Quantes persones moren a Catalunya a causa de les elevades temperatures? És una pregunta difícil de respondre, entre altres coses, perquè rarament la calor és la causa directa de mort sinó que agreuja problemes de salut existents -bàsicament cardiovasculars, respiratoris o renals-. Tanmateix, hi ha sistemes per estimar-ho. L'oficial és el del Ministeri de Sanitat que, provisionalment, assenyala que en aquesta onada de calor de quatre dies un total de 43 persones han perdut la vida a causa de les altes temperatures. Tanmateix, diversos estudis científics apunten a xifres molt elevades que podrien arribar a multiplicar per cinc aquestes estimacions.
43 morts en quatre dies a Catalunya
El sistema de monitorització de la mortalitat diària (Momo) permet estimar les víctimes per fenòmens com les altes temperatures -també el fred a l'hivern- a partir del diferencial respecte al comportament esperat. Desenvolupat per l'Institut Carlos III per al Ministeri de Sanitat, utilitza dades de l'INE, del Departament de Justícia i de l'Aemet.
Aquest model calcula que a Catalunya del 21 al 24 de juny -els quatre dies de l'onada de calor- han mort un total de 43 persones: quatre el diumenge, vuit el dilluns, 14 el dimarts i 17 el dimecres. Una xifra que encara augmentarà els pròxims dies -malgrat que les temperatures reculin lleugerament- ja que caldrà tenir en compte l'efecte acumulatiu.
Des de l'inici de la temporada estival, al nostre país han mort per aquesta causa un total de 65 persones. Una xifra superior a anys sencers com el 2016, el 2020 i el 2021. El pitjor any, fins ara, va ser el 2025 amb un total de 673 víctimes mortals, segons el càlcul del model Momo. Cal recordar que l'any passat també es va batre el rècord de dies per sobre dels 40 graus amb un total de 16.
I com es calcula el nombre de morts?
El sistema MoMo no fa un recompte directe de les morts, sinó una estimació estadística indirecta. Primer, calcula una "línia base" (la mortalitat esperada) analitzant el comportament històric de les defuncions dels darrers deu anys ajustat per edat i sexe. Després, creua les dades diàries dels registres civils amb les dades meteorològiques, aplicant un model matemàtic que té en compte les anomalies de temperatura i el seu impacte acumulat en el cos humà durant els set dies posteriors a l'onada de calor.
La xifra final s'obté restant la mortalitat estimada sense variables climàtiques de la mortalitat estimada que sí que inclou l'efecte de la calor. Aquest mètode és l'única manera fiable de mesurar l'impacte real de la meteorologia, ja que les altes temperatures rarament maten de forma directa -els cops de calor són excepcionals-; el que fan majoritàriament és agreujar patologies cròniques prèvies (com malalties cardíaques o respiratòries) que són les que finalment acaben constant oficialment com a causa de la mort als certificats mèdics.
Hi ha estudis que multipliquen per cinc els oficials
ISGlobal és una institució de referència internacional en salut pública i cada any publica a la revista Nature Medicine les estimacions de mortalitat per calor al conjunt d'Europa. La darrera investigació inclou el càlcul per al 2024 i perfecciona els dels dos anys anteriors.
La comparativa amb les dades oficials és clara: es multipliquen entre 4 i 5 vegades. El 2024, per exemple, mentre el Ministeri de Sanitat va quantificar les morts en 226 persones, ISGlobal ho fa en 1.153. En el cas del 2022, la bretxa se situa entre 582 i 2.269.
“Utilitzem models epidemiològics que representen l'associació real entre mortalitat i temperatura. Són models d'última generació que no s'utilitzen en les estimacions oficials”, explicava fa uns mesos Tomáš Janoš, investigador de l'Institut de Salut Global, en declaracions a Nació.
En el conjunt d'Europa, el mateix estudi conclou que el 2024 van morir 62.775 persones, una xifra que el 2022 havia arribat a les 67.900. Per països, Itàlia i l'estat espanyol van ser els estats amb una xifra més elevada.
- Tota la informació: especial calor extrema a l'estiu a Barcelona i Catalunya
