Coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, la Comissió Europea adverteix que les dessalinitzadores "són part de la solució" de la crisi de l'aigua, però avisa que "s'han d'integrar en un càlcul molt més ampli de la demanda de subministrament". Recorda que s'hi ha de recórrer com a últim recurs, després de reduir la demanda, millorar l'eficiència i promoure la reutilització, i que les instal·lacions han de ser 2.0, amb energia renovable, per minimitzar emissions.
Tot plegat en un moment en què Catalunya s'ha fixat doblar la producció d'aigua dessalinitzada el 2029. Brussel·les també defensa involucrar la ciutadania en el debat de l'aigua perquè "les coses es posaran lletges i caldrà prendre decisions difícils".
Responsables de Gestió Sostenible de Recursos Hídrics de la Comissió Europea alerten que, més enllà del canvi climàtic i les seves conseqüències, “les coses no s’estan fent bé”. Recorden que les situacions de sequera i les inundacions arriben amb un “estrès hídric molt important”, i aposten per fer més pedagogia per conscienciar tots els sectors de la societat.
Per no dependre de la pluja, Catalunya compta amb la dessalinitzadora del Llobregat (60 hm³/any) i la de la Tordera (20 hm³/any). Els plans de l’executiu català passen per doblar aquesta capacitat l’any 2029 amb l’ampliació de la planta de la Tordera i la construcció d’una nova dessalinitzadora al Foix (20 hm³, ampliables a 30 hm³), que podrà subministrar tant al sistema Ter-Llobregat com a les comarques de Tarragona. A més, el Govern ha posat sobre la taula la construcció d’una tercera instal·lació a la Costa Brava, en un emplaçament encara per determinar.
Brussel·les adverteix que les dessalinitzadores són “part de la solució”, però remarca que “s’han d’integrar en una gestió molt més àmplia de la demanda de subministraments”. Són instal·lacions que sovint requereixen inversions europees, i per això remarca que abans de recórrer a elles és imprescindible reduir la demanda d’aigua, millorar l’eficiència i fomentar la reutilització.
Els experts alerten, a més, que són infraestructures molt costoses i que requereixen una elevada despesa de manteniment. La CE aposta per usar-les només en moments puntuals, quan els embassaments i els recursos convencionals no cobreixen la demanda. “Haurien de seguir una estratègia d’on-off i només connectar-les quan les coses estiguin molt lletges”, valoren des de Brussel·les. En cas de construir-ne de noves, la CE creu que han de ser dessalinitzadores 2.0, funcionant preferentment amb energia renovable que no emeti gasos d’efecte hivernacle.
Aquesta setmana, coincidint amb una visita a Barcelona de la cap de la Unitat de Gestió Sostenible dels Recursos Hídrics de la CE, Claudia Olazábal, la Generalitat ha sol·licitat a la Comissió Europea (CE) un augment del finançament, a través dels fons Next Generation i Feder, per impulsar aquests projectes.
Reutilització de l’aigua
La Comissió Europea destaca els mecanismes de reutilització de l’aigua com un recurs estratègic per reforçar la resiliència hídrica, però adverteix que el seu desplegament “s’haurà de fer tenint en compte la directiva sobre aigua potable”, que exigeix nivells de qualitat equiparables a l’aigua de consum.
En el cas d’Espanya, existeix un Reial Decret que amplia els usos de l’aigua regenerada i n’eleva els requisits de qualitat, fet que implica més inversions tecnològiques i un esforç administratiu més gran. Tot i això, Brussel·les ha volgut aclarir que “els sistemes establerts per garantir aquesta qualitat i donar confiança a les autoritats sanitàries no provenen de la Comissió Europea”, sinó que responen a decisions del marc estatal.
Estratègia Europea de Resiliència Hídrica
La Comissió Europea avisa que en els pròxims anys, la crisi de l'aigua podria accentuar-se, i aposta perquè el debat surti dels cercles experts i impliqui tota la ciutadania. “Les coses es posaran lletges i caldrà prendre decisions molt difícils”, asseguren des de Brussel·les.
En aquest context, recorda que el 2025 es va llançar l’Estratègia Europea de Resiliència Hídrica, amb l’objectiu de garantir aigua neta i assequible i construir una economia de l’aigua sostenible i competitiva.
Per assolir aquests objectius, la Comissió ha proposat cinc àrees clau sobre les quals calia actuar. En matèria de governança, ha apostat per accelerar l’aplicació de la normativa i reforçar la cooperació transfronterera, especialment en conques compartides, com és el cas d’Espanya i Portugal, amb més coordinació entre administracions i menys barreres.
Finançament per a pimes i petits agricultors
La CE considera que cal treballar en una millora de l'accés al finançament per a projectes relacionats amb l'aigua: “Hi ha una manca enorme de recursos i això no es podrà resoldre només amb diners públics”. Així, considera que “cal mobilitzar inversió privada i facilitar l’accés a finançament també per a petites explotacions, pimes i projectes locals”. En aquest sentit, destaca l’augment de crèdit per a mesures relacionades amb la gestió de l’aigua per part del Banc Europeu d’Inversions (BEI), que hi destinarà 15.000 milions d’euros en tres anys. Alhora, celebra que s’hagin començat a oferir crèdits petits i flexibles per finançar actuacions concretes com la modernització de regadius.
S'ha desplegat un Pla d’Acció de digitalització de l’aigua en l'àmbit de la UE per apropar solucions com el mesurament intel·ligent, les dades de satèl·lit i l’ús de la IA. Són eines que poden millorar enormement la detecció de fuites, la previsió i l’ús sostenible de l’aigua. En aquest marc, també es treballa en una iniciativa europea sobre comptadors intel·ligents.
Retenir el talent en gestió de l’aigua a Europa
En l’àmbit de recerca i innovació, Europa concentra el 40% de les patents en gestió de l’aigua, i la CE defensa que cal treballar perquè aquests projectes es quedin al continent. Ara bé, en els pròxims deu anys un terç de les persones que treballen en aquest sector es jubilaran, motiu pel qual caldrà atraure talent jove i capacitat, tant perfils qualificats com operaris.
En seguretat i preparació, la Comissió reforçarà els sistemes d’alerta primerenca i el monitoratge en temps real per a sequeres i inundacions, amb més coordinació entre nivells europeu, nacional i local. Tot i això, ha advertit que cal empoderar el ciutadà perquè estigui preparat i informat. La dana de València, segons la CE, “és un exemple del que cal i el que no es pot fer”.
El sector de la mineria
El mes de desembre passat, la Comissió Europea va obrir el procés per revisar la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) amb l’objectiu de “reduir la càrrega administrativa” i facilitar projectes miners vinculats a materials crítics, en un context de dependència exterior i restriccions d’exportació per part de països com la Xina. Brussel·les defensa que l’extracció a Europa és “imperativa” per avançar en la transició verda i l’electrificació.
La reforma, plantejada com una “revisió quirúrgica”, vol adaptar la normativa per afavorir l’autonomia estratègica europea en recursos com el liti, el cobalt o el coure, inclosos en una llista creixent de materials crítics. Això podria implicar un règim més flexible per a determinades activitats extractives considerades “d’interès superior”, incloent-hi un major marge en l’impacte sobre els aqüífers.
La iniciativa es troba en fase de recollida d’evidències durant quatre setmanes, amb l’objectiu d’avaluar la idoneïtat dels canvis proposats. El procés ha generat preocupació en el sector hídric europeu, que alerta d’un possible debilitament de la protecció de l’aigua i d’un augment de la inseguretat jurídica.
