"Portem dècades fent plantacions massives d'arbres quan a Catalunya, de boscos, ens en sobren!". Des que va llegir el llibre Rewilding Iberia de Jordi Palau, que el regidor de Ciutat Verda de l'Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, va fer un "clic" intern. Tota la vida defensant que per conservar un ecosistema s'havien de protegir les espècies amenaçades, i la publicació d'aquest enginyer de Forests, li capgira la teoria: "No es tracta en dissenyar com ha de ser la natura, sinó que el que cal és deixar-la fer perquè ella mateixa recuperi els seus processos naturals". Això passa, primer de tot, per entendre que la natura no és fixa; és dinàmica: "Durant molts anys, els humans ens hem entestat a mantenir sempre igual els espais que crèiem que havíem de protegir, i fent això l'únic que hem aconseguit és carregar-nos la variabilitat i la diversitat d'espècies", reflexiona Huguet.
I això no només ho diu ell; també ho va constatar l'Informe sobre l'estat de la natura a Catalunya 2020, que alertava d'una pèrdua de biodiversitat molt important i advocava per un canvi d'enfocament que, lluny de treballar per només protegir la que encara existia, mirés de restaurar part de la que s'havia perdut. D'aquesta estratègia d'actuació se'n diu rewilding (reassalvatjament o renaturalització, en català) i és la que l'Ajuntament de Manresa ha decidit posar en marxa a Can Poc Oli, una finca pública de gairebé 6 hectàrees que es troba a la confluència entre el riu Cardener i la riera de Rajadell i on encara aguanta, en un estat decadent, l'edifici que a començaments dels 2000 va ser la discoteca Pont Aeri, però ja porta vint anys abandonada.
El primer a petita escala
Tot i que a Europa ja fa gairebé dotze anys camina, no va ser fins al març del 2020 que a l'estat espanyol es va constituir una fundació específica per impulsar projectes de renaturalització. Amb el nom de Rewilding Spain, aquesta organització sense ànim de lucre va anunciar la seva primera acció fa encara no tres mesos; una acció que, aprofitant el massiu despoblament que ja fa anys que pateix l'anomenat Sistema Ibèric Sud –situat a cavall entre les províncies de Guadalajara, Conca i Terol-, intentarà reassalvatjar les més de 850.000 hectàrees que el conformen.
La intenció, exposen els impulsors, és beneficiar la natura (la biodiversitat i les funcions dels ecosistemes), però també els éssers humans, tant en clau de salut personal i col·lectiva (es reforçarà la pervivència dels serveis ecològics, bàsics per a la nostra supervivència a la Terra), com en clau socioeconòmica (per fer més fàcil viure dels recursos locals).
Les 6 hectàrees de "camp de joc" de Manresa queden molt lluny de les 850.000 d'aquest projecte. I és que, de fet, el més habitual és que el rewilding s'apliqui en extensions de terreny molt gran i allunyades de l'urbs: no hem d'oblidar que l'aspiració d'aquest moviment és permetre que els ecosistemes s'acabin autogestionant sense l'acció humana.
L'antiga Pont Aeri, en estat decadent. Foto: Ajuntament de Manresa
Però vivim en el món que vivim i seria completament il·lusori pretendre aplicar el mateix modus operandi en un parc natural que en un bosc del costat d'una ciutat. "Ni és viable ni ho pretenem", deixa clar Huguet. "La voluntat és això que estem impulsant a Can Poc Oli ajudi a canviar el paradigma i la mentalitat de la gent perquè entengui que a petita escala també es poden recuperar part dels processos ecològics perduts". De fet, la de Manresa és la primera iniciativa de rewilding de dimensions reduïdes que s'està impulsant a l'Estat: "Si reeixim, podrem divulgar la nostra experiència i ser un referent per a altres municipis que vulguin iniciar-se en la renaturalització", celebra el regidor.
Adeu, Pont Aeri; hola, prat de pastura
Abans d'entrar en matèria, és important explicar que el projecte de Can Poc Oli forma part del Pla Estratègic del Cardener, el document que ordena, classifica i especifica totes les accions que s'han de tirar endavant perquè, abans del 2030, la relació entre el riu i la ciutadania, millori. Com? Fent-lo completament accessible i convertint-lo en un espai social i de salut que també sigui refugi per a la biodiversitat i contribueixi a reduir la temperatura i la contaminació de l'aire en un context d'emergència climàtica.
Ara sí, concretem! ¿Què s'hi farà a Can Poc Oli, exactament? Doncs portar-hi ramats d'herbívors: "Són uns grans arquitectes del paisatge, el transformen; poden convertir boscos en prats, i això vol dir que poden fer que vingui vegetació que només viu en prats. I si torna aquesta vegetació, també s'afavoreix el retorn d'espècies que a poc a poc han anat desapareixent, com el mussol comú", explana Huguet. En aquest sentit, doncs, a banda de deixar de cultivar una parcel·la de camp que hi havia, l'extensió del prat de Can Poc Oli també agafarà tot l'aparcament de la discoteca Pont Aeri, l'asfalt del qual "anirà fora d'aquí tres a mesos".
Un cop retirat, "deixarem que allà hi neixi el que hi vulgui néixer", i quan això passi, "serà el moment de portar-hi els ramats amb la idea de fer recerca i identificar quina és, per un clima com el nostre, la intensitat justa de pastura que maximitza la biodiversitat".
Pel que fa al futur de l'edifici de la discoteca, "dependrà de si els atorguen una subvenció de 3 milions d'euros que han demanat a la Fundació Biodiversitat aquest desembre", apunta el regidor de Ciutat Verda. "El més probable és que enderroquem Pont Aeri el 2024", explica en el cas que sigui concedida.
Jornada de neteja organitzada per Creu Roja Manresa. Foto: Ajuntament de Manresa
Un projecte transversal i d'un alt potencial participatiu
A banda de les accions encarades a la restauració ecològica de Can Poc Oli, el projecte també inclou una vessant científica, pedagògica i divulgativa que compta amb la col·laboració i implicació d'entitats, centres educatius i agents socials que han trobat en aquesta actuació de rewilding una oportunitat per investigar des de diversos àmbits o per sensibilitzar en la importància de vetllar per l'equilibri ecosistèmic.
En aquest grup de col·laboradors hi ha, per exemple, Creu Roja Manresa, que ha organitzat diverses jornades de voluntariat ambiental per tal de netejar l'entorn; la Institució Catalana d'Història Natural, organitzant sortides per conèixer l'espai; el Parc de la Séquia, que ha fet inspeccions de l'estat ecològic de la riera de Rajadell en el seu pas per Can Poc Oli; Bages Biodiversitat, que s'ha encarregat de fer un cens previ dels ocells, peixos i plantes que actualment hi ha a la zona (i que anirà actualitzant periòdicament); l'Escola Agrària, que és la que aportarà el petit ramat d'ovelles que té per a les pastures i participarà en tasques de recerca; els instituts Lluís de Peguera i Manresa Sis, i la UPC Manresa (EPSEM).
Seguiment exhaustiu amb tecnologia punta
El paper de l'UPC Manresa és especialment rellevant, i és que, sota la coordinació dels professors Teresa Escobet i Toni Dorado, des de la universitat han elaborat un projecte de recerca que explorarà com la teledetecció, els sensors autònoms i les tecnologies de la informació poden contribuir a monitoritzar i avaluar les accions de gestió ecològica. "La intenció és fer un seguiment integral dels processos de renaturalització mitjançant imatges multiespectrals d'alta resolució espaciotemporal en 3D i un desplegament de sensors desenvolupats específicament per a aquesta tasca", explica Dorado.
No es tracta en dissenyar com ha de ser la natura, sinó que deixar-la fer perquè recuperi els seus processos naturals.
El projecte també contempla l'elaboració d'una tesi doctoral sobre gestió ecològica a Can Poc Oli; el desenvolupament de tècniques d'anàlisi mitjançant intel·ligència artificial, i l'aplicació de tecnologies de baix consum. "Amb això pretenem construir models espacials pràctics de reforç de la infraestructura verda, la connectivitat i la restauració ecològica que permetin optimitzar la gestió dels processos de renaturalització a petita i mitjana escala, no només a Manresa sinó també a altres ciutats amb característiques similars", apunta el professor.
La vinculació de l'EPSEM amb el rewilding manresà no s'acaba aquí: durant tot aquest curs, els alumnes del Màster en Enginyeria dels Recursos Naturals duran a terme un registre basal de l'estat de la vegetació i la geologia de Can Poc Oli a través d'uns drons amb càmera multibanda. "Amb les imatges que n'obtinguem, coneixerem des de quin estat partim, cosa que ens permetrà fer un seguiment detallat de l'evolució dels diversos processos de renaturalització que hi ocorrin", assegura.
Un laboratori científic a l'aire lliure
"Volem fer arribar a les escoles i instituts que com a municipi, disposem d'un laboratori científic a l'aire lliure, que és públic i que es pot aprofitar com a eina pedagògica", manifesta el regidor Pol Huguet. En aquests moments, ja hi ha dos instituts de la ciutat que s'hi han vinculat, un dels quals és el Manresa Sis, que ha decidit incloure, dintre del pla formatiu de batxillerat (és un dels vint centres de tot Catalunya que ofereix el batxillerat general), la presa i lectura de dades de com avança el procés de renaturalització a Can Poc Oli.
"Som conscients que hauran de passar molts anys fins que es puguin treure conclusions, però el sol fet de prendre part de l'inici d'aquest procés científic, entenem que ja és enriquidor i estimulant", exposa Berta Planes, la docent que s'encarrega de fer de pont entre el projecte i l'institut, tot ressaltant que "tenint en compte que estem parlant d'un espai obert, des del centre també l'oferirem a alumnes que vulguin, per exemple, fer un treball de recerca i investigar al voltant d'aquest tema".