Els propietaris forestals de les Gavarres proposen al Govern liderar un pla a quatre anys que preveu la restauració de la zona cremada en l'incendi de la Bisbal d'Empordà i que ha afectat més de 2.000 hectàrees de massís. La iniciativa preveu la retirada de l'arbrat que es troba a dins del perímetre i l'aprofitament de la fusta per a biomassa si és possible i també la recuperació de les basses d'aigua i dels camps. El president de l'Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, Melcior Soler, reconeix que hi ha "bona predisposició" per part de la Direcció General de Boscos, amb qui s'han reunit aquest dimarts per començar a debatre aquesta qüestió. A banda, Soler recorda que cal invertir en la gestió de la resta de massís que no s'ha cremat.
"La clau és recuperar el sistema agroforestal que hi havia abans amb camps de conreu al voltant de les masies i seria ideal tornar a tenir pastures al voltant que ens puguin mantenir aquests camps de conreu", ha explicat la coordinadora de la Federació de les ADF Gavarres i enginyera forestal, Sandra Torras. La recuperació dels camps és una de les prioritats que contempla el pla que els propietaris forestals han presentat a la Direcció General de Boscos i que preveu dues fases. Una inicial en la qual es vol retirar els arbres afectats i gestionar-los en funció de si es pot o no utilitzar-los per a la comercialització de la fusta i una posterior amb la recuperació de camps i basses d'aigua.
Des de l'Associació de Gestors Forestals de les Gavarres -que agrupa uns 70 propietaris i 9.000 hectàrees de terreny- assenyalen que el 70% de la zona cremada disposa de "pla tècnic" i pertany a deu propietaris. L'entitat vol "liderar" el pla de restauració de l'espai natural conjuntament amb Consorci de les Gavarres. Per això, els propietaris forestals s'han reunit amb el Govern per demanar les ajudes que calen per recuperar l'espai cremat. Torras ha lamentat que la gestió que s'ha fet de les Gavarres "no ha estat la millor" i recorda que es tracta d'un massís on les úniques activitats econòmiques són les que generen el suro i la fusta, a banda d'aquelles persones que tenen camps i els treballen.
No oblidar la resta
Finalment, Torras ha reclamat que "no s'oblidi la resta" del massís que no ha cremat, però que es troba en risc molt alt per l'onada de calor. La coordinadora de les ADF de les Gavarres reclama que també s'inverteixi en les 30.000 hectàrees de terreny, precisament "perquè no passi el que ha passat". "Demanem que no s'oblidi i que cal seguir amb el manteniment dels vials, l'obertura de franges estratègiques que ens han servit per rebaixar la intensitat en certs punts i que seguim potenciant el sistema agrícola i pastoral també a la resta del massís. És clau", ha conclòs.
Els Agents Rurals controlen els accessos a les Gavarres
Els Agents Rurals controlen els accessos a les Gavarres perquè excursionistes, ciclistes i tampoc vehicles no entrin al massís. La mesura s'emmarca dins les restriccions incloses dins el Pla Alfa 4. A les Gavarres, afecta una vintena de municipis entre el Baix Empordà i el Gironès. Aquest és el primer cop, a més, que la prohibició afecta també les carreteres asfaltades que creuen el massís. Només en un matí, a la que puja cap als Àngels des de Madremanya, al Gironès, els rurals han fet girar cua a més de 30 ciclistes. El cap del cos a Girona, Jaume Bosch, explica que l'objectiu és evitar activitats humanes en aquest espai arran del risc extrem d'incendi, però també admet que "a vegades la gent no és prou conscient dels riscos que assumeix".
A les Gavarres, el tancament que suposa restringir qualsevol mena d'activitat al medi natural afecta 31.000 hectàrees (les que comprèn el massís) i s'estén a 20 municipis entre el Gironès i el Baix Empordà. A la primera comarca, són Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell. I al Baix Empordà, Calonge i Sant Antoni; Castell, Platja d'Aro i S'Agaró; Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura; Forallac; la Bisbal d'Empordà; Mont-ras; Palafrugell; Palamós; Santa Cristina d'Aro; Torrent i Vall-llobrega.
