Quan vam començar Impacte, el desembre de 2022, una de les recomanacions de l'editor de Nació va ser intentar mantenir un to positiu. Explicar la situació amb rigor i sense subterfugis, però fugir de visions apocalíptiques que puguin contribuir al bloqueig i a la inacció.
No sempre és fàcil. Aquest any i mig d'Impacte ha estat marcat per un accelerament de l'escalfament global -portem 10 mesos amb rècords mensuals de la temperatura del planeta- i, en el cas de Catalunya, per la pitjor sequera d'ençà que hi ha registres.
Per tot plegat, és doble motiu de satisfacció haver pogut explicar aquesta setmana com el creixement de les reserves als embassaments després d'un episodi de pluja de primera categoria provoca que la fi de l'emergència per sequera pugui ser qüestió de dies.
El Govern ja ha anunciat que la setmana vinent -probablement dimecres- avaluarà si és possible derogar l'emergència per sequera. Amb les dades a la mà, la lògica seria poder-ho fer, ja que el coixí sembla suficient per no tornar-hi a entrar en tot l'estiu. Que al cap de cinc dies se celebrin eleccions, també és un element que pot condicionar la decisió i les lectures que se'n facin.
En tot cas, sortir de l'emergència ni vol dir que la sequera s'hagi acabat ni que s'acabin les restriccions. Si es passa a excepcionalitat (o preemergència) es mantindran la majoria de les mesures d'estalvi. De fet, el principal beneficiat de fer-ho seria la pagesia -sector que va protagonitzar una revolta que va despertar una onada de solidaritat molt notable- que podria recuperar part de l'aigua necessària per mantenir la seva activitat. Això sí, tard o d'hora caldrà modificar el pla de sequera per incloure el turisme de manera més explícita, més enllà de la mesura inclosa en el decret encara pendent de convalidar.
Que sortir de l'emergència sigui qüestió de dies -si no és la setmana vinent, serà d'aquí dues o tres-, s'ha notat aquesta campanya, on la crisi hídrica s'ha notat poc i ha evitat un escenari molt escalfat. Ara bé, com que no serà la sequera més greu que viurem, és important avançar en el debat en com ens prepararem per a un país amb menys aigua. La primera oportunitat: aquest dimecres 8 als Lluïsos de Gràcia en un acte organitzat per Aigua és Vida i un títol clar i català: "El futur de l'aigua a Catalunya. Com gestionem les sequeres que vindran". Ens hi veurem?
Catalunya ha iniciat una transformació verda?
Més enllà de la sequera, la campanya electoral també ens ha ocupat a Impacte. Aquests dies he pogut parlar amb representants de la majoria dels partits per fer balanç de la legislatura i, sobretot, per analitzar com abordaran els principals reptes ambientals a partir del 12-M.
Ho he plasmat en aquest reportatge: "Catalunya ha iniciat una transformació verda", on abordo qüestions com l'èxit o no del nou decret de renovables, la creació de L'Energètica, els deures que han quedat pendents -com lallei de residus o la constitució de l'Agència de la Natura, entre altres-.
- Eugeni Villalbí (ERC): "La transformació verda ha estat una realitat: s'ha passat en tots els àmbits de la paràlisi a l'acció i definint un model equilibrat".
- Sílvia Paneque (PSC): "No només no s'ha lluitat contra l'emergència climàtica sinó que s'ha perdut l'oportunitat de posar les bases per una reindustrialització verda".
- Dani Cornellà (CUP): "La nostra proposta per L'Energètica va molt més enllà: una empresa pública que confronti amb els oligopolis en generació, distribució i comercialització".
- Lluís Mijoler (Comuns): "Les dades de desplegament de renovables a Catalunya provoquen vergonya. Hauríem de ser líders".
- Junts (resposta amb qüestionari): "Catalunya va encara més tard en la transició energètica mentre que l'Aragó és líder. Som més dependents de l’Estat, menys sobirans i ens acabaran imposant línies MAT".
Per aprofundir sobre les propostes d'energia també hem cobert un debat sectorial mentre que el politòleg Toni Rodonha analitzat els programes electorals en aquest àmbit, en sequera i pagesia, entre altres.
Aquesta setmana també és important...
La volta al món en quatre notícies
- El món va instal·lar el 2023 un total de 116 GW eòlics, dels quals Xina en va concentrar el 65%. Per comparar: el parc marí de la Costa Brava en tindrà 0,5 (llegit a Windletter).
- Filipines tanca les escoles de primària i secundària per una onada de calor que ha provocat una sensació tèrmica de fins a 48 ºC (llegit a dw.com).
- L'alcalde de la capital d'Hondures proposa "banyar-se en parella" per la sequera que afecta la regió de Tegucigalpa (llegit a La Prensa).
- La justícia nord-americana desestima la demanda per inacció climàtica d'una entitat juvenil a petició de l'administració Biden (llegit a The Guardian)
🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!