Entitats pel decreixement turístic han mesurat la qualitat de l'aire dels punts pròxims als ports de Barcelona i Tarragona i s'han trobat que "tots els punts" en què es van fer les avaluacions "superen els límits" marcats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com a perjudicials. A més, tampoc no passarien el topall establert per la nova normativa de la Unió Europea de cara al 2030. En aquest cas, els registres més contaminants es detecten en els punts més pròxims a les terminals de creuers, asseguren els responsables de l'informe, les plataformes Stop Creuers Catalunya, Stop Creuers Tarragona i l'entitat alemanya per la protecció de la natura Nabu. 

Les avaluacions de l'aire, que es van fer durant un mes de la tardor del 2024 amb dispositius passius (tubs) dels quals després es van enviar les mostres a "un laboratori acreditat" de Suïssa, deixen en pitjor situació a Barcelona. A la capital catalana -també amb més trànsit- es més que doblen les futures limitacions europees del diòxid de nitrogen (NO2) i es multipliquen per cinc els càlculs actuals acceptables de l'OMS. Mentre que la UE marca un màxim de 20 micrograms per metre cúbic en el futur, les mesures al World Trade Center barceloní arriben als 53 mg/m3 i els registres més baixos -els de la plaça de la Barceloneta- es queden en uns 41 mg/m3. 

Amb un espectre més variat, a Tarragona s'arriben a detectar 50,3 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cùbic, si es contempla la ubicació de l'Espigó Moll de Balears. Això multiplicaria per cinc (10 mg/m3) el que l'OMS considera perillós. Tanmateix, altres punts, com la zona de les Grues Històriques o el Parc infantil Serrallo estan per sota dels 30 mg/m3, amb unes xifres més pròximes als futurs límits europeus.

Malgrat això, els mateixos redactors de l'informe estableixen que "no és possible diferenciar entre la contaminació causada pels creuers i la causada per trànsit marítim en general", com el de les mercaderies o els ferris. Tanmateix, també matisen que qualsevol reducció de la contaminació i el trànsit de creuers "seria bona per evitar" els nivells "crítics i perillosos".

Els impulsors de l'estudi recorden que les concentracions de NO2 "perjudiquen la salut pública" perquè aquest component "afecta especialment el sistema respiratori danyant el teixit pulmonar". També subratllen que un estudi de de l'Institut Global de Salut Pública de Barcelona (ISGlobal) va fer un rànquing l'any 2021 que abordava les dades d'un miler de ciutats sobre la mortalitat atribuïble a la contaminació i els resultats sobre el diòxid de nitrogen van deixar la capital catalana en sisena posició. Ara, asseguren que el creixent ritme del sector -Barcelona ha batut el rècord de creueristes el darrer any- pot col·laborar-hi: "La població dels barris propers als ports està exposada a nivells perillosos de NO2, amb risc d'agreujar malalties respiratòries i augmentar les morts prematures".

En aquest sentit, els redactors de l'informe reclamen que es prohibeixi "l'ús de fueloils pesants" en els vaixells amarrats i que s'electrifiquin tots els molls de creuers per evitar les emissions al ralentí. De moment, el Port de Barcelona sosté que la idea és arribar al 2030 i tenir electrificats tots els punts d’atracada dels creuers, a més del moll Prat de contenidors i les terminals de ferris de la dàrsena de Sant Bertran i el moll de Costa. Un camí similar es va engegar fa dos anys a Tarragona, també de cara a la conversió elèctrica per als pròxims anys. Igualment, les entitats Stop Creuers Catalunya, Stop Creuers Tarragona i Nuba reclamen reduir el nombre de terminals -a la capital catalana ja hi ha un compromís polític per dur-ho a terme, però pendent de materialitzar-se- i crear "una zona de baixes emissions (ZBE)" com la que afecta els cotxes però dirigida als vaixells més contaminants.