Sant Feliu de Codines, l'únic municipi que continua en emergència per sequera

L'ajuntament vallesà no relaxa les restriccions d'aigua perquè, en no estar connectat a la xarxa d’Aigües Ter- Llobregat, depèn de pous propis

Sant Feliu de Codines és l'únic municipi en emergència per sequera
Sant Feliu de Codines és l'únic municipi en emergència per sequera | Ajuntament de Sant Feliu de Codines
Lucía Fernández
21 de març de 2025, 12:25
Actualitzat: 12:32h

Catalunya ja no té cap zona en emergència per sequera. Tanmateix, un sol municipi hi continua per voluntat pròpia. Es tracta de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental, que manté les màximes restriccions, segons l'ajuntament, per necessitat d’actuar amb prudència i garantir un subministrament estable d’aigua per a la població.

L’alcalde Pol Cabut destaca que “no tindria sentit que després de més d’un any en emergència, amb les pluges d’una setmana aixequéssim l’emergència i que la gent entengués que pot omplir piscines i regar la gespa. Preferim ser prudents, estudiar-ho bé i fer una desescalada progressiva”.

Captacions recuperades però insuficients

Sant Feliu de Codines, malgrat la proximitat amb Barcelona, no està connectat a la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat. De fet, fins fa dues setmanes no disposava d'aigua de captacions pròpies i depenia completament de camions cisterna. Tot i això, les pluges recents han permès recuperar la Mina de Llobateres, una captació clau que portava “més de dos anys i mig sense aigua”, segons l’alcalde. Malgrat que s'ha pogut integrar a la xarxa de subministrament, encara cal temps per avaluar sí el cabal es mantindrà estable.

El consistori també ha detectat una lleugera millora als pous existents, però insisteix en declaracions a Nació que la situació “continua sent crítica”. Sant Feliu de Codines depèn únicament de les captacions pròpies i no disposa de reserves d’aigua emmagatzemada per poder assegurar-la els pròxims mesos. Per aquest motiu, la seva situació no es pot equiparar a la d’altres municipis de la comarca que sí que estan connectats a la xarxa d’Aigües Ter- Llobregat que han passat a la fase d’alerta. De fet, municipis amb condicions similars, com els del Moianès “també es mantenen en una fase d’excepcionalitat”, explica Cabutí.

Una connexió pendent des del 2008

Sant Feliu de Codines no està connectat a la xarxa ATL i depèn exclusivament de les captacions i de l’aportació de camions cisterna. Tot i que algunes fonts han començat a recuperar aigua, no hi ha garanties que el cabal sigui suficient i estable a llarg termini. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha tornat a sol·licitar la connexió a la principal xarxa de subministrament de les conques internes, una petició que ja havia estat presentada abans del 2008.

Mentrestant, el municipi avança en la construcció d’un pou, l’obra del qual va començar a l’estiu del 2024 i que es troba a la fase final. La seva posada en funcionament està prevista per a aquesta primavera.

Restriccions i mesures d’estalvi 

La fase d’emergència a Sant Feliu de Codines manté restriccions al consum d’aigua. La limitació és de dos-cents litres per habitant i dia a l’àmbit domèstic. Està prohibit l’ús d’aigua potable per a reg de jardins, omplert de piscines excepte excepcions i neteja de carrers. Es manté una reducció del 80% de l’agricultura, el 50% a la ramaderia i del 25% a la indústria.

Si les precipitacions continuen i el cabal de les captacions es manté, l’Ajuntament “avaluarà la possibilitat de sortir de la fase d’emergència”. Per això ja ha iniciat reunions amb l’empresa concessionària de l’aigua per analitzar l’evolució de la situació i, si es considera viable, sol·licitarà a l’Agència Catalana de l’Aigua la revisió de l’estat d’emergència. Cal recordar que fins dimarts passat hi havia un total de 37 municipis en aquest escenari -bàsicament de l'Alt Empordà- i ara només queda Sant Feliu de Codines.

El consistori també ha impulsat espais de debat amb la ciutadania. El pròxim vint-i-dos de març, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, se celebrarà la quarta Taula de l’Aigua, on es discutirà la situació hídrica del municipi i la futura ordenança d’ús i estalvi d’aigua. “Volem que la població estigui informada i que aquesta sigui una transició ordenada”, conclou l’alcalde.

Arxivat a