Catalunya va perdre el 2010 el Departament de Medi Ambient per una decisió política d'Artur Mas i no el va recuperar -això sí, amb la denominació d'Acció Climàtica i compartit amb Agricultura- fins al 2021 sota la presidència de Pere Aragonès. Aquesta anormalitat històrica no sembla que hagi de tornar a succeir. Però les mobilitzacions dels pagesos -que van forçar un canvi de nom que finalment no s'ha executat per la convocatòria d'eleccions- ha reobert el debat. La majoria dels partits consultats tenen clar que les polítiques ambientals necessiten una conselleria, excepte el PSC no veuen malament que inclogui també el sector primari i no es mullen si ha de tenir rang de vicepresidència com reclamen el gruix d'entitats ecologistes.
El nom no hauria de fer la cosa... en principi
"El nom del departament pot semblar una qüestió fútil, però pels pagesos i ramaders és una qüestió transcendental", va assegurar el conseller David Mascort en anunciar que s'hi inclouria la referència a "Agricultura, Ramaderia i Pesca", en comptes d'"Alimentació i Agenda Rural".
El Parlament, de fet, va aprovar no només la inclusió d'aquesta referència als tres sectors sinó que passés per davant d'Acció Climàtica. Ho defensa amb rotunditat Junts -que ha respost a Nació a través d'un qüestionari escrit- assegurant que incloure aquestes nomenclatures específiques és "el primer pas per recuperar el reconeixement polític i social que la pagesia mereix".
No ho veu així Eugeni Villalbí, diputat i candidat d'ERC, que assegura que el nom "té una importància relativa" o Lluís Mijoler, alcalde del Prat i número 2 dels Comuns, que lamenta "estar més temps parlant del com que del què". Finalment, el cupaire Dani Cornellà admet que si Acció Climàtica i Agricultura es mantenen junts "potser el nom hauria de ser més inclusiu".
Força coincidència en mantenir junts Acció Climàtica i Agricultura
Malgrat que cap dels partits voldria tornar a convertir el Departament d'Acció Climàtica en una secretaria, tampoc manifesten massa interès en què es deslligui d'Agricultura. Només el PSC, per boca de la diputada gironina Sílvia Paneque, considera que no ha estat un encert "per cap de les parts".
ERC, la CUP i els Comuns, per la seva banda, veuen bé que les polítiques ambientals i les del sector primari formin part d'una mateixa conselleria. "Anar per separat et permetria donar millor resposta als dos sectors, però segurament no és el que el país necessita", argumenta el republicà Eugeni Villalbí. En aquest sentit, destaca que casos com l'ampliació de la ZEPA del Baix Llobregat "mostren com pagesia i ecologistes no són adversaris".
Hi coincideix força Lluís Mijoler, que com a alcalde del Prat assenyala aquest exemple com un dels deures que deixa pendents la legislatura. "Afegir Agricultura té tot el sentit del món perquè a major protecció ambiental, més protecció per a les terres de conreu", assegura el candidat dels Comuns.
Des de la CUP tampoc es veu malament l'actual agrupació. Això sí, el diputat Dani Cornellà reclama proactivitat i que es tingui un model de país: "No pot ser que vagi dient que això ja es decidirà més endavant, com ha passat amb el sector porcí i el turisme durant la crisi de la sequera". La formació de l'esquerra independentista reclama "un departament fort amb tots els recursos necessaris per fer front a uns reptes majúsculs".
La vicepresidència no genera entusiasme
Des de fa anys moltes entitats reclamen que les polítiques ambientals tinguin una vicepresidència. Recentment, hi va insistir un front format per Renovem-nos, Oikia i Greenpeace, entre altres, amb l'argument que, en plena crisi climàtica i de biodiversitat, cal un lideratge i transversalitat que l'actual departament no pot assumir.
En general, la proposta de crear una vicepresidència no genera entusiasme entre els partits. Qui s'hi mostra més favorable —malgrat no incloure-ho al programa— és el PSC. "El govern espanyol té una estructura de vicepresidència de Transició Ecològica que ha funcionat per marcar que aquestes polítiques són fonamentals", assegura Paneque. Això sí, admet que en un context en què tot apunta que caldrà un govern de coalició, l'estructura de govern és molt difícil de preveure.
Des d'ERC, sense mullar-se si és necessària una vicepresidència, Eugeni Villalbí té molt clar que cal fer un pas endavant en polítiques ambientals més transversals. Tampoc veu especialment rellevant aquest debat la CUP: "El que ens preocupa és que es facin les coses, per exemple que es despleguin del tot lleis com la del canvi climàtic", opina Dani Cornellà. Lluís Mijoler, per la seva banda, admet que qualsevol proposta té sentit, "sempre que te la creguis": "Les polítiques climàtiques han de ser claus amb la fórmula que sigui", conclou.
L'actual Departament d'Acció Climàtica també inclou les competències d'Energia, que sovint s'han adscrit a Indústria o Empresa. Malgrat que això pot facilitar coordinar visions sovint contraposades -per exemple amb la direcció general de Medi Natural-, no ha evitat que molts dels projectes tinguessin un coll d'ampolla a Urbanisme. És en aquest sentit que partits com el PSC i Junts van portar al Parlament la creació d'un comissionat de Transició Energètica -figura que l'executiu ha utilitzat per al traspàs de Rodalies o per als fons Next Generation- que depengués de Presidència. Malgrat que es va aprovar al ple monogràfic de renovables, no s'ha tirat endavant.
En aquest sentit, més enllà del nom i el manteniment o no d'un departament compartit amb Agricultura, un dels elements claus després de les eleccions serà com s'organitzen les polítiques energètiques, actualment estructurades amb una direcció general, l'ICAEN i L'Energètica, l'empresa pública de renovables.
Els estats espanyol i francès tenen ministeris de Transició Ecològica. A Portugal és de Medi Ambient i Transició Energètica, a Alemanya de Medi Ambient, Protecció de la Natura i Seguretat Nuclear, a Grècia de Medi Ambient i Energia mentre que a Itàlia -amb un govern d'extrema dreta- és de Medi Ambient i Protecció del Territori i del Mar.
La Comissió Europea, per la seva banda, tenen comissaris de Medi Ambient, Oceans i Pesca; Energia; Transports; Agricultura; i d'Acció pel Clima, totes elles agrupades amb el paraigua del Pacte Verd Europeu, amb l'objectiu d'aconseguir la neutralitat climàtica l'any 2050.
És evident que l'agrupació de competències i les denominacions varien. Conceptes com Medi Ambient es mantenen, però han anat perdent pes mentre que n'han anat apareixent altres com Transició Ecològica o Acció Climàtica. En tot cas, sí que Catalunya és una anomalia en el fet d'agrupar les competències ambientals i les del sector primari, en un context en què part de les mobilitzacions de la pagesia europea s'han centrat a denunciar les polítiques verdes impulsades per Brussel·les.