Gerard Oms debuta com a director de llargmetratges amb Muy lejos, un film que no ha passat desapercebut: ha estat guardonat amb el Premi del Jurat de la Crítica al Festival de Màlaga 2025, i el seu protagonista, Mario Casas, ha rebut el premi a la millor interpretació masculina. Nascut a Granollers, Oms s’ha format a l’Institut del Teatre de Barcelona i al Parnassus Cultural Center dels Països Baixos. L’11 d’abril, Muy lejos arriba a les sales de cinema.

Content amb els premis aconseguits al Festival de Màlaga?
Hem rebut crítiques molt bones de periodistes i crítics que admiro i segueixo. Estic molt content pels dos premis. El de la crítica és el que un director espera, i el del Mario és especial per a mi, ja que he estat el seu acting coach durant els últims sis anys.

La immigració és un dels temes que tracta el film…
Hi ha diferents tipus d'immigrants segons el color de la pell. Els prejudicis sobre el país d’on vens marquen molt. El personatge protagonista ha d'encaixar dins d’aquesta estructura. Qui l'ajuda és la gent dels marges, els que ell mateix prejutjava. Això l’ajuda a sortir de la seva zona de confort i li permet aprendre.

També és una història queer. En quin sentit?
És un coming-of-age per a adolescents. O més aviat un late coming-of-age, ja que el protagonista surt de l'armari als 35 anys. La història mostra un viatge personal que hauria d'haver viscut d'adolescent.

Quan perds els teus privilegis és quan pots aprendre alguna cosa del diferent

Podem dir que es tracta del més pur estil del cinema social?
Totalment. La pel·lícula posa la lupa en les minories, dona visibilitat a persones poc representades i ens fa reflexionar sobre el nostre rol dins la societat. La protagonista perd el seu privilegi i és aleshores quan pot entendre millor els altres. Quan perds els teus privilegis és quan pots aprendre alguna cosa del diferent.

Mario Casas ha rebut elogis pel seu paper. Com ha estat treballar amb ell?
Estem acostumats a veure'l en personatges construïts des de l'exterior, però aquí ha explorat en el seu món interior. Hem fet una feina de deconstrucció perquè faci un viatge cap a la tendresa i la vulnerabilitat, una cosa que no havia fet gaire vegades. 

És que sempre ha fet papers de fort…
Ell representa l'imaginari col·lectiu del guapo, el líder, l'heroi, i en aquesta pel·lícula això es desconstrueix. Ha crescut amb un ideal heretat, però quan marxa lluny aquest ideal es trenca, i ell descobreix coses que tenia bloquejades. Mirar dins d’un mateix és molt difícil.

Des que vaig començar a escriure el film, tenia clar que volia comptar amb Mario Casas i David Verdaguer

Hi ha elements autobiogràfics en la història?
El que li passa al protagonista està relacionat amb la meva experiència als Països Baixos, però el personatge del Mario no busca representar-me a mi. Més aviat s'inspira en l'experiència. Des que vaig començar a escriure el film, tenia clar que volia comptar amb Mario Casas i David Verdaguer.

Quan va començar a donar forma a aquesta pel·lícula?
El 2019 vaig començar a treballar en aquesta pel·lícula. En Mario em va animar a fer cinema i em va dir que, si escrivia una història on encaixava, hi participaria. I ho ha complert.

Rodar en quatre idiomes ha estat un repte per als actors?
Sens dubte. S’ha parlat en català, castellà, anglès i holandès. El repte lingüístic ha estat molt gran per als actors.