí Mayans i, ex aequo, la companya de teatre Dagoll Dagom— que d'aquí uns mesos abaixarà el teló— i Edicions Camacuc, molt tocada per la dana. També es va premiar la tasca de l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (Amic). El premi Robert Lafont va ser pel cineastre Fredo Valla. Per Vila, Tant Fabra com Lafont eren "plenament conscients que la seva tasca lingüística i glotopolítica era col·lectiva".
El jurat dels Premis Pompeu Fabra l'han format el conseller Vila; el vicepresident primer de la Xarxa Vives d'Universitats, Josep Oriol Amat; el director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, Josep-Anton Fernández; o la vicepresidenta de la Secció Filològica i representant de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) Mila Segarra entre d'altres. A l'acte també hi va assistir el conseller de la Unió Europea i Acció Exterior, JaumeDuch, i el secretari general de Política Lingüística, Joan Santanach.