Després d’un llarg període de sequera, els episodis recents de pluges abundants han generat una situació aparentment paradoxal en moltes regions mediterrànies, amb embassaments que presenten nivells elevats i, fins i tot, excedents hídrics. Tanmateix, els sistemes hídrics continuen sent vulnerables davant la crisi climàtica, que intensifica la freqüència dels cicles de sequera i abundància -tan propis del clima mediterrani-. És per això que la disponibilitat puntual d'aigua no ens hauria de relaxar, i seria un error desviar l’atenció del desenvolupament de mecanismes de gestió capaços d’afrontar futures situacions d’escassetat.
En aquest treball de recerca s'utilitzen eines econòmiques i matemàtiques, en particular la teoria dels problemes de demanda, per cercar una solució al problema de l'escassetat d'aigua. Els resultats proporcionen criteris rigorosos per a la distribució equitativa de l’aigua. L’estudi es basa en el cas del pantà de Riudecanyes (Tarragona), però les conclusions són generalitzables a altres contextos de gestió de recursos limitats d'aigua.
Solucions de repartiment
Aquesta teoria aborda situacions en què diversos agents, en aquest cas, els regants de la zona del pantà de Riudecanyes, competeixen per un recurs divisible (l'aigua). La disponibilitat és insuficient per satisfer a tots. Aleshores, si sumem la disponibilitat d'aigua i totes les reclamacions individuals no ixen els comptes: és tan senzill com que la suma de les peticions excedeix la quantitat d'aigua disponible.
La qüestió central consisteix a determinar com la repartim, és a dir, quina regla o criteri d’assignació seguim: s'ha d'especificar quina part del recurs (quanta aigua) correspon a cada regant. La literatura científica ha desenvolupat diverses regles de repartiment, cadascuna amb propietats específiques en termes d’equitat, eficiència i coherència. Aquestes regles no són neutrals, ja que incorporen diferents nocions de justícia distributiva.
Són conceptes que han estat àmpliament utilitzats en diferents contextos. El cas més conegut d’aquest tipus de problema és el d’una empresa que fa fallida. Quan el seu valor de liquidació no és suficient per assumir les demandes dels seus creditors, hi ha un problema de bancarrota.
No obstant això, aquest model es pot aplicar a molts altres casos, com podrien ser el repartiment de pressupostos per part del banc mundial als diferents països, o el repartiment d’ajut humanitari de la Creu Roja en situacions de guerra o de desastres naturals. En el marc universitari, quan els diferents grups de recerca demanem diners a l'Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat, per exemple, com s’ha de repartir? Aquestes metodologies marquen el com.
També s’han aplicat a diferents temes ambientals, com són la reducció de les quotes de pesca, el repartiment de les possibles emissions de CO₂ que poden fer els països i per la distribució del pressupost de sanitat de la Generalitat de Catalunya.
Aplicació al cas de Riudecanyes
El repartiment que ara ens ocupa, el de l'aigua del pantà de Riudecanyes, s'ha estudiat atenent la comunitat de regants associada al pantà. Tot i que la situació actual pot ser de relativa abundància, l’anàlisi es construeix a partir d’un escenari recent de sequera severa, en què la disponibilitat d’aigua es va reduir aproximadament a 3 hm³, molt per sota dels 7,5 hm³ habitualment necessaris per satisfer la demanda agrícola.
Aquest desajust entre oferta i demanda constitueix un exemple clar de problema de reclamacions en conflicte: els agricultors mantenen necessitats similars a les d’anys normals, però el recurs disponible és clarament insuficient. A partir d’aquest cas, es treballen matemàticament les demandes individuals i s’apliquen diferents regles d’assignació per analitzar-ne com es distribueix l'aigua. Algunes de les regles més importants considerades en l’estudi són:
- Regla proporcional, que assigna a cada agent una fracció del recurs proporcional a la seva reclamació.
- Regla d’igualació de pèrdues, segons la qual tots els agents suporten la mateixa reducció absoluta respecte a la seva demanda inicial.
- Regla del Talmud, que combina criteris d’igualació entre guanys i pèrdues, segons el nivell de recursos disponibles.
- Regla d’assignacions iguals limitades, que prioritza la igualació dels nivells d’assignació fins al límit de les reclamacions individuals.
L’avaluació d’aquestes regles es realitza a partir de diversos criteris normatius, com ara l’equitat, l’absència de discriminació i la coherència, així com mitjançant mesures quantitatives de desigualtat, com l’índex de Gini.
Els resultats de l’anàlisi indiquen que la regla d’assignacions iguals limitades presenta un comportament especialment favorable en termes d’equitat distributiva. En particular, aquesta regla minimitza els nivells de desigualtat i garanteix que cap agent quedi completament exclòs de l’accés al recurs. Aquest resultat és rellevant des d’un punt de vista normatiu, ja que suggereix que, en contextos d’escassetat extrema d'aigua, és preferible adoptar criteris que assegurin un mínim vital per a tots abans de satisfer de manera proporcional les demandes més elevades.
Un repartiment de l’aigua basat en la ciència
Tot i la situació actual d’abundància relativa, la recurrència de períodes de sequera fa necessari disposar de mecanismes predefinits de distribució. L'objectiu: evitar conflictes i assegurar una gestió transparent i eficient dels recursos hídrics.
En aquest sentit, la incorporació de models basats en la teoria dels problemes de demanda pot contribuir a millorar la presa de decisions en contextos d’incertesa. Aquests models permeten comparar diferents criteris de repartiment i anticipar les conseqüències de distribució segons cada opció. A més, la seva aplicació pot reforçar la legitimitat de les decisions institucionals, ja que tenen una evidència científica.
La disponibilitat actual d’aigua no hauria de conduir a una relaxació en les polítiques de gestió hídrica. Al contrari, els episodis recents de sequera posen de manifest la necessitat de desenvolupar eines analítiques que permetin afrontar futures situacions d’escassetat de manera justa i eficient. Els resultats obtinguts en el cas de Riudecanyes a partir de la teoria desenvolupada suggereixen que determinades regles, com la d’assignacions iguals limitades, poden oferir solucions especialment adequades.
En definitiva, la combinació de rigor matemàtic i sensibilitat normativa esdevé fonamental per avançar cap a una gestió sostenible i equitativa dels recursos hídrics en un context de creixent incertesa climàtica.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu aquí l’original.
