La Baells supera el 80%: quan caldrà començar a obrir comportes?

L'embassament del Llobregat arriba a nivells de l'agost del 2021 després de guanyar 30 punts en dues setmanes

L'embassament de la Baells ja supera el 80% i pot haver d'acabar alliberant aigua.
L'embassament de la Baells ja supera el 80% i pot haver d'acabar alliberant aigua. | Emili Vilamala
20 de març de 2025, 11:00
Actualitzat: 21 de març, 18:05h

Els successius episodis de pluja i neu han fet diana a les capçaleres. Una de les més afavorides ha estat el Llobregat, ja que les precipitacions han estat molt notables a l'Alt Berguedà. Aquest fet ha permès un creixement molt notable de l'embassament de la Baells, que ja supera el 80%. Un increment que situa una qüestió sobre la taula: quan caldrà començar a obrir comportes per alliberar aigua?

Quasi 30 punts en dues setmanes

El pantà de la Baells, a tocar de la central tèrmica de Cercs, estava el passat 7 de març -just abans de la borrasca Jana- al 53%. Dues setmanes després, el creixement ha estat espectacular: aquest dijous 20 de març se situa en un 82%, quasi 30 punts més. En el pitjor moment de la sequera, just ara fa un any, va arribar al 19%.

Amb aquestes dades, que no es produïen des de l'agost de 2021, no és gens descartable que aquesta mateixa primavera l'embassament del Berguedà s'acosti al màxim de capacitat. D'aquesta manera, en poques setmanes es pot passar de patir per endurir les restriccions a la preocupació per haver d'obrir comportes i alliberar aigua riu avall.

Ara bé, en quin punt serà això necessari? Fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua expliquen que encara hi ha força marge. En aquest sentit, aquest pantà té una funció de regulació -per a l'abastament domèstic, agrícola i industrial- i no pas com a laminació d'avingudes, com podria ser si estigués situat en un punt més baix del curs fluvial.

Sigui com sigui, per gestionar les avingudes més habituals -les que es produeixen amb una freqüència estadística inferior als 100 anys- es pot esperar, segons l'ACA, fins que l'embassament no arribi als 102 hm3, cosa que suposa un 93% de la capacitat. Actualment, les reserves són de 89,3 hm3 i un 81,6%.

Què cal per eliminar les últimes restriccions a Barcelona?

Aquesta setmana, el Govern va relaxar o eliminar les restriccions a nou de les 18 zones amb les quals es divideixen les conques internes de Catalunya. Tanmateix, el sistema Ter-Llobregat -que abasteix tota la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central- es va mantenir en alerta, fet que suposa les mínimes restriccions incloses en el pla especial de sequera.

La consellera Sílvia Paneque va apostar per la prudència i va parlar de la importància de superar el llindar del 60% -aquest dijous ja està per sobre del 50%-. Ara bé, què diu exactament el pla? Per una banda, és necessari que el conjunt dels embassaments del Ter, el Llobregat i el Cardener superin els 300 hm3, un fet que ja va passar dimecres -actualment, estan per sobre de 307-.

Tanmateix, hi ha una segona condició que encara no s'està complint. El sistema Ter, format per Sau i Susqueda, ha de tenir més de 180 hm3. De moment, malgrat l'increment continuat de les darreres dues setmanes, se situen en 167 hm3. Ara bé, amb uns cabals molt per sobre dels habituals, les majors reserves de neu dels darrers anys i nous episodis de precipitacions a la vista, és qüestió de dies que també se superi aquest llindar.