Tradicionalment, els impactes del canvi climàtic s'associaven a les futures generacions. Ara bé, la realitat ha desmentit aquest relat a llarg termini: els efectes són ara i aquí. Ho constata Lancet Countdown, l'informe de referència sobre canvi climàtic i salut humana. Concretament, un dels col·lectius més afectats són els majors de 65 anys en què les morts per calor s'han quasi triplicat.
Les conseqüències sobre la salut de l'any més càlid
El 2023 va ser l'any més càlid d'ençà que hi ha registres -enguany tot apunta que se superarà-. Temperatures rècord, onades de calor, sequeres persistents i tempestes devastadores, van tenir "efectes desastrosos per a la salut". El problema és que és una crisi amb un important efecte acumulatiu. "El balanç derivat de la inacció climàtica revela els resultats més preocupants en vuit anys de seguiment", assegura Marina Romanello, directora executiva de Lancet Countdown i investigadora a la University College London, en la presentació de l'informe pocs dies abans de la COP29.
En aquest sentit, les morts per calor continuen augmentant i s'espera que superin les causades pel fred en un escenari d'escalfament global. De fet, es calcula que entre els majors de 65 anys s'han quasi triplicat -un augment del 167%, en comparació amb les que es produïen a la dècada dels 90. Si només es tinguessin en compte els canvis demogràfics seria d'un 65%, segons els autors de l'informe Lancet Countdown.
L'impacte és desigual per edat i renda. Tanmateix, de mitjana, els humans vam estar exposats l'any passat a un màxim històric de 1.512 hores de temperatures altes, un fet que suposa un risc moderat d'estrès per calor en realitzar exercici lleuger com caminar o anar en bicicleta. És un augment del 27,7% -328 hores- respecte a finals del segle XX. A continuació, cinc resultats destacats més de l'informe Lancet Countdown:
- L'augment de les temperatures ha provocat una pèrdua potencial rècord de 512 milions d'hores laborals (un 49% més que la mitjana 1990-1999).
- L'impacte econòmic és de 835.000 milions de dòlars i fins a un 7,6% de PIB en països d'ingressos baixos.
- En la darrera dècada, les zones afectades per precipitacions extremes va ser un 61% superior respecte al període 1961-1990, amb el consegüent augment d'inundacions, malalties infeccions i contaminació de l'aigua. En contraposició, el 48% del planeta va estar afectat per sequera extrema -segon valor més elevat-.
- El 2022 fins a 151 milions de persones més van patir inseguretat alimentària moderada o greu respecte a la mitjana anual de 1981-2020.
- L'impacte anual dels esdeveniments climàtics extrems és de 227.000 milions de dòlars -calculat en el període 2019-2023-, fet que supera el PIB del 60% dels països.
Les bones notícies: menys carbó i més renovables
El planeta s'enfronta a una gran contradicció. Els estats continuen destinant milers de milions de dòlars en subsidis i inversions en combustibles fòssils que empitjoren el canvi climàtic . L'informe destaca que en 47 països superen el 10% de la despesa en salut i en 23 fins al 100%. De fet, Lancet Countdown conclou que hi ha suficients recursos financers per aconseguir la neutralitat climàtica, l'objectiu que l'Acord de París marca per al 2050 per poder limitar l'escalfament a 1,5 ºC.
"El progrés cap a un futur equitatiu i saludable requereix una transformació global dels sistemes financers", assenyala Anthony Costello, coautor i copresident de Lancet Countdown. "La salut de les persones ha de ser un eix central de les polítiques climàtiques", afegeix.
Malgrat tot, també hi ha bones notícies que pels autors coordinats per Marina Romanello permeten un "optimisme cautelós". En aquest sentit, destaca que les morts per contaminació de l'aire derivada dels combustibles fòssils van disminuir un 7% -de 2,25 milions (2016) a 2,09 (2021)-. D'aquesta caiguda, un 60% s'estima que es va aconseguir eliminant l'ús del carbó.
Per altra banda, l'avanç de la transició energètica va permetre arribar al 30% de l'electricitat amb energia renovable. En aquest sentit, l'Agència Internacional de l'Energia apunta que és factible fregar el 50% a finals de la dècada, malgrat que no es podria complir l'objectiu de la COP28 de triplicar-ne la potència instal·lada.
Lancet Countwown és l'informe de referència que anualment analitza l'impacte de la crisi climàtica en la salut pública i que es publica poc abans de les COP de canvi climàtic. Amb el prestigi de la revista mèdica The Lancet i el finançament de Wellcome -una fundació benèfica d'investigació biomèdica-, compta amb les contribucions de 122 experts mundials de 57 institucions acadèmiques i agències de l'ONU com l'Organització Mundial de la Salut i l'Organització Meteorològica Mundial.