La sequera s'imposa com a principal maldecap d'Aragonès

En la llista de maldecaps del president Pere Aragonès en el tram final de la legislatura, la sequera ocupa una posició privilegiada. Només la pluja podria revertir la crua situació que travessa el país, amb els embassaments ja per sota del 15% de la seva capacitat. Mentre les precipitacions no facin acte de presència, el Govern haurà d'augmentar inversions i ajudes, però també haurà d'aplicar més restriccions a uns sectors que ja comencen a agonitzar -i protestar- per la manca d'aigua. Aragonès no vol vestir la situació de bones paraules, i així ho ha manifestat en el ple monogràfic sobre la sequera que s'ha celebrat al Parlament, impulsat per la CUP i els comuns. "Si no plou, vindran mesos complexos i moments complicats", ha declarat. Complexos pel país i complicats per a la seva gestió. L'oposició s'hi ha posat bé per ajudar, però aprofitarà també per collar-lo en els últims mesos de mandat.

El president ha definit la situació com a "terrible", però com ha acostumat a fer en les últimes intervencions en les sessions de control al Parlament, ha reivindicat que el Govern no se'n desentén i ha repassat les mesures adoptades. Però també ha reclamat col·laboració, amb una crida a la resta de partits perquè actuïn amb "sentit de país", especialment en la carpeta delspressupostos del 2024, que inclouen una partida de 1.045 milions d'euros per fer front a la sequera. El president ha anunciat aquesta xifra durant el ple. Ha estat la principal novetat, titular utilitzat com a mesura per pressionar especialment el PSC i els comuns, amb qui les negociacions pels pressupostos estan més avançades. Per a què haurien de servir aquests diners? Per posar a disposició més aigua, millorar la xarxa de proveïment en col·laboració amb el món local, i millorar els sistemes de reg. En definitiva, per "fer front a la sequera més important" que ha viscut mai Catalunya, ha apuntat el president. 

El president ha insistit que "mai" s'havia registrat un període tant "sever" i ha remarcat la lluita contra la sequera com la "prioritat" del Govern, però també de la "humanitat". Malgrat assumir la responsabilitat que li pertoca, no ha escatimat retrets per la manca d'actuació de "governs anteriors" a l'hora d'abordar la crisi climàtica i les sequeres futures. En aquest sentit, ha tret pit de les mesures adoptades per fer front a la manca d'aigua, que han permès que l'emergència s'hagi ajornat fins a 15 mesos. ERC ha anat més enllà i ha retret a Junts i el PSC omplir-se la boca de canvi climàtic i sequera i, al mateix temps, defensar projectes com el Hard Rock o l'ampliació del Prat. El repartiment de culpes ha estat una constant durant el debat d'aquest dimarts.

La prioritat de l'executiu, en tot cas, serà fer front al problema de l'aigua, i fer-ho buscant el màxim consens amb l'oposició, que collarà el president per aconseguir més i millors mesures, però també amb la vista posada a les eleccions de l'any vinent. Malgrat la complexitat, però, el president manté que no hi haurà cap avançament electoral. Fins i tot si no aconsegueix tirar endavant els pressupostos, acabarà la legislatura, ha assegurat després del consell executiu d'aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. De moment, l'horitzó per a les pròximes catalanes es manté doncs en el febrer del 2025.

 

Menys sancions als ajuntaments

L'oposició, encapçalada pel PSC i Junts, ha collat Aragonès i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. D'una banda, han allargat la mà al Govern, a qui han demanat "humilitat" i convocar de nou una cimera de l'aigua amb tots els partits, per fer front a la crisi. De l'altra, li han retret la manca de celeritat a l'hora de prendre mesures. Els socialistes, per veu de Salvador Illa, han exigit que la Generalitat rebaixi la pressió als ajuntaments. "No es pot imposar el principi de la sanció, cal col·laboració com a principi fonamental", ha dit Illa.

El PSC ha sortit en els darrers mesos en defensa del món municipal davant del que entenen que és una centrifugació de responsabilitat per part del Govern cap als ajuntaments. I, en tot cas, la sequera no pot servir per fomentar el "decreixement". Ho va dir Illa en una entrevista a Nació i ho ha refermat al ple, declaracions que no han agradat ni a CUP ni als comuns, impulsors del debat monogràfic. "Catalunya no ha de renunciar a generar prosperitat ni que amb la sequera es destrueixi teixit productiu", ha afirmat el cap de l'oposició.
 
L'anunci sobre la partida pressupostària per fer front a la sequera no ha convençut Junts. El partit, que negocia amb el Govern els pressupostos sense avenços tangibles -la negociació serveix, més bé, perquè el partit fundat per Carles Puigdemont marqui perfil ideològic-, ja pràcticament s'exclou de l'equació dels comptes i és en aquest marc que es desentén d'allò que puguin incloure perquè no ho podran reivindicar.

En aquest sentit, el president parlamentari, Albert Batet, ha remarcat durant el ple la seva decepció per la falta d'anuncis durant la compareixença del Govern. "No he sentit cap proposta nova, això em preocupa. Pertoca fer propostes", ha retret al president. Els juntaires volen que l'executiu convoqui una nova cimera de l'aigua i ja tenen la vista posada en el ple monogràfic sobre la pagesia que se celebrarà d'aquí a 15 dies, impulsat per ells. Amb tot, per veu del diputat Salvador Vergés, ha exigit al Govern que no atiï la rivalitat entre el sector turístic i la pagesia.
 

Més planificació i contra els macroprojectes

La CUP i els comuns han furgat en les contradiccions d'ERC, Junts i el PSC, i en la manca de lideratge del Govern. El denominador comú entre els dos partits progressistes és la necessitat de planificar, sigui el decreixement -obligat per l'emergència climàtica- com la transició ecològica, que ha de ser justa i no aprofundir en les desigualtats. Els cupaires han demanat "planificar el decreixement" i han constatat, un dia més, que el Govern d'Aragonès "no vol canviar el model" de país.

La recepta dels anticapitalistes, desgranada per Dani Cornellà, passa sobretot per desplegar la llei del canvi climàtic -aprovada el 2017 i encallada en alguns punts- i definir els pressupostos del carboni. Els comuns no han escatimat retrets a Junts i el PSC, a qui han acusat de practicar el "retardisme climàtic", i han retret al Govern la "manca de lideratge" i la incapacitat per dir "no" a macroprojectes com el Hard Rock i l'ampliació de l'aeroport Prat.