La contaminació és la segona causa de mort a escala planetària. A Catalunya, per exemple, cada any provoca 3.000 víctimes, deu vegades més que els accidents de trànsit. En canvi, la percepció del risc que suposa és relativament baixa entre la població. Per combatre-ho, un col·lectiu de professionals de la salut acaba de fer un crit d'alarma per tal que les administracions “actuïn decididament en aquest àmbit com ho van fer amb el tabac”. Per cert, al conjunt del món ja moren més persones per contaminació atmosfèrica que per tabaquisme.
Complir la nova directiva europea de contaminació
Aquesta tardor es va aprovar definitivament la nova directiva de Qualitat de l'Aire que redueixen a la meitat els límits de contaminants com l'òxid de nitrogen o les partícules en suspensió. Malgrat que encara queden lluny de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, aquests llindars obliguen les institucions a un punt d'inflexió si es vol evitar un incompliment generalitzat. “Tenim l'esperança que la nova directiva comporti decisions valentes” apunta la pediatra Elena Codina, especialitzada en salut ambiental.
Aprofitant aquest nou marc, un grup de professionals de la salut ha impulsat una carta per reclamar una “acció política urgent contra la mala qualitat de l'aire”. Té el suport de la secció de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), la Societat Catalana de Pediatria (SCP) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i el Programa de recerca clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), amb la col·laboració de les associacions ciutadanes Eixample Respira i Revolta Escolar.
Els signants consideren que no només es tracta d'un problema ambiental i de salut pública, sinó també de justícia social, ja que tant al conjunt del món com a Catalunya són els col·lectius més vulnerables els més afectats. En aquest sentit, fan una crida a repetir l'estratègia de lluita contra el tabaquisme de les darreres dècades. “Es van restringir els llocs on es podia fumar i es van promoure estils de vida saludables, ara és crucial implementar polítiques estrictes i ambicioses, amb visió de salut pública, per reduir els nivells de contaminants atmosfèrics produïts principalment per l’ús de combustibles fòssils”, asseguren metges i pediatres.
Per fer-ho possible, consideren que a Catalunya calen polítiques que apostin per la reducció de les emissions produïdes pel transport terrestre i marítim, per la indústria o l’agricultura, i la crema de biomassa/fusta. Tanmateix, tenint en compte que el trànsit rodat és el responsable de més del 50% dels gasos i les partícules en suspensió reclamen també plans locals per promocionar la mobilitat i l'urbanisme sostenible. “Cal implementar mesures com el peatge urbà o treure les motos de les voreres, per reduir la quantitat de vehicles que circulen de manera uniforme a tota la ciutat”, apunta Genís Domínguez, portaveu d'Eixample Respira. “Confiem que s'apliquen les mesures incloses en el nou pla de qualitat de l'aire", afegeix Elena Codina en declaracions a Nació.
Els metges, pediatres i investigadors que han signat la carta detallen els principals efectes de la mala qualitat de l'aire en la salut humana.
- Malalties cardiovasculars: Hi ha una estreta relació entre la contaminació atmosfèrica i l’augment del risc d’infarts de miocardi, accidents cerebrovasculars i altres malalties cardiovasculars.
- Malalties respiratòries: L’exposició prolongada a nivells de contaminació per sobre dels recomanats augmenta el risc d’agreujar l’asma, la bronquitis crònica i altres malalties pulmonars. Un clar exemple d’aquest tipus d’efectes és l’increment de nous casos d’asma infantil relacionats amb nivells elevats de NO2.
- Càncer: Les partícules contaminants, especialment les PM2.5, que poden penetrar profundament als pulmons, estan classificades com a cancerígenes per l’OMS. L’exposició a llarg termini pot incrementar significativament el risc de patir càncer de pulmó, de ronyó, de bufeta i colorectal. L’any 2013 l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer va concloure que la contaminació de l’aire exterior és carcinògena per als humans.
- Problemes en el desenvolupament infantil: Els infants exposats a l’aire contaminat poden patir problemes i retard en el desenvolupament pulmonar i cognitiu a curt i llarg termini, així com tenir més risc de desenvolupar malalties cròniques en el futur.
- Demència: La mala qualitat de l’aire contribueix al desenvolupament de la demència, un problema amb molta rellevància per la ciutadania, especialment a zones com Catalunya, on hi ha una població més envellida.
- Salut mental: Existeix una connexió entre la contaminació atmosfèrica i problemes de salut mental, incloent-hi l’ansietat i la depressió i un increment en les taxes de suïcidi.
La contaminació també s'associa amb una major durada dels símptomes de la Covid persistent
Contaminants com les PM2,5 i PM10 també s'associen amb una major durada de símptomes de la Covid persistent, en part a causa del seu impacte en la gravetat de la infecció aguda. Es tracta de la principal conclusió d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), i publicat en Environmental Health Perspectives.
La Covid persistent és una malaltia heterogènia en la qual símptomes com la fatiga, la dificultat per a respirar i els problemes cognitius persisteixen durant mesos després d'una infecció i no poden explicar-se per altres diagnòstics. “Anteriorment, vam mostrar que l'exposició a la contaminació atmosfèrica està relacionada amb un major risc d'emmalaltir greument per Covid-19 i amb una menor resposta a la vacuna, però hi ha molt pocs estudis sobre l'efecte del medi ambient en la Covid persistent”, explica Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal.
L'anàlisi va mostrar que una de cada quatre persones que van contreure Covid-19 van experimentar símptomes persistents durant tres mesos o més, i un 5% va experimentar símptomes que van durar durant dos anys o més. Les dones, les persones amb nivells educatius més baixos, aquelles amb condicions cròniques prèvies i els qui van tenir una Covid-19 greu van presentar major risc de desenvolupar Covid persistent. La vacunació, d'altra banda, va tenir un impacte positiu: només el 15% dels participants vacunats van desenvolupar-la, en comparació amb el 46% dels no vacunats.
L'exposició a partícules en suspensió es va associar amb un lleuger augment del risc de Covid persistent de llarga durada. En contrast, factors com la proximitat a espais verds o el soroll del trànsit a penes van influir en la durada de la Covid persistent.