La implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) a l’àrea metropolitana de Barcelona va reduir de manera significativa les concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) entre 2020 i 2022. Tanmateix, va tenir un efecte més limitat sobre les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), més relacionades amb fonts de contaminació diferents del trànsit, segons un estudi d'ISGlobal. Els resultats indiquen que la ZBE contribueix a millorar la qualitat de l’aire, tot i que calen mesures addicionals per mitigar la contaminació atmosfèrica.
La recerca, publicada a la revista Atmospheric Environtment: X, va ser liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i la Generalitat de Catalunya.
Les zones de baixes emissions (ZBE) busquen millorar la qualitat de l’aire restringint la circulació dels vehicles més contaminants en determinades àrees urbanes. Actualment existeixen 363 zones d’aquest tipus a Europa i, malgrat el seu ús generalitzat, l'evidència sobre la seva eficàcia encara és limitada, sobretot pel que fa a la reducció de partícules fines. Barcelona va ser la primera ciutat de Catalunya en aplicar una ZBE permanent, l’any 2020. La zona, de 95 km2, prohibia circular entre setmana de 07.00 a 20.00 hores als vehicles dièsel EURO 3 o anteriors i gasolina EURO 2 o anteriors, incloses les motocicletes més antigues.
Com avaluar l’eficàcia de la ZBE en un context marcat per la pandèmia
Avaluar l’efecte de la ZBE de Barcelona no va ser senzill, ja que durant el mateix període hi van intervenir altres factors (més enllà de la reducció del trànsit per la ZBE) que van influir en la contaminació. Entre aquests, la renovació progressiva del parc automobilístic, l’impuls de la mobilitat sostenible i la pandèmia de la covid-19, que va reduir la mobilitat i va afavorir el teletreball. A més, les condicions meteorològiques, com la temperatura o les precipitacions, també influeixen en la concentració de contaminants a l’aire.
Les mesures de contaminació es van realitzar entre 2015 i 2022 a 29 estacions oficials de Catalunya, incloent-hi 11 dins de la ZBE i 18 en zones de control (tant properes com més allunyades), utilitzades com a referència per comparar la contaminació abans i després de la intervenció. Les estacions es van classificar segons la seva proximitat al trànsit, distingint entre estacions de trànsit i estacions de fons.
“Vam utilitzar una tècnica innovadora, el mètode estadístic SC-PI, que permet construir una versió simulada de la zona sense la ZBE, per comparar què hauria passat si la mesura no s'hagués aplicat. Aquesta zona fictícia serveix com a referència per estimar quins nivells de NO2, PM10 i PM2,5 s’haurien registrat sense la mesura i comparar-los amb els valors reals”, explica Vanessa N. dos Santos, investigadora predoctoral d’ISGlobal i de la UPF i primera autora de l’estudi. El model també controlava factors externs que podien alterar els resultats, com els canvis d’activitat durant la pandèmia, noves regulacions internacionals o la meteorologia, amb l’objectiu d’aïllar al màxim l’efecte real de la ZBE.
Una reducció del 15,8% en els nivells de NO2
A l’estudi, la introducció de la ZBE es va associar amb una disminució de fins a 7,6 micrograms/m3 de NO2 a les estacions de trànsit, cosa que equival a una reducció del 15,8%. En canvi, les reduccions atribuïbles a la ZBE en PM10 i PM2,5 van ser petites (al voltant d’1 microgram/m3) i deixaven de ser significatives amb alguns mètodes d'anàlisi.
Això podria explicar-se perquè una part important de les partícules en suspensió no s’emet directament pels vehicles, sinó que es forma a l’atmosfera a partir de gasos contaminants procedents de diverses fonts, incloent-hi una contribució de fonts naturals. Aquest anomenat origen secundari, sumat a l’aportació natural, fa que les partícules siguin més difícils de reduir amb mesures locals com la ZBE.
“Els nostres resultats suggereixen que la ZBE de l’àrea metropolitana de Barcelona és una eina eficaç per mitigar la contaminació atmosfèrica, tot i que els seus efectes depenen del tipus de contaminant”, explica Xavier Basagaña, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. “Tot i que va reduir clarament el NO2, el seu impacte sobre les partícules en suspensió va ser limitat. Per assolir els nivells recomanats per l’OMS el 2021, probablement caldran mesures addicionals, com reduir encara més el trànsit o actuar sobre altres fonts d’emissions, incloses les agrícoles”, assenyala.
